octubre 2024
Ovelles pasturant a Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà) sota l'atenta mirada del pastor. PEPE CAMPS
“Els continus atacs de l’os, el llop i els gossos salvatges estan foragitant els nostres ramaders del Pirineu, que són un dels pilars de l’economia de muntanya. Exigim una coexistència amb solucions urgents perquè no plegui ningú més”. Aquesta era l’advertència de Joan Guitart, coordinador territorial de Comarques de Muntanya del sindicat, en una roda de premsa a l’Ajuntament d’Alins (Pallars Sobirà) el 14 d’agost per denunciar una vegada més nous atacs d’os les últimes setmanes, sense una gestió eficient del Govern per protegir l’activitat agrària, sense recursos per a la coexistència i sense mesures de prevenció ni de seguretat per a les persones davant els atacs d’aquests animals.
Control poblacional • La nit del 18 de juliol hi va haver l’últim atac conegut d’os a la muntanya d’Alins (Pallars Sobirà), amb dos vedells morts i un de ferit; el 4 d’agost, un altre a Garòs (Val d’Aran), amb dues ovelles mortes. Segons el Departament, també va haver-hi arnes d’abelles afectades el 15 de juliol a Alt Àneu, i el 16 de juliol i el 30 de juny a la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà). Els perjudicis als ramats d’aquest estiu també han estat obra del llop i de gossos salvatges. El 7 d’agost es va produir el sisè atac de llop en quatre mesos a Collsacabra, entre Osona, la Garrotxa i la Selva (en va haver-hi tres d’anteriors a l’Alt Empordà), i el 13 i el 18 de juliol un gos salvatge o un llop va matar tres ovelles i una dotzena més es van perdre a la reserva de Boumort (Pallars Sobirà).
El ramader Ignasi de Castellarnau, afectat en l’atac de l’os a Alins, va reclamar en la roda de premsa solucions per al control poblacional, però també es va mostrar molt escèptic pel que fa a la coexistència i va recriminar als animalistes l’agonia d’un dels seus vedells: “Els Rurals en van trobar un que havia desaparegut molt malferit, amb les cames trencades, i el vam haver de sacrificar després de quatre dies de quedar abandonat”.
Vedell ferit per l’os a Alins el 18 de juliol. PEPE CAMPS
La població d’ossos que pot assumir el Pirineu continua sent la pregunta que fa el sindicat al Govern i que encara no té resposta. Els exemplars ja són més de 90 quan el programa de reintroducció del 2014 al 2018 preveia arribar a 80 com a màxim el 2031.
Joan Guitart va insistir que cal més transparència de l’Administració per informar sobre la presència i els moviments de l’os: “Els ramaders han de poder participar més en el treball per prevenir els atacs. Cal evitar que cada estiu baixin de la muntanya menys animals dels que han pujat i que cada vegada més ramaders es plantegin plegar perquè se senten foragitats”.
Davant d’aquesta situació, Unió de Pagesos ha demanat una reunió urgent amb el nou Govern per exigir els recursos que impedeixin que la muntanya es quedi sense pagesia ni ramaderia. Cal recordar que el sindicat va abandonar al juny els grups de treball per a la coexistència de l’os i el llop en protesta per la mala gestió de l’Administració fins que aquesta no abordés el problema de manera realista, ja que les mesures pal·liatives i de compensació ara vigents no són suficients davant la pèrdua econòmica i dels animals. També planteja convocar una acció de protesta els pròxims mesos. El 23 de juliol, va participar en una concentració a Hortoneda (Pallars Jussà) en suport als dos ramaders que van patir els atacs a Boumort, i que va reunir una cinquantena de persones.
Concentració a Hortoneda el 23 de juliol. UNIÓ DE PAGESOS
Crida a la societat • El sindicat també va voler fer una crida a la societat, coincidint amb més concurrència a les comarques de muntanya els mesos d’estiu, per conscienciar-la sobre la importància del sector agrícola i ramader, que representa una activitat econòmica cabdal per a aquestes zones, a més del manteniment que fa de les pastures, el sotabosc i la biodiversitat. La pèrdua de la ramaderia extensiva afecta el territori i suposa un problema de país, no només del sector, perquè produeix aliments de qualitat i proximitat.
Concentració pel llop a Madrid • En l’àmbit estatal, el malestar pels danys de fauna salvatge també va portar Unió d’Unions, el 20 d’agost, a convocar una concentració davant de la seu de la Comissió Europea a Madrid, per reclamar a les administracions una gestió racional del llop i altres espècies de fauna salvatge protegida davant dels atacs continuats a la ramaderia extensiva, i en la que hi va participar una delegació d’Unió de Pagesos, amb membres de la comissió permanent, entre altres sindicalistes. L’acció va reunir ramaders i membres de la resta d’unions estatals de territoris perjudicats especialment pels danys del llop, com Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i la Comunitat de Madrid.
Entre altres reclamacions i propostes per a una millor gestió i convivència entre la ramaderia i el llop i altres espècies protegides, reclamen la derogació de l’ampliació de la protecció del llop aprovada el 2021 a l’Estat espanyol i la revisió de l’estatus de protecció d’aquest animal en l’àmbit europeu. Les organitzacions també demanen directives europees de protecció per als ramats, una llei estatal de fauna salvatge, l’actualització dels exemplars de llop, un registre unificat de danys de totes les administracions, la revisió de l’Estratègia per a la gestió i conservació del llop pactada amb els ramaders i les comunitats on té presència, i eines i fons suficients per a les mesures preventives, així com indemnitzacions justes.
