novembre 2015
ALBERT GARCIA – Segon origen és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen. Ha portat vuit anys de feina. Va començar sota la direcció del cineasta tarragoní Bigas Luna, que va morir el 2013. El productor, Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963), va continuar el projecte com a director. Periodista, va treballar al Segre, als serveis informatius de TV3 i al programa 30 minuts. La fama li arriba com a escriptor amb el llibre Tor. Tretze cases i tres morts.
Segon origen s’estrena l’any del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo.
Ha coincidit i el 2014 va fer 40 anys del Mecanoscrit… Pedrolo va escriure’l per cobrir el buit de la ciència-ficció en català. El boom del Mecanoscrit… al Pedrolo l’emprenyava i per això va ser tant reticent durant tants anys a deixar que es portés al teatre i al cinema. Em consta que hi ha hagut altres intents de portar-lo al cinema. Bigas Luna ho va intentar fa 27 o 28 anys i no es va entendre amb en Pedrolo.
Com va sorgir la idea aquesta vegada?
El llibre més venut en català, el més llegit, una història global. Vam trucar l’Adelais Pedrolo i la vam convèncer, ens va vendre els drets i l’endemà vam sortir a tots els diaris com si fos una gran notícia. Era el desembre del 2007.
La teva trajectòria periodística fa un pas a la ficció.
La manera de treballar acaba essent la mateixa. Et documentes de la realitat per construir una ficció que jo he volgut que fos molt real. A partir de la base d’un fet irreal, t’informes com en realitat es regeneraria la vegetació, l’hort, com podríem aprendre a cultivar-lo, quins serien els productes que resultarien més fàcils, on punxarien. Quines dificultats tindrien amb l’aigua. Com carregarien un telèfon mòbil si es queden sense energia elèctrica. Què li ha passat a gent que ha viscut sola i com ha evolucionat la seva personalitat. I la de voltes que vam donar per exemple al tractor.
Per què?
Per què l’agafen i no opten per un tot terreny? Al 1974, era més difícil tenir-ne un de bo, però ara n’hi ha d’espectaculars que et passen per tot arreu. Però, a més a més, has de fer que el nen sàpiga arreglar-lo. Has de justificar per què aquell funciona i els altres no. Has de sembrar la pel·lícula d’elements que et donin sentit a la narració.
Els camins diferents que agafa la pel·lícula tenen una base en escenes del llibre, temes que ja toca Pedrolo.
No hem traït en absolut el llibre. Les diferències són evidents, però l’esperit i les sensacions, pel que em diu la gent, són les que han tingut llegint-lo. Una adaptació és això: que et traslladi l’esperit del llibre. Teníem aquesta voluntat. Ara, és una adaptació lliure, perquè traslladem la narració a avui en dia. El Camp Nou no apareix enlloc al llibre, per exemple.
El pare de l’Alba del Pedrolo havia estat a la presó perquè ella “pogués decidir com decidia”. El de l’Alba del Carles Porta és científic i també crític amb la societat.
És un científic que fa un estudi sobre el canvi climàtic. Té clar que l’home està gestionant malament el planeta Terra, el creixement i el consumisme. Vam arribar a fer un decàleg de les idees del pare de l’Alba que havia de traslladar a la filla perquè quedessin implícites dins de la pel·lícula. És un home que defensa la natura i l’agricultura com una eina fonamental perquè el planeta tingui un sentit: una agricultura amb lògica i una agricultura ecològica.
El Mecanoscrit… respira el context en què vivia Pedrolo, el franquisme, aquí també hi ha aquest malestar per una societat que no va com ha d’anar.
Pedrolo al 1974 tenia un entorn social, polític i econòmic. Al 2014, quan fem la pel·lícula, en tenim un altre. I els anys intensos de construcció de la pel·lícula van ser 2012, 2013, 2014, bàsicament. Adaptar-la a l’actualitat, les circumstàncies canvien completament, dels aliens avui ja n’ha parlat tothom. En canvi, preocupa el canvi climàtic. En l’àmbit polític: la presència de la falç a la pel·lícula té un paper doble: la falç és l’eina de la revolució i és l’eina del pagès. La falç, la forca, el xapo, tenen una presència molt potent a la pel·lícula. Qui vulgui, que ho llegeixi.
Tant en l’obra de Pedrolo com en la de Bigas Luna, l’erotisme és molt important. Tu ets més contingut.
La nostra societat, en lloc d’avançar, hem tirat enrere en aquestes coses. Avui, si fas una pel·lícula on surt un pit, als EUA et qualifiquen la pel·lícula gairebé d’X i es distribueix per camins alternatius. Ja estava pactat amb Bigas Luna que faríem un Bigas Luna blanc. Entre altres coses perquè el llibre es llegeix entre 12 i 13 anys i, per tant, havíem de fer una pel·lícula que pogués obtenir la qualificació per a gent de 12 anys. Tot i això hi ha una sensualitat.
El tractor és un Massey Ferguson, per què?
Per dues raons, perquè el meu germà, que és pagès, té un Massey Ferguson i el meu nebot, que té 12 anys, el porta com si fos una bicicleta i sempre em deia: “Tiet: posa-hi el Massey Ferguson”. Vam parlar amb una altra marca, però la que de seguida va dir que sí va ser aquesta.
Una altra de les marques que apareixen és la de la Fundació Carulla.
Van creure en el projecte de seguida i ens han ajudat amb moltes coses i han fet aquest llibre fantàstic L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels al passat, del Jordi Puig. El Museu de la Vida Rural ha contribuït amb les eines que són distribuïdes per casa de l’Alba. Són del museu les relles de llaurar que sonen pel vent, formen part d’una escultura del Guillem Viladot que és al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, cap al final de la pel·lícula apareix, és aquesta escultura que és una roda de carro amb relles penjant.
Has aconseguit traslladar a la pantalla el món agrari de la novel·la.
Tota la meva infantesa i tota la meva adolescència és pagesa i ramadera. I això m’ha marcat en positiu. Sovint li dic al meu pare que enyoro anar a llaurar, de posar-me al tros i tirar amb el tractor. Sovint faig servir l’exemple: no miris la roda del tractor perquè llauraràs tort, has de mirar lluny, has de marcar un punt fix lluny i llavors llauraràs recte. Com a ramader, he mogut porcs i vedells amunt i avall tant com vulguis. La pel·lícula ret un enorme homenatge a la pagesia i a la ruralitat. Els paisatges són fruit del pagès i estan ensenyats amb molt d’orgull; cosa que, lamentablement, no és gaire freqüent al cinema. L’hort i les eines són molt importants. La batalla del final amb la forca, l’aixada i la falç, no es veurà amb gaire freqüència a les pantalles.
El fet d’haver-te criat en l’entorn rural, què creus que t’ha aportat a la teva carrera?
Tinc la perseverança i això em ve del món de la pagesia de casa meva. Si tu no perseveres amb la terra, les collites no funcionen: pot venir una pedregada i xafar-t’ho tot i l’endemà hi has de tornar. I pot venir una pesta i arrasar-te la granja i hi has de tornar. T’has de tornar a aixecar i hi has de tornar. Aquesta perseverança és fruit de la ruralia.
