juliol 2024
Ovella morta pel llop a Rupit (Osona), la nit del 26 de maig
El llop ha tornat. Els exemplars d’os no paren de créixer. La població de senglars, conills i cabirols està desbordada. Unió de Pagesos fa temps que pregona que és un problema de país i aporta propostes per abordar-ho, però, a falta d’una gestió eficient per part del Govern, qui sobretot paga els plats trencats d’aquest descontrol és la pagesia. “Si el Govern no hi posa les ganes i els recursos necessaris, abocarà la pagesia a plegar. Ja s’han abandonat finques i el país no s’ho pot permetre“, denuncia la responsable de Medi Rural del sindicat, Raquel Serrat. I afegeix: “La coexistència que pregona el Govern vol dir que tothom ha de poder viure al medi on cohabita; per això cal una gestió de l’espai compartit, i gestió també significa eliminar exemplars quan calgui“.
LLOP • Enguany, se’n tenen certificats com a mínim set atacs: tres a l’Alt Empordà, als municipis de Cabanelles i Cistella, i quatre a Osona, al municipi de Rupit. A Xavier Vaquer de la granja la Sala de Rupit, el llop, la nit del 26 de maig, li va matar una ovella i n’hi va ferir 15 més, quatre de les quals va haver de sacrificar (d’ell són la foto de portada i la d’aquesta pàgina). Però no només això, des del febrer que estava patint atacs continuats de senglar, que li han matat 12 ovelles més, tres de les quals estimbades. El ramader considera que no hi ha mesures 100 % efectives per aturar els atacs, però que l’Administració hi podria fer més: “Sempre actua reactivament en lloc de preventivament. Moltes paraules i copets a l’esquena, però poca efectivitat. Les malles elèctriques que ens cedeixen són un pedaç. Ens han d’ajudar a tenir un perímetre segur. Els danys i els atacs de fauna augmenten el risc que les explotacions hagin de tancar; no ens ho podem carregar tot a l’esquena“.
Unió de Pagesos insisteix al Govern que cal afrontar la problemàtica de manera realista; fins que no sigui així, va anunciar en roda de premsa l’11 de juny, no participarà més en els grups de treball amb l’Administració per a la coexistència forçada dels ramats amb la fauna protegida. “Aquests grups no han donat cap fruit. Si no canvien el plantejament, no en volem ser partícips ni tampoc no volem que ens utilitzin per dir que ja han complert amb la quota de diàleg amb el sector agrari“, afirma la sindicalista Raquel Serrat.
També important és traslladar amb la rellevància que toca aquesta qüestió a l’esfera social. En aquest sentit, el 22 de juny, el sindicat va interpel·lar el Departament perquè aportés informació rigorosa als mitjans sobre els animals morts o ferits a causa dels atacs de llop.
OS • “Quina és la població d’ossos que és capaç d’assumir el Pirineu català, tenint en compte la seguretat ciutadana, la capacitat de resposta davant dels danys i les pèrdues econòmiques que provoca?“, diu Serrat. “Aquesta és la pregunta que volem que ens contesti el Govern“. De moment, dels 7 exemplars amb què es va començar el programa PirosLife, de reintroducció de l’os bru al Pirineu, el 1996, ara ja s’ha passat a 41 al Pirineu català, i 83 comptant tot el Pirineu.
I, a més exemplars, més atacs. Els ramaders del Pirineu han fet molts esforços i han canviat la gestió dels ramats, però és impossible evitar-los. Eduard Melero, de Gessa (Naut Aran), ha patit vuit atacs els últims sis anys, el darrer, aquest maig, que va posar fi a la vida de dos marrans, tres ovelles i un boc. Melero creu també que cal saber quants ossos pot assumir el territori i apunta: “També ens haurien de donar informació d’on és l’os per prevenir atacs i l’Administració hauria de ser més àgil en els tràmits i els pagaments“.
Unió de Pagesos demana més transparència, que es reconeguin tots els atacs (tant els directes com els danys col·laterals) i una gestió més efectiva de l’os. Així ho va exposar també a la manifestació del 21 de maig a Llavorsí (Pallars Sobirà) [vegeu La Terra 503, pàg. 21].
UNA NOVA LLEI PER A LA CINEGÈTICA • Unió de Pagesos fa mesos que està treballant amb les diferents forces polítiques perquè una llei catalana de la gestió sostenible de la fauna cinegètica substitueixi la Llei espanyola de caça del 1970. “És un marc totalment obsolet que no dona resposta a la necessitat de gestió que tenim actualment“, apunta el responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos, Ramon Comes. I continua: “Entre altres aspectes, volem que la nova llei consideri les espècies cinegètiques com a patrimoni públic, perquè la sobrepoblació d’algunes espècies requereix una gestió urgent que ha d’anar més enllà de la caça esportiva“. Com que l’avançament electoral va desmuntar el calendari previst per a la tramitació i l’aprovació de la llei, el sindicat va forçar l’aprovació d’un Decret-llei, vigent des de l’abril, per atendre sense demora el control de la sobrepoblació de fauna cinegètica [vegeu La Terra 503, pàg. 10].
La deficient gestió de la fauna cinegètica és un problema pràcticament arreu de Catalunya. L’últim mes han alçat la veu els sindicalistes de les Terres de l’Ebre que, el 2 de juliol, van convocar una roda de premsa a Tortosa per denunciar que els Serveis Territorials d’Acció Climàtica de l’Ebre no facilitaven el control de la fauna cinegètica. El coordinador comarcal al Baix Ebre, Carlos Sanz, va demanar més diligència per minimitzar el risc sanitari que hi ha en algunes zones en relació amb la tuberculosi i una millor gestió de la cabra hispànica al Parc Natural dels Ports.
Quines mesures prioritàries creus que cal aplicar per posar fi a la sobrepoblació d’algunes espècies cinegètiques?
Cada espècie, diferenciant caça major i menor, hauria de comptar amb un pla de gestió propi a curt, mitjà i llarg termini. Cal continuar amb actuacions coordinades i conjuntes —pagesos, caçadors i Administració— que han donat molt bons resultats a Ponent. Cal activar mesures agrícoles de neteja de marges, tancats, protectors d’arbres, més suport als caçadors i gestors de les Àrees Privades de Caça, sense perdre de vista noves tecnologies (com drons o intel·ligència artificial), la recuperació de rapinyaires i depredadors del conill, per tendir cap a un equilibri natural eficient i sostenible en el temps. Per prevenir danys, hem de saber qui i quants són els que els ocasionen i la col·laboració efectiva i diligent de pagesos i caçadors. Pel que fa a les espècies de caça major, cal potenciar-ne el valor comercial i gestionar adequadament les poblacions d’ungulats arreu.
Creus que el Govern s’hauria de corresponsabilitzar més tant de la gestió de la fauna com dels danys que ocasiona?
Caldria crear un marc normatiu propi i diferenciar la caça de la gestió de plagues. També fa falta, de manera imminent, una direcció general d’activitats cinegètiques amb suficient pressupost; i convindria incentivar actuacions preventives per rebaixar els danys i garantir la viabilitat de l’activitat agrícola i ramadera extensiva.
És compatible la coexistència de fauna salvatge, com l’os i el llop, amb la ramaderia extensiva?
No tenim altre remei. És important fer actuacions preventives contundents, tant en l’aplicació de protocols clars en la gestió i reeducació d’aquests dos depredadors com en la nova manera de manejar i tractar la ramaderia extensiva. Tothom s’omple la boca dient que la biodiversitat ha arribat al punt àlgid, però és a costa que altres espècies protegides i la ramaderia extensiva estiguin en perill d’extinció. • M. C.