Concentració a Madrid el 20 d’agost. UNIÓ DE PAGESOS
Rafel Noray (dreta) i Josep Costa, a Hortoneda (Pallars Jussà) el 22 d’agost amb el ramat d’aquest últim. PEPE CAMPS
El ramat de 250 ovelles de Josep Costa, pastor d’Hortoneda (Pallars Jussà), de 62 anys, va haver de baixar a meitat de juliol de la reserva de Boumort perquè, a través del GPS, el dia 18 va notar “un moviment estrany dels animals” i quan es va desplaçar fins a l’indret on les havia deixat a principi de mes va constatar el que ja sospitava: un altre atac d’un gos salvatge o de llop, el segon en pocs dies. En va trobar tres de ferides, de les quals només se’n va salvar una, que encara no està recuperada.
Ovelles desaparegudes • Al cap de pocs dies, en fer el recompte de tots els animals del ramat per vacunar-los contra la llengua blava, Costa va comprovar que aquesta vegada el perjudici del cànid havia anat molt més lluny: n’hi faltaven dotze, i la voracitat dels voltors de la zona feia difícil creure que encara en podria trobar alguna més de ferida. “No vam tenir altra opció que baixar les ovelles. Aquests atacs ens van fer fora de Boumort per primera vegada en 100 anys, que són els que la meva família, generació rere generació, ha pujat a l’estiu a aquesta muntanya”, explica descoratjat. Les ovelles de casa Bunyol, el seu renom familiar, ja fa setmanes que han tornat a Hortoneda i ara s’alimenten amb les pastures que el ramader tenia reservades per a la tardor.
Colpiment • “A la negra [l’única del ramat d’aquest color] li van arrencar l’espatlla i la van matar per la nuca; a una del Rafel se li van menjar el cor”, continua Josep Costa sobre la cruesa de l’atac. La sensació de colpiment pels danys és coincident amb el relat dels fets de Rafel Noray, el seu company pastor de Sossís (Pallars Sobirà), de 55 anys, quan explica com va viure el primer atac que van patir el dia 13. Com el Josep, ell a principi de juliol també tenia les ovelles a Boumort, unes 160, tot i que fa pocs anys que les hi porta: “Quan vam pujar a revisar el ramat, després de l’avís del GPS, només n’hi havia la meitat que estaven més o menys juntes; les altres s’havien dispersat. En vam trobar una amb una mossada al coll, una altra, a la cuixa, i més enllà, una de morta. Dies després vam tenir un altre avís; el company va pujar i en va trobar dues de mortes”,
Gos o llop? • Els deu o dotze dies següents al segon atac es van anar rellevant per passar la nit a Boumort amb les ovelles en un espai tancat que es van fer ells mateixos, però aquesta situació no es podia sostenir gaire temps i van decidir baixar. El Josep Costa es va endur els animals a les seves pastures d’Hortoneda, i el Rafel Noray, en un camp a l’Alta Ribagorça. “Allí la muntanya és més neta, no hi ha tanta vegetació i hi ha dos mastins que les vigilen. He perdut diners, però estic més tranquil fins que passi l’estiu”, afegeix el Rafel.
Tant el Josep com el Rafel encara esperen el resultat dels Agents Rurals per esbrinar quin animal va atacar les ovelles: un gos salvatge o un llop. El Rafel comenta que en un primer moment els Rurals van dir que podia ser un llop, però pensa que són gossos del voltant que van solts, ataquen i tornen a lloc.
Tots dos ja van viure una mala experiència l’any passat, a final de temporada, quan va ser atacada una ovella del Rafel Noray. “Va entrar un gos salvatge, sense xip, a la reserva i el vam poder fotografiar; enguany, a la reserva li van posar un parany a un altre i el van agafar. El més greu és que en un espai públic com la reserva de Boumort l’Administració no pugui garantir que no entrarà un gos i farà mal a les ovelles”, afegeix. A més, remarca que les mesures d’autoprotecció que proposa el Departament d’Agricultura, com les tanques, no són efectives.
Josep Costa insisteix: “A la reserva havien de saber que hi havia el gos, i ara, algú ens hauria de compensar amb les pastures que hem perdut”.
Encara estan pendents del tràmit de la petició d’indemnitzacions pels danys d’aquest estiu, però els problemes van més enllà de les pèrdues econòmiques. Noray assenyala que després d’un atac, els animals pateixen estrès i avortaments. “Si no és el llop, per atacs de gossos no ens donaran res”, diu.
El futur • Que els danys de fauna salvatge protegida augmenten dia a dia és un fet. Costa recorda que a muntanya, anys enrere, d’atacs de gossos n’havien tingut de tant en tant: “Eren incidents que acabàvem resolent sempre, perquè eren gossos amb propietaris”. Noray observa que el despoblament de la muntanya també és un dels factors que han contribuït a l’actual situació, perquè la natura va guanyant terreny.
Quant al futur, tot i ser pessimistes tots dos, l’ofici de pastor és el que han fet tota la vida i els costa rendir-se. “S’han de buscar solucions però no voldria renunciar a tornar a Boumort”, assenyala Costa. “Per a mi és un dilema: no sé si plegar o continuar”, conclou Noray. • C. S.
