febrer 2022
Assumpta Farran
ALBERT GARCIA/ La meitat de l’electricitat que utilitzéssim el 2030 hauria de ser de fonts renovables. I això sense que Catalunya hagi fet cap planificació, ni pla sectorial energètic; ni agrari, com bé sap Unió de Pagesos. Canvi d’era • Segons Assumpta Farran (Barcelona, 1968), directora genera d’Energia som en una revolució energètica que comporta una revolució industrial: “Cal entendre que som en un canvi de model econòmic, social i territorial”. En aquest canvi, però, diu que vol defensar la ciutadania.
La sobirania energètica ha d’anar en detriment de l’alimentària?
La sobirania energètica no la podrem fer només amb els sostres fotovoltaics i el biometà, necessitarem ocupar superfície. Hem de decidir si deixem que aquesta superfície ens l’ocupin des de fora o bé l’ocupem nosaltres. Si ens l’ocupem nosaltres, nosaltres decidim. Aquesta ocupació, d’una manera o altra, l’haurem de fer i el paisatge canviarà. El rebuig s’ha de suavitzar i s’ha d’entendre que això és una oportunitat: una cooperativa agrària s’ha de convertir també en una cooperativa energètica. La terra la puc fer servir per als olivers, per al cereal, per a la vinya i l’energia; i aquell que la cuida i en treu un profit ha de veure en quines parts juga en cada cosa. Les renovables no sols les podem implantar en terrenys degradats, no en tindrem prou.
¿El Decret llei del 2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, fa honor al seu nom?
La tramitació serà llarga. Mira, fins ahir [27 de gener] no vaig signar la primera tramitació d’un projecte de renovables i fa set mesos que soc al càrrec. És un projecte de 3,3 megawatts [MW] a Anglesola (Urgell) en sòl no urbanitzable finançat per més de 200 famílies dins de la Cooperativa SomEnergia. Si hem de jutjar per aquest primer, diríem que el model està canviant. Però encara tenim tots els projectes del decret de l’emergència climàtica del 2019, amb la modificació del qual introduïm alguns aspectes amb efecte retroactiu, però d’altres no. Molts projectes d’aquests grans avançaran. Que diguem amb el nou decret que volem que el model distribuït és el que com a país ens interessa més, no treu que també necessitem projectes més grans perquè hem de substituir molta energia fòssil.
¿Quina distribució hauria de tenir segons els nivells de tensió, tot i afavorir l’energia de proximitat, per dotar Catalunya de l’energia que necessita?
Com a mínim el 30 % de totes les renovables que hem de fer noves haurien d’estar connectades entre la mitjana i la baixa tensió. Després necessitem projectes que portin l’energia a més distància, que es connectin a l’alta tensió. Amb aquest 30 %, apostem per un model distribuït al territori. Això no és menor, no hi ha cap normativa a l’Estat que hagi introduït el concepte distribuït.
I això requereix també adaptar-ne el transport.
Fins ara els plans de transport sempre han prioritzat la mitjana i l’alta, i això ha de canviar, pel mateix fet que les noves tecnologies, com el cotxe elèctric, s’han de connectar a la baixa tensió. La de 25 quilovolts (kV), que és la majoritària, i la baixa ha de prioritzar les inversions perquè reculli totes les noves demandes (cotxes elèctrics) i ofertes (sostre de plaques a casa). Per tant, hem de virar cap a aquest model. Ens cal, però, també l’alta tensió, que és la manera que perdem menys electricitat pel camí.
El sindicat demana anul·lar l’esclat dels projectes de Molt Alta Tensió, ja que per la potència (400 kV) i la longitud, haurien de ser considerades com a xarxa de transport primari. ¿Què esteu fent des de la Direcció per evitar això?
Hi presentarem al·legacions també perquè, en primer lloc, és ineficient anar a connectar-se tan lluny i s’està perdent molta energia. Si parlem de renovables, el primer concepte de la transició energètica és l’eficiència. En segon lloc, per l’acaparament de les subestacions. Aquests projectes només busquen un dret per connectar-se, hi ha especulació. A part, al·legarem que aquestes línies són d’evacuació, però es fan passar per transport, que correspon a Red Elèctrica, també. Aquests senyors són generadors d’energia i està prohibit que el transportista pugui tenir generació. I, si són evacuació, hauran de passar per un tràmit urbanístic. Per tant, els ho posarem difícil.
¿Hi haurà pla sectorial d’energia per establir on poden anar les renovables?
No tenim cap planificació i no només no la tenim, sinó que d’acord amb la Llei del sector elèctric, les renovables estan catalogades com a infraestructures d’utilitat pública. El promotor busca els terrenys més plans, els més pròxims a la subestació que recull l’energia. Aquí és on entra la competència amb el sector agrari. Però el darrer Decret llei esmentat ha establert uns criteris: per a cada comarca hi haurà un màxim d’un 5 % del terreny de regadiu i un 10 % del terreny de secà. Aquest criteri no es pot aplicar a tots els projectes perquè no es pot aplicar retroactivament al Decret llei, a aquests demanarem almenys que facin una oferta de participació al territori.
¿De quina manera més incentiveu els projectes petits, cooperatius i amb participació ciutadana?
Tots els projectes que estiguin per sota de la potència de 5 MW en el cas de solar i 10 MW en el cas d’eòlica no requeriran fer aquestes ofertes de participació local ni tenir un acord amb la propietat del 50 % dels terrenys per sortir a informació pública. També els volem defensar davant la negociació amb les empreses de transport i comercialització pel fet que la majoria d’aquests projectes tenen un no del gestor de la xarxa, però nosaltres veiem que és possible que els de 5 MW puguin circular entre subestacions i, fins i tot, proveir nous usuaris, com indústries. També hem eximit d’aquests requisits aquells que demostrin que hi ha una compra de tota l’energia que produiran de manera garantida a preus tancats, cosa interessant per a comunitats de regants, cooperatives, etcètera
¿Quin rol podria exercir aquí el sector agrari?
Els que tenen terres, pagesia i cooperatives agràries, poden endegar aquests projectes més petits. Pot ser que algú hagi posat els ulls sobre les vostres terres i hagi presentat el projecte, però vosaltres teniu les terres i teniu avantatge en el tràmit.
¿La biomassa i el biogàs formen part també de l’estratègia d’implantació d’energies renovables?
I el biometà, que és el biogàs al qual hem afegit un altre tractament per convertir-lo en un producte idèntic que pot entrar a la xarxa del gas. Podem descarbonitzar el gas, perquè el 80 % del biometà procediria de matèria agrària. Per tant, tenim una cabanya porcina de nou milions de porcs i tenim una xarxa de gas estesa a Catalunya.
¿I de quant temps parlem per tirar-ho endavant?
Dinamarca i Holanda tenen l’objectiu que el 25 % del gas que circuli per les seves canonades sigui biometà el 2025. França té més de 600 instal·lacions de biometà. Catalunya en té dues. La de la Galera (Montsià) està relacionada amb l’activitat agrària! Però no pot connectar-se a la xarxa de transport: la normativa no permet que pugui entrar a una canonada més petita o sortir-ne, no preveu que el gas pugui venir d’aquí. Catalunya ha de tenir aquest objectiu! I per a mi és una prioritat de la Direcció general.
