desembre 2020
Amb el seu pare, Bernat Ramon (Ivars d’Urgell, 1988) mena 30 hectàrees de fruiters —pomes i peres, sobretot— repartides a diversos municipis de l’Urgell, a banda d’una granja de porcí d’engreix i de camps de cereals. Fa vuit anys que es va incorporar al sector, els mateixos que milita a Unió de Pagesos.
Amb quin objectiu treballa el sector de la fruita dolça d’Unió de Pagesos?
Amb el de millorar la vida del fructicultor i les seves perspectives de futur.
Com s’explica la crisi de preus en origen que pateix el sector des del 2014?
El 2014, Rússia va tancar les seves fronteres i això va influir fortament en la baixada de preus, sobretot, en fruita d’os, perquè és més estacional i l’Estat espanyol n’és el primer productor. Arran d’això, especialment a la zona del Baix Segre, arrosseguen molts problemes perquè tenen el mateix volum de producció i menys mercat on distribuir.
Des d’Unió de Pagesos vam demanar una sèrie de mesures a la Unió Europea a través de l’Organització Comuna de Mercats Agrícoles [OCM], però no van reeixir i ni tan sols el Ministeri hi va intercedir.
I, llavors, quines solucions va proposar el sindicat?
Llavors mateix, el 2015, vam continuar treballant i ens vam plantejar tres reptes prioritaris: demanar un pla d’arrencada, disposar de preus de referència per al sector i treballar perquè Catalunya tingués circumscripcions econòmiques pròpies.
Què es va aconseguir pel que fa el Pla d’arrencada?
El Departament d’Agricultura el va concedir el 2019, amb un pressupost de 10 milions d’euros per arrencar unes 2.000 ha, tot i que se’n van acabar arrencant unes 1.600, amb un cost d’uns 6 milions i escaig, en part a causa de l’excessiva burocràcia. L’objectiu, especialment en el cas de la fruita d’os, era treure quilos del mercat i ajudar la pagesia que volia deixar de fer préssecs i nectarines, perquè hi ha una producció excedentària d’aquestes fruites a l’Estat espanyol i el mercat, amb el tancament de la frontera russa, es va reduir considerablement. Fou una pena que només s’apliqués a Catalunya.
I pel que fa als preus de referència?
El 2017 vam aconseguir que a Catalunya es creés l’Observatori de preus de referència de la nectarina i el préssec, i el 2018, de la poma i la pera, amb l’objectiu que reflectissin preus de mercat. En aquest punt vam fer un pas molt important, perquè ens permet treballar amb dades objectives a l’hora de negociar mesures per al sector amb l’Administració. Ara, ni el Ministeri d’Agricultura ni la Comissió Europea ja no ens podran rebatre amb les seves dades, que, a més, no tenen cap base estadística, si estem o no en situació de crisi de preus.
I com està el tema de la circumscripció econòmica?
La proposta d’impulsar una circumscripció econòmica ens la vam marcar per tenir, en l’àmbit de Catalunya, autonomia per prendre les decisions per al sector que convenen més al nostre territori, i protegir-nos de les que pugui prendre una futura organització interprofessional estatal. Es tracta, en definitiva, que en cas d’aplicar-se extensions de norma de Madrid, no les puguin aplicar a Catalunya si la pagesia catalana considera que no són del seu interès. En aquest sentit, vam aconseguir que Afrucat incentivés l’aprovació de les circumscripcions econòmiques (amb el suport d’un 85 % dels seus socis), i avui en disposem de tres: la del préssec i la nectarina, la de la poma i la de la pera.
Campanya difícil i anòmala • Com ha anat la campanya, enguany, en el context de la covid-19?
La covid-19 ens ha incrementat els costos de producció i logístics, com a qualsevol empresa. Hem hagut de comprar els equips de protecció pertinents, hem hagut de desinfectar… seguir estrictament els protocols, vaja.
Altre cop s’ha assenyalat el sector agrari per la gestió dels temporers.
A la província de Lleida hem de canviar coses, però no només els pagesos, també les administracions. Que hi hagi gent dormint al carrer a Lleida no és culpa que hi hagi pagesos que tinguin fruita al costat de Lleida. Potser en són coresponsables, però la responsabilitat és de tots! La criminalització del sector agrari és totalment injusta i simplista.
I vau fer una crida als consumidors perquè apostessin pel producte local
Sí, perquè creiem que si ajudem els productors més propers estarem empenyent la mateixa roda de l’economia del país i entre tots ens serà més fàcil tirar endavant i sortir d’aquesta crisi.
I pel que fa als preus, com ha anat?
S’ha recuperat temporalment el preu del producte, però per factors aleatoris. M’explico: aquest any que en fruita d’os es preveia una campanya correcta, el Baix Segre va patir un forta pedregada al juliol i en van perdre molts quilos i això, sumat a un mal quallat i a gelades primerenques, ha contribuït a la pujada del preu d’aquesta campanya. Però per al sindicat això no és un concepte de futur, calen respostes estructurals per al sector perquè la crisi de preus no està resolta.
Propostes estrucuturals de futur • Quines són aquestes propostes estructurals per part d’Unió de Pagesos?
A banda de continuar treballant en la circumscripció econòmica i en un observatori de preus estatals que s’articuli sobre la base d’un sistema d’obtenció de preus en origen vàlid, transparent i obligatori, continuem defensant un pla d’arrencada estatal de 10.000 ha per a la nectarina i el préssec com la millor mesura a curt termini, i un pla de reconversió en poma de 2.500 ha, sobretot, per a les finques velles de poma golden perquè creiem que cal actuar abans de trobar-nos amb una possible saturació del mercat en aquesta varietat, apostant per oferir pomes de gran qualitat.
I en relació amb possibles ajuts?
Sí, demanem que es garanteixi a tots els fructicultors professionals l’accés als ajuts directes a la propera Política Agrària Comuna [PAC] —el 2015 ja ho vam aconseguir per als joves que s’incorporaven a la fruita dolça—, i també defensem un ajut d’Estat de fins a 25.000 euros per explotació per a aquells productors que necessitin liquiditat. A banda d’això, cada any el sindicat treballa perquè el pagès tingui una fiscalitat justa i que aquesta se li adeqüi segons el desenvolupament de la collita.
Per acabar, com afecten les pràctiques deslleials a la cadena alimentària en el sector de la fruita dolça?
Al sector de la fruita, la mala praxi clàssica és la venda per sota del preu de cost, o la venda a resultes. Des d’Unió de Pagesos insistim que no és cert que la reforma de la Llei de la cadena alimentària plantejada pel Govern espanyol evitarà que et paguin per sota de cost de producció. Per això estem defensant les esmenes que va traslladar Unió de Pagesos perquè la Llei sigui una eina útil per al sector.
