juny 2026
Axel Baiget, membre de la Plataforma No a la MAT Catalunya-Aragó
Ferran Tardà – REUS (Baix Camp)
L’oposició que crea el projecte de la nova línia de Molt Alta Tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita es va traduir en 14.421 al·legacions recollides en trenta dies. A què es deu aquesta resposta del territori?
Diuen que la MAT és una repotencialització d’una línia ja existent, però realment és la construcció d’una línia paral·lela. La ja existent és de 220 kV i aquesta passaria a ser de 600 kV. És un projecte que porta l’electricitat de la gran producció d’Aragó, d’energia solar i eòlica, i en principi, segons Red Eléctrica, la porten al Camp de Tarragona per descarbonitzar la petroquímica. Això resulta una gran esquerda per a tot el territori. El projecte implica aproximadament 180 km de línia amb les afectacions que això suposa.
En quin punt es troba el projecte i com es va articular l’oposició des que en vau tenir notícia?
El gener es va fer públic el projecte i des de llavors vam tenir trenta dies per fer les al·legacions. Això implicava estudiar més de mil pàgines, per això va ser molt important el suport de la part jurídica d’Unió de Pagesos i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya [GEPEC] i vam començar a veure tots els elements que no quadren amb la Llei de canvi climàtic ni amb la idea que tenim de transició energètica. Ara estem en espera del retorn de les al·legacions. Tot i així, paral·lelament, l’empresa Red Electrica, juntament amb una empresa subcontractada per informar la població, encara avui s’està posant en contacte amb propietaris afectats per aquesta MAT.
Per tant, és possible que alguns propietaris i pagesos afectats s’estiguin assabentant avui de l’existència del projecte?
Sí, justament fa cosa de deu dies es va posar en contacte amb nosaltres un productor d’Almoster i ens va dir que li acabaven de comunicar que li toca una torre a la seva finca i que s’havia adonat que hi ha aquesta Plataforma. Fa deu dies, aquest productor es va assabentar que la seva finca era una finca afectada i que ja no pot fer res perquè el termini d’al·legacions ja ha finalitzat. Això ens indica que no hi ha hagut diàleg.
Quines afectacions comportaria el desenvolupament d’aquesta infraestructura per al territori?
La nova línia passa per unes comarques on l’agricultura té molt de pes. Parlem, per exemple, del Priorat o el Baix Camp. Són 180 km del pas d’una línia que afectarà els conreus, trepitjant el territori, trinxar-lo, i els productors se’n veurien molt afectats a escala productiva. La pagesia hi pot estar implicada de moltes maneres. Si segons el projecte et toca una torre a la teva finca, t’expropien aquella zona de la finca, una expropiació per a tota la vida. T’expropien temporalment un radi que pot anar fins a 2.000 metres quadrats per a la construcció de la torre, per tant, s’arrasarà tot el conreu d’aquest terreny i, a més a més, tot l’accés fins a aquest punt. Es farà una obertura de camins que afectarà directament el conreu. D’altra banda, també tindríem un pas volant de cables pel damunt de la finca i per sota d’aquests cables no poden haver-hi segons quins conreus. Hi ha finques que tindrien afectacions de la meitat i, per tant, quedarien anul·lades, cosa que faria que el pagès no pogués viure d’aquesta finca.
A banda de la implicació física, també tindríem una implicació de salut. Aquestes línies generen unes ones electromagnètiques que farien que la pagesia que estigués treballant en un radi de 400 metres es veies afectada en aquest sentit.
Tenint en compte les afectacions productives i de salut sobre el terreny i la població, quin paper han exercit les institucions competents sobre això?
Cal tenir en compte que el projecte ja l’havia intentat imposar el 2022, Forestalia, i el 2012, Red Eléctrica. Al setembre-octubre, quan vam començar a assabentar-nos de l’existència del projecte no vam trobar aquest suport. Arran de la feina de les entitats en contra de la MAT hem ajudat a posicionar els ajuntaments. Ara tenim la majoria d’ajuntaments afectats posicionant-se en contra de la línia. A mesura que hem anat presentant mocions a ajuntaments i consells comarcals s’han anat decantat les administracions i hem anat tenint cada cop més suport.
Des de la Plataforma NO A LA MAT s’aborda el projecte com un model energètic imposat. Creus que és possible el desenvolupament d’un model alternatiu desenvolupat amb el guiatge del territori?
Pel que apostem nosaltres i pel que aposta la Llei del canvi climàtic aprovada a Catalunya, és per crear energia allà on es necessita, crear energia de quilòmetre zero. El que no pot ser és que l’energia del Camp de Tarragona provingui d’una creació energètica que es troba a dos-cents quilòmetres d’aquest camp, cosa que fa que hagis de transportar-la, amb les pèrdues que comporta. Si el Camp de Tarragona necessita energia, hem de buscar aquells llocs antropitzats, és a dir, on tenim cobertes d’empreses, sòls que ja no s’utilitzen o amb escàs ús agrari, i en aquells sòls hi hem d’implementar energies renovables. Això ens estalvia tots aquests quilòmetres de xarxes elèctriques que trinxen el territori.
Des de la plataforma s’aborda el projecte com un model energètic imposat. Creus que és possible el desenvolupament d’un model alternatiu desenvolupat sota el guiatge del territori?
Amb la necessitat energètica que té el Camp de Tarragona es podria fer una reconversió del sistema perquè fos renovable i que impliqués tots els espais antropitzats sense afectar la zona agrària. Per tant, realment és totalment compatible continuar tenint sòl agrari productiu donant incentius a la pagesia perquè pugui viure d’aquesta terra i, paral·lelament, en els espais degradats implementar-hi aquestes energies renovables per poder abastir-nos-en des del Camp de Tarragona. El que no pot ser i que també genera el PLATER, el qual està molt relacionat amb la MAT, és que el sud sigui la gran productora energètica de Girona i Barcelona. No pot ser que la Terra Alta estigui produint una energia molt superior a la que necessita, ja que, un altre cop, necessitaríem més torres i línies d’evacuació que trinxen el territori.
En el cas que la iniciativa es desenvolupés i es construís la línia, quin futur creus que li espera al Camp de Tarragona d’aquí a cinc o deu anys?
Malauradament, no només és aquest projecte el que ens afecta. Hem vist que el Camp de Tarragona s’utilitza com la zona de proves de tots aquells projectes que en altres zones de Catalunya, però també de l’Estat espanyol, no s’han volgut. O mostrem aquesta oposició i hi ha una reorganització profunda o el Camp de Tarragona serà l’abocador de tots aquests projectes que no vol la resta: que si un oleoducte, un gasoducte, una altra línia d’evacuació d’electricitat… Tota una sèrie de projectes que ens afecten i en els quals nosaltres hem de dir prou.
