octubre 2020
Sergi Pujolriu davant d’alguns dels exemplars de raça angus de La Carrera d’en Bas i amb un model del collar geolocalitzat que usen
“On coi s’ha ficat aquesta vaca?”. Ben segur que és una pregunta que més d’un ramader s’ha fet en alguna ocasió quan, en anar a veure el ramat, ha comprovat que algun animal s’havia despistat del grup. En Sergi Pujolriu, enginyer agrònom i responsable del Mas La Carrera de Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa) dedicada a la cria de boví de carn de la raça angus, feia temps que donava voltes a com poder controlar els ramats a distància quan, fa un parell d’anys, va entrar en contacte amb Digitanimal, una empresa especialitzada en el rastrejament GPS de ramats d’animals. “Per casualitat vaig veure una presentació seva a la Fira Alimentària, i vaig descobrir que oferien allò que feia temps que buscava”, diu.
Aquest primer contacte, recorda, va obrir les portes a la col·laboració entre l’explotació i l’empresa tecnològica que, així, va passar a disposar de 300 caps de bestiar de La Carrera per provar els seus prototips. Des d’aleshores, les dues parts han treballat per desenvolupar uns collars cada cop més complets i per aconseguir que, a banda de proporcionar la localització dels animals, també proporcionin dades de comportament per alertar sobre l’estat de salut de cada exemplar o si, per exemple, està en zel.
Funcionament dels collars• Els collars de les vaques de La Carrera passarien, a simple vista, per uns de convencionals si no fos per una caixeta de plàstic que sobresurt a la part central. Un petit compartiment on s’hi amaguen un dispositiu que emet senyals de baixa freqüència cada 30 minuts, un sensor tèrmic i unes piles que alimenten el transmissor i que tenen una autonomia de prop d’un any. Un fet, aquest, especialment important en animals que, com les vaques de La Carrera, passen bona part de la seva vida en pastures lluny de a granja.
El fet que el dispositiu quedi ubicat a la zona del coll de l’animal fa possible registrar el màxim de gestos i moviments possibles com, per exemple, les vegades que l’animal aixeca i acota o gira el cap a una i altra banda. Això, sumat a altres variables com ara la temperatura corporal o patrons de moviment s’incorpora a una base de dades cada cop més àmplia, que el ramader pot consultar o bé des del telèfon mòbil o bé des de l’ordinador. Si es produeix alguna incidència remarcable, a més, es dispara una alarma en forma de correu electrònic o de missatge de l’aplicació per a telèfons.
L’objectiu, subratlla Sergi Pujolriu, és ben simple: tenir controlats els animals i poder reaccionar de manera ràpida i precisa en cas de detectar qualsevol incidència. Una manera, aquesta, tant de garantir el benestar i la cura dels caps de bestiar com d’amortitzar al màxim les hores de feina, a repartir fent equilibris entre la feina burocràtica i d’oficina i la cura de les vaques.
La raça angus, la clau • Aquests dispositius els duen unes 120 vaques de les prop de 300 que integren l’explotació de Mas La Carrera. Uns animals, tots ells, pertanyents a la raça angus, la gran aposta de valor de l’explotació des de fa prop d’una dècada.
D’origen escocès, la decisió per aquesta raça és, segons Pujolriu, el fet que va enlairar i distingir l’explotació en un moment en què aquest tipus de vedella encara era pràcticament desconeguda a casa nostra. “És una mena de carn tendra, molt suau i gustosa”, exposa el responsable de la finca, que explica que això és fruit principalment de la infiltració de greix. Cosa que fa que, afegeix, l’angus sigui una bona alternativa per als consumidors que busquen una carn d’una qualitat més alta que la convencional, però que no es plantegen comprar vedella kobe, coneguda pel seu alt preu de mercat.
De cara al productor, Pujolriu també destaca que l’angus és una raça “molt dòcil i tranquil·la”, sense banyes i amb la qual és molt fàcil treballar, malgrat el gran volum i el considerable pes d’aquests animals. Unes característiques que veu a la base del fet que sigui una de les races amb més presència a les granges d’arreu del món, principalment al món anglosaxó i a l’Amèrica del Sud.
Comercialització • Tot i haver estat la primera explotació de l’Estat que va obtenir la certificació de venda de vedella angus, Pujolriu explica que La Carrera ha vist com, recentment, li creixia la competència en la producció d’aquest tipus de carn. Per aquest motiu, l’enginyer apunta a la constant innovació com l’única via per assegurar el futur i la continuïtat d’aquesta empresa d’arrel familiar, que basa el seu negoci en la venda directa a supermercats i restaurants.
Així doncs, el responsable de la finca apunta a l’obtenció de certificats en diversos aspectes com un dels objectius de la finca per donar valor afegit al producte com ara garantir unes hamburgueses sense productes químics o certificar la responsabilitat ecològica de les instal·lacions.
En aquest sentit, el darrer objectiu de l’empresa és la participació en el projecte europeu Cattle Shed, un pla per garantir la traçabilitat de cada animal amb informació sobre el lloc on neix, on creix, en quin transport i quan se’l duu a sacrificar, etcètera Tota una sèrie de dades que aquest projecte vol blindar de manera que es converteixin en un indicador completament fiable de cara al consumidor preocupat per l’origen i la naturalesa dels aliments que ingereix.
Aquest gruix d’informació, afegeix Pujolriu, està pensat per ser consultable per mitjà d’un codi QR que està previst que vagi incorporat a l’etiqueta de l’envàs en què se serveixi el producte. Tota una manera de donar sortida a la ingent quantitat de dades que es recull en el procés de criança dels vedells i per utilitzar-les a favor tant del producte com del consumidor.
Tot i que encara es troba en la fase més inicial, aquesta iniciativa espera poder començar a materialitzar-se en un futur immediat, tant bon punt es canalitzin els mètodes per segellar la informació i fer-la invulnerable a possibles intents de manipular i alterar les dades referents a la vida de l’animal. // Pep Corral
