novembre 2016
MARIA CARRERAS/En Jaume Jorba i el seu fill Joan són la desena i l’onzena generació de pagesos que treballen les terres familiars de can Jorba de les Planes, al municipi d’Òdena (Anoia). El concepte i la gestió de l’explotació familiar és “com s’ha fet tota la vida” —i que tan es reivindica ara—, és a dir, una gestió integrada dels cultius, el bestiar i el bosc. A excepció dels porcs, que els engreixen per a una integradora, la resta del que produeixen —cereal, ametlles, oli i carn de corder— ho fan amb el sistema ecològic i certificat amb el segell del CCPAE per a la seva venda directa a la mateixa finca, amb la marca Productes ecològics Puig d’Aguilera. Una manera que han trobat per explicar al consumidor la gestió sostenible que fan del bosc i que, gràcies a les pastures, es tradueix en una alimentació de qualitat per als xais, va ser apostant per la certificació forestal sostenible i la marca CATFOREST – producte forestal Catalunya, de la qual són dels primers adherits. “Volem que la clientela tingui l’opció de conèixer la feina que fem per donar-li més informació que li permeti escollir el producte que compra amb més coneixement de causa”, apunta en Jaume.
EL BOSC, UN MONOCULTIU MÉS • A can Jorba de les Planes disposen de 112 ha, tot i que un incendi l’any passat els en va cremar 35. Ells entenen i cuiden el bosc com un cultiu més: fan tot tipus de treballs silvícoles (podes, aclarides, estassades, arranjament de camins…), i la gestió que en fan està avalada per la certificació internacional PEFC (Program for the Endorsement of Forest Certification Schemes), que garanteix la gestió sostenible dels boscos. Tot i això, en Jaume considera que el Govern no destina prou esforços a un tema tan important com aquest: “Ens trobem limitats perquè acostumem a quedar exclosos dels ajuts per a la gestió forestal sostenible, ja que prioritzen els boscos inclosos a la Xarxa Natura 2000 o als Plans d’Especial Interès Natural [PEIN], i no és que pretenguem fer-hi diners, però la feina al bosc no té mai fi i pot acabar sent un pou sense fons”. En aquesta situació, diu, s’hi troben molts propietaris forestals i demana que, a banda dels evidents avantatges mediambientals que suposa el fet de disposar d’un bosc gestionat, es valori més la funció social que se’n deriva: “Inverteixes a casa teva però en disfruta tothom”.
El rendiment econòmic que a can Jorba obtenen del bosc a dia d’avui és molt baix. N’obtenen aliment per als xais —“les pastures ajuden a mantenir el bosc net i a minimitzar el risc d’incendis”—, n’extreuen llenya com a combustible per als dos habitatges familiars i, puntualment, també en venen, tot i que “el preu al qual paguen la fusta és irrisori”, lamenta en Jaume.
CATFOREST, UN PAS CAP AL VALOR AFEGIT • Per contribuir a valorar mercantilment els productes forestals catalans i a traduir la gestió sostenible dels boscos en els productes que produeixen, com la carn de corder, en Jaume Jorba va adscriure’s, el novembre del 2015, a la marca CATFOREST. Aquesta marca, promoguda pel sector forestal català, ha nascut amb l’objectiu de permetre al consumidor la identificació dels productes forestals catalans en el mercat “amb garantia de sostenibilitat (gestió forestal sostenible), proximitat (Catalunya) i qualitat (estàndards de qualitat)”, com s’explica en el web de la marca. El tipus de productes que es comercialitzen són fusta estructural, fusta serrada, estella, pèl·let, llenya i briquetes.
Segons l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, que és la titular de la marca, el 30 de setembre, CATFOREST comptava amb 7.106 ha de bosc de titularitat privada, xifra que correspon a una seixantena de propietaris. A més, també hi ha adherides empreses d’aprofitament forestal, empreses transformadores, i entitats responsables col·laboradores, entre les quals s’hi troba Unió de Pagesos.
En la línia del pla de treball del sector forestal d’Unió de Pagesos, el sindicat treballa per a la preservació dels boscos com una manera per contribuir a la millora de l’economia local i a l’impuls del consum de la biomassa forestal, i per avançar cap a l’autosuficiència energètica. Això, per al sindicat, passa per aconseguir un preu per a la fusta local que permeti gestionar els boscos de casa nostra sense haver de recórrer a diners públics. “El preu de la biomassa va permetre treure tota la fusta cremada de l’incendi d’Òdena sense cap despesa pública. Això demostra que el camí que hem de seguir és aquest: assegurar que la fusta local es pagui a un preu just”, apunta el responsable del sector forestal d’Unió de Pagesos, Josep Rius. Però encara queda camí per recórrer en aquest sentit: “Si el preu de la fusta fos superior, no hi hauria tants boscos abandonats, es tindria menys càrrega de combustible i els incendis serien menys virulents”, apunta en Jaume Jorba.
Pel que fa als requisits i les obligacions per utilitzar la marca CATFOREST, els propietaris forestals han de disposar d’un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent, i d’un certificat de gestió forestal sostenible reconegut internacionalment (PEFC, FSC o altres), o bé d’un certificat emès per una tercera part independent acreditada per l’Entitat nacional d’Acreditació [ENAC]. A banda, s’han de responsabilitzar de promocionar la marca i de comercialitzar els productes sota el seu paraigües.
