juliol 2016
MARIA CARRERAS – Amposta (Montsià)
Després de la meva família, l’arròs és la meva vida”, diu Miguel Balada, arrossaire des de fa més de 40 anys. Sempre com a agricultor, però també durant 15 anys en una fàbrica arrossera, i durant 25 anys més, en un cooperativa. El seu pare, el seu avi i el seu besavi ja eren arrossaires. Per a en Miguel, l’arròs és el seu món i hi està sobradament bregat: a banda de l’experiència personal, acumula els coneixements de tres generacions, i a tot aquest saber fer, a partir del 2012, se li sumen els coneixements que ha adquirit arran del programa Origins, impulsat per la companyia Kellogg.
Va ser aquell any quan la multinacional agroalimentària, que disposa d’una planta a Valls (Alt Camp) a través de la qual exporta a més de 20 països, es va posar en contacte amb l’Estació Experimental de l’Ebre de l’Institut de Recerca i Investigació Agroalimentàries [IRTA] i amb els quatre proveïdors més importants del sector de l’arròs a l’Ebre —Herba Ricemills, Dacsa, la Cambra Arrossera del Montsià i Arrossaires del Delta de l’Ebre— de cara a establir un acord amb arrossaires del Delta de l’Ebre. “Ens van dir que volien treballar conjuntament per mitigar el canvi climàtic i per mirar de fer un cultiu el màxim de sostenible possible, d’acord amb les necessistats dels seus clients”, explica en Miguel. I afegeix: “És un intercanvi: ni paguem, ni cobrem”. I en virtut d’aquest intercanvi, Kellogg paga tècnics de l’IRTA perquè assessorin arrossaires del Delta en la utilització de les millors tècniques disponibles per al cultiu i, a canvi, ells compren l’arròs als proveïdors als quals pertanyen aquests arrossaires i poden posar a l’etiqueta del seu producte que treballen amb producte d’aquí, del qual se’n pot comprovar fàcilment la traçabilitat. “Gairebé una tercera part de l’arròs produït al Delta, a través dels quatre proveïdors, va a parar a la planta de Kellogg de Valls”, observa el pagès.
En Miguel explica els requisits per formar part del programa: “Has de ser agricultor i amb ganes d’implicar-t’hi. Això no vol dir que hagis d’acatar tot el que et proposen. Ells t’ofereixen consells i tu decideixes si els vols aplicar als camps o no”.
REPTES D’UNS I ALTRES • El programa va començar amb una diagnosi dels cultius: “Ens van pagar una anàlisi de sòl i, a partir d’aquí, ens vam reunir amb tècnics i responsables del programa per intercanviar observacions sobre com millorar la gestió del cultiu”.
Entre els reptes dels arrossaires va sorgir la productivitat per hectàrea (pot ser fins a un 30 % inferior respecte a d’altres regions productores d’arròs que tenen més hores de sol), com afrontar la salinitat del sòl, la plaga del cargol poma o del cuc barrinador, o malaties de les plantes.
Pel que fa als de Kellogg, com va exposar l’empresa en una nota de premsa: “Una agricultura sostenible a llarg termini és imprescindible per a la continuitat del negoci. Els riscos de l’impacte del canvi climàtic en la producció agrària, incloent la quantitat, la qualitat, el cost i la volatilitat/disponibilitat, són el principal impulsor del compromís de la companyia”.
I van decidir que la sinergia era imprescindible per afrontar-ho tot plegat.
MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES • Més enllà del fet que es pugui considerar una operació de màrqueting, a través de la qual Kellogg prestigia socialment la marca, el que és innegable és que els arrossaires han optimitzat el seu treball diari aplicant tècniques més sostenibles i eficients, que no només han suposat un augment de la producció, sinó també una reducció dels costos.
Aquestes tècniques aborden recomanacions de sembra, fertilització i gestió de l’aigua, mètodes d’identificació i control de males herbes, plagues i malalties, amb l’objectiu, segons Kellogg d’“optimitzar els recursos, millorar la rendibilitat i reduir l’impacte mediambiental dels cultius d’arròs, ajudant els agricultors a utilitzar les millors pràctiques agràries, compaginant els seus interessos amb els del seu entorn”.
Per exemple, s’ha treballat en la fertilització, provant nous productes, i ajustant-ne les dosis segons els resultats de les analisis de sòl; també s’ha abordat, i es continua fent, la gran preocupació d’avui en dia als arrossars, que és el cargol poma: “Hem provat la cianamida càlcica; els mata però s’ha d’aplicar abans de sembrar perquè afecta l’arròs, i abans de sembrar, el cargol no està actiu”. També s’ha treballat en un sistema de recompte dels quiròmids —larva del mosquit— per ajustar el tractament i, ara fa unes setmanes, s’ha començat a treballar en el mesurament de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
AVALUACIÓ DE RESULTATS • En Miguel n’està satisfet: “Hem anant incrementant la producció i hem optimitzat els costos en la mesura que hem millorat l’eficiència en l’adobatge i l’aplicació de fitosanitaris”. Segons dades de Kellogg, el rendiment mitjà dels camps que participen al programa Origins és un 19 % superior respecte dels camps de la zona.
I, números a banda, l’arrossaire destaca la riquesa que suposa aquesta transferència de coneixement: “D’aquest intercanvi entre tècnics i agricultors, és d’on realment s’aprèn; compartim experiències i coneixements que no amaguen interessos comercials, perquè es vehicula a través de l’IRTA”.
Tria de l’audiovisual d’aquest reportatge: www.youtube.com/uniopagesoscatalunya
