ANDREU PEIX: “La lluita per la terra i per l’aigua és històrica i no té fi”

ALBERT GARCIA / L’autor de Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos, Andreu Peix (Barcelona, 1944) va participar en la redacció del manifest fundacional del sindicat el 3 de novembre del 1974. Diu que és plenament vigent: “els fonaments per organitzar la pagesia i emprendre la seva lluita són els mateixos”. Aquest sociòleg, que ha moderat congressos, assemblees i consells nacionals de l’organització des d’aleshores, ha treballat cinc anys en el llibre que compila el pensament de la veu majoritària de la pagesia a través dels seus arguments, forjats per la lluita col·lectiva.

Quin mètode has seguit per a la redacció del llibre?
He escrit el que diu Unió de Pagesos a través de les seves fonts, per evitar cap interpretació. He fet servir La Terra, l’he llegit de punta a punta. N’he fet servir sobretot els editorials perquè representen el pensament d’Unió de Pagesos, els darrers 25 anys són d’en Joan Caball. I després he fet servir les ponències aprovades en les assemblees i els trenta i escaig congressos.

Hi ha una llista de les darreres mobilitzacions des del 2017. Per què?
Se n’han fet moltíssimes i no hi cabien totes. Al llibre 25 anys d’Unió de Pagesos, hi estan detallades les dels primers temps. Aquí s’hi han posat les dels darrers 25 anys, per deixar clar que Unió de Pagesos segueix lluitant com sempre. Una eina molt important és la mobilització. El sindicat ha fet entendre a les administracions, al llarg d’aquests anys, què vol dir la concertació; i n’hem après conjuntament.

Una llarga lluita pel reconeixement de la veu organitzada de la pagesia.
Al I congrés de l’Espluga de Francolí, la gent recordava que hi havia sindicats abans de la guerra i volia recuperar-los. En principi, CiU, per la influència dels notables, propietaris que es passejaven pel Departament, no acceptava convocar eleccions al camp i van atorgar la representativitat a dit. El 1984 donaven un 14 % a la Unió. Un any més tard, una enquesta de la Conselleria deia que era l’únic sindicat amb un pes important. Tot i això, van deixar passar gairebé 10 anys! El juliol del 1994, per decret, donava el 24 % de la representativitat i pocs mesos més tard, al novembre, les primeres eleccions al camp van posar de manifest que Unió de Pagesos tenia un 69 % de representativitat.

No hi ha hagut manera que UE i Estat estableixin un model d’ajuts directes equitatiu?
La UE parteix d’atorgar ajuts per superfície, per producció; l’Estat afavoreix els que tenen més. Per això hi ha els sindicats agraris per contraposar aquesta injustícia que perjudica la pagesia.

Vuitanta-dues pàgines dedicades a la defensa del territori i de l’aigua.
L’agricultura necessita terra i, per produir més, necessita aigua. De fet, al regadiu es produeix el 70 % de la producció agrícola a Catalunya, fruita i horta, sobretot. Cal recordar que l’única activitat que absorbeix diòxid de carboni al món és l’agricultura, degut a la fotosíntesi, gràcies a la terra i gràcies a l’aigua. En canvi, a l’agricultura amb la concepció Catalunya-ciutat van mal dades. Un agricultor del Penedès em va mostrar com pel mig de la seva finca passa el tren, la carretera, l’oleoducte i l’etileducte. Avui, encara sort que disposem de la Llei d’espais agraris; fa poc que la tenim i és gràcies a l’impuls d’Unió de Pagesos.

Unió de Pagesos ha defensat moltes causes al territori.
Cal recordar Eurovegas. La lluita en la defensa del Parc Agrari del Llobregat funciona gràcies a la pressió d’Unió de Pagesos. Aquest sindicat fa política territorial denunciant els casos flagrants que es volen carregar l’agricultura. Com ara passa amb els parcs solars, projectes dels quals contravenint la Llei d’espais agraris es volen empassar terrenys fèrtils, quan hi ha tants terrenys de matollars on es poden establir. La lluita per la terra és llarga, i per l’aigua, també és històrica. No té fi. Vegeu com en les mesures contra la sequera de l’any passat han arribat a limitar més l’ús de l’aigua als agricultors que no pas al sector industrial. Sempre en perjudici de l’agricultura. Els senyors que fan aquests decrets no saben que l’únic sòl que absorbeix l’aigua i carrega els aqüífers és l’agrícola.

El sindicat està organitzat amb sectors de producció, però amb l’objectiu comú de defensar el model de pagesia.
El principal objectiu del sindicat és la millora dels factors de producció agrícoles i ramaders, per això cal que aquest primer sigui reconegut com a interlocutor. Les administracions volen un únic negociador per a tots els sectors, perquè tots estan relacionats, pots ajudar-ne un en perjudici de l’altre. Cal un sindicat amb una visió global. A la Unió hi ha veritables especialistes de cada sector de producció dins del sindicat perquè el viuen i el pateixen i això fa que, juntament amb el suport tècnic, presenti alternatives coordinades entre aquests sectors. És molt útil tenir un interlocutor que coneix tota la complexitat de l’agricultura i la ramaderia lligades.

Valors • Com treballa el sindicat?
La Unió de Pagesos està allunyada del populisme. Unió de Pagesos ha lluitat per la democràcia i això és molt important: va néixer en la clandestinitat, va formar part de l’Assemblea de Catalunya, ha hagut de lluitar per al seu espai de representació. La democràcia delegada dels partits necessita la democràcia participativa de les entitats, de la societat civil organitzada. Això ajuda a aconseguir que la democràcia sigui més eficaç. Unió de Pagesos té un bagatge de treball, presenta alternatives, promou lleis.

El valor de la democràcia és constitutiu d’aquest sindicat, doncs.
Unió de Pagesos va aconseguir que s’anul·lessin les cambres agràries, que eren hereves del franquisme. Això va fer que l’Administració extrapolés aquesta anul·lació a altres maneres de funcionament predemocràtiques, com és el cas de la cotització a la Cambra de la Propietat Urbana, i les cambres de comerç també van haver d’abolir l’obligatorietat dels comerços de pagar quota. Aquest sindicat ha ajudat a consolidar la democràcia d’aquest país. El 2017 es posa totalment a favor del dret a decidir. És l’única organització agrària que diu: fem país.

“La pagesia és l’únic futur”, dius al llibre, i també que el sindicat treballa per enviar aquest missatge a la societat.
La funció principal de la pagesia és alimentar els 8,5 milions de catalans, i tots els turistes que puguin venir, cosa que no és fàcil. La pandèmia va posar de manifest que no podem dependre de la resta del món per alimentar la nostra societat. En plena crisi, buscar aliments pel món costa i significa un encariment de preus.

A “Els valors que transmet Unió de Pagesos a la societat” hi ha conceptes com: dret de protesta, sobirania alimentària, Agenda 2030…. Com es formen els arguments?
Congressos, assemblees, molts consells nacionals de debat i discussió. Unió de Pagesos té molta experiència en la representació d’un sector estratègic dins de l’economia actual, que és llaminer per a les grans empreses de serveis i factors de producció. Cal tenir les idees molt clares per defensar la pagesia, cal deixar-hi la pell, en aquesta lluita.