setembre 2021
Garantir el benestar dels animals, de- senvolupar la indústria alimentària local i intentar reduir al màxim la petjada que deixen en el medi ambient. El ramader Pino Delàs té molt clars quins són els objectius de Llavora, l’explotació de porcí que regenta juntament amb el seu soci Llu- ís Vila a Ventalló (Alt Empordà) i que ara fa cinc anys van reconvertir cap als principis de la producció ecològica.
Una decisió, aquesta, que per a Delàs no era una simple opció, sinó que era l’única via per diferenciar i donar sentit a la seva feina i per adaptar-se a les que, auguren al- gunes veus, seran les necessitats de futur del sector. “Hem intentat construir un model productiu adaptat a unes noves circum- stàncies marcades per l’esgotament de recursos i el canvi climàtic que compor- ta aquest, i fer front a les contradiccions del model actual”, explica el ramader.
Una tasca que es presenta com una neces- sitat i un repte immediats i que passa, forço- sament, per sumar esforços i enfocaments en l’àmbit col·lectiu, tant com a consumidors com pel que fa als professionals agraris, can- viant les maneres d’organitzar-se, diu Delàs, per “fer que els productors estiguem més ben estructurats i puguem fer arribar productes de proximitat a consumidors i comerços. Hem de crear un nou model agroalimentari”.
En aquest sentit, el ramader ho té molt clar: “El nostre projecte està carregat d’ideologia”, explica. Ara bé, com ell ma- teix afegeix, el repte rau a aconseguir fer d’aquesta idea un negoci viable que permeti seguir endavant i guanyar-s’hi la vida.
UNA PASSA MÉS ENLLÀ • El primer gest per afrontar aquest canvi va ser el salt que Lla- vora va fer l’any 2016 per convertir-se en una explotació de porcí ecològica de cicle tancat amb el benestar dels animals en el centre de l’aposta, més enllà fins i tot del que marquen les normatives del sector.
Pino Delàs és taxatiu en aquest aspecte a l’hora de definir aquest benestar com un aliat productiu ja que, resumeix, “està com- provadíssim que quan a un animal li do- nes benestar, t’ho torna amb salut”.
Com diu Delàs: “No hi ha carn de pro- ximitat sense agricultura de proximi- tat”, els aliments que ingereixen els ani- mals de la granja provenen de camps de conreu de la mateixa explotació i d’altres pagesos de l’Empordà i, a més, disposen de més espai per on moure’s i d’uns corrals adaptats a les necessitats del bestiar i al maneig dels animals.
En aquesta mateixa línia, per a Delàs, un altre pilar de Llavora és assegurar que els ani- mals puguin desenvolupar els seus compor- taments naturals, ja que, si s’hi posen traves, “apareixen problemes de salut derivats de l’estrès des d’un punt de vista veteri- nari”. Amb aquest objectiu, la granja ha tre- ballat amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries [IRTA] en projectes com ara el disseny i desenvolupament d’unes paride- res sense gàbia on les truges poden desenvo- lupar el seu comportament de nidificació i moure’s pels patis, com marca la normativa ecològica, intentant reduir el risc d’aixafa- ment en porcs acabats de néixer.
REDUCCIÓ DE RESIDUS • La vetlla per la qües- tió ecològica però, explica Delàs, no es que- da tan sols dins de l’explotació de Llavora, sinó que segueix tenint un paper fonamen- tal també un cop al mercat. Una aposta que, en aquesta fase, es tradueix en l’ús de mate- rials compostables per fer els envasos amb què distribuir la carn al buit.
Una decisió, aquesta, que al ramader li va sorgir de manera natural. “Envasàvem la nostra carn amb plàstic i, la veritat, ens feia molt mal als ulls” i afegeix que, per aquest motiu, van començar a buscar alter- natives, fins que van topar amb una empre- sa que els oferia un producte que s’adaptava a les seves necessitats.
Així, i després d’algunes proves amb di- versos materials i procediments, van trobar la tecla correcta amb un element fet amb base de blat de moro que els permet seguir envasant la carn per poder-la transportar conservant al màxim les seves propietats i fer-ho amb un material menys agressiu eco- lògicament parlant, que Pino Delàs anima els ramaders a provar. “Tothom ens deia que era impossible envasar amb alguna cosa diferent al plàstic, però hem com- provat que no és així. Funciona”, rebla.
LA PROXIMITAT PER BANDERA • La decisió per un model productiu concret no s’aca- ba a la granja. Així, explica Delàs, un cop finalitza el procés d’engreix dels animals, la tasca continua a l’escorxador municipal de l’Armentera —del qual Llavora n’és un dels socis— i en obradors de termes veïns. “Tot el procés, des de l’engreix fins que tenim el paquet de botifarres o l’embotit, es fa en un radi d’entre 3 i 5 km”, exposa. Un cercle, però, que s’amplia a l’hora de vendre la carn, que es distribueix entre botigues, restauració i cooperatives de consum de les demarcacions de Girona i Barcelona, així com en iniciatives de distri- bució impulsades per Unió de Pagesos com Mercat Arrels i Terra Pagesa.
Malgrat tot, però, des de Llavora fugen de les etiquetes que puguin relacionar la carn ecològica i de proximitat com la que pro- dueixen amb aliments de tipus gurmet i a l’abast de ben poques butxaques. Ans al con- trari, Pino Delàs diu que una de les lluites és precisament convèncer la clientela d’apostar per aquest tipus de productes per davant dels de grans indústries deslocalitzades, tant per una qüestió de qualitat com per donar feina a productors locals.
Una mesura que també lliga a una reduc- ció del consum de carn que troba necessària i inevitable de cara als propers anys per la impossibilitat de continuar produint en les condicions actuals. // PEP CORRAL
