juliol 2023
Gorka López, Ricard Huguet, Laia Angrill i Ester Gomis; tots ells pagesos
MARIA VICENTE, ALBERT GARCIA, MARIA CARRERA (Sant Pere de Ribes, Garraf)/
El 16 de juny, vam reunir a l’Hort d’en Ricard, a Sant Pere de Ribes (Garraf), quatre pagesos per posar en relleu les discriminacions al camp. Ester Gomis és pagesa a Vilallonga del Camp (Tarragonès) i sindicalista d’Unió de Pagesos. Laia Angrill és ramadera a Peramola (Alt Urgell) i és de Joves d’Unió de Pagesos. Ricard Huget, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), és coordinador nacional de Joves d’Unió de Pagesos. Gorka López, d’Aitona (Segrià), pagès, autònom agrari fins al 2021, ara treballa a la Xarxa de Servei d’Atenció Integral LGBTI.
Què t’ha suposat ser dona o del col·lectiu LGTB al camp?
ESTER GOMIS: Ser dona al camp m’ha suposat haver-me de fer sentir una mica més i treballar més que els meus companys pagesos. Els primers anys al sindicat era la nena i havia d’apuntar i atendre, però poc a poc això s’ha anat girant i en aquest moment em tenen en compte. Si hagués estat un noi, probablement no hauria d’haver fet un esforç suplementari. Ara, quan em diuen més dones com tu hi hauria d’haver al sindicat, jo responc: queda’t a casa i deixa que vingui la teva dona a les reunions, així hi haurà més dones a Unió de Pagesos.
LAIA ANGRILL: Ser dona al camp, m’ha suposat ser la primera dona en moltes coses, quan no hauria d’haver estat així. Aquesta setmana he sortit elegida membre del consell rector de la cooperativa lletera on estic adherida, i en sóc la primera dona. Al 2023! Ja començava a ser hora. D’altra banda, has de gestionar moltes més coses que ells. Ells han estat acostumats que podien dedicar la vida a la feina perquè ja hi havia una dona que els gestionava la vida personal.
GORKA LÓPEZ: M’he trobat un entorn hostil, no necessàriament perquè sigui de pagès, té més a veure amb l’entorn laboral. De gent que no entenia ni volia entendre la meva expressió de gènere. He hagut de fer pedagogia i reivindicar el meu dret a existir en l’entorn laboral. Vaig començar a treballar a l’agricultura quan era llegit com a dona, tot i que no ho vaig ser mai. El millor que podies sentir-te dir era: treballes com un home. Cosa que ja denota un patriarcat, unes relacions de poder i unes masculinitats tòxiques. Un món on els senyors són els titulars de l’explotació, els que produeixen, els que venen i els que es queden l’excedent, i les senyores sovint treballen a doble i triple jornada, sovint propietàries de les terres tot i que mai fan ús de la terra ni tan sols cotitzen a la Seguretat Social i sempre s’entén que els homes treballen i les dones ajuden.
RICARD HUGUET: Al sector no he tingut cap problema per ser gai. He trobat gent molt oberta que m’ha donat suport per tirar endavant com a pagès. També té a veure amb el fet que vaig sortir de l’armari als vint-i-llargs i no he tingut una expressió feminitzada o queer. Ara, sempre estàs en alerta. Hi ha una ansietat social de les persones racialitzades o del col·lectiu LGBTI, on hi ha un 30 % més de probabilitats de patir depressió.
Heu percebut canvis respecte de com se us tracta avui i fa uns anys?
RH: Hi ha molta voluntat d’introduir canvis i serveis per dalt, perquè hi ha un corrent feminista i inclusiu, però no arriben a la societat en molts casos.
GL: Encara avui dia hi ha gent que per la seva orientació sexual i, sobretot per la seva expressió de gènere, són discriminats i ho són de maneres molt més cruels que com em podia passar a mi a mitjan dels vuitanta. Falta que es vegi que la nostra vida és vivible i que si anem a treballar i som pagesos fem la mateixa vida que fan els nostres veïns i companys de feina. No som ni més mals pagesos ni menys mals pagesos per ser del col·lectiu LGBTI.
LA: Hi ha molta diferència entre com veiem els joves el fet de ser pagesa a com ho veuen dones més grans. Jo he sentit dir a dones més grans: “Jo no tinc per què portar el tractor per ser pagesa”. I fan altres tipus de feina, i feines molt importants per a l’activitat al camp. Per què no vols portar el tractor? Portar el tractor no és feina d’home i constitueix una tasca que va amb el fet de ser pagès.
Les polítiques inclusives donen resultats al camp?
GL: Es fan moltes polítiques de saló, nosaltres el que podem fer és dur-les a lloc. Des del nostre dia a dia, des del nostre bancal i des de la nostra granja, només per ser-hi com a pagesos diferents ja estem removent consciències. Qüestionem prejudicis. Que una dona porti tractor, que hi hagi persones trans, gais, lesbianes i persones no binàries amb una estètica de gènere no normativa que es dediquin a l’agricultura i visquin en un poble, això ja fa remoure consciències.
RH: Si féssim polítiques inclusives, vistes des de diferents perspectives, no faríem escarafalls de veure una persona gai, una persona trans, una dona dalt d’un tractor, etcètera. Si només veiem les coses des de la perspectiva d’un mateix, no entendrem mai res. Hi ha altres realitats al món i no passa res, si hi ha una persona diferent a l’hegemònica: és més enriquidor.
EG: El sindicat ha de fer molta feina. Però hi és. I per això som avui aquí. És un pas. Ens queda molt de camí per recórrer: Com a dones, gais, lesbianes, trans, hem de lluitar i reclamar l’espai que ens pertoca. No cal que jo arribi en una reunió i digui: “Jo, com a dona pagesa…”. No cal. Però sí que se m’escolti com a un altre sindicalista.
Quins reptes tenim?
LA: El primer repte és que les estadístiques siguin verídiques. Veus dades que diuen: s’han incorporat ix dones enguany. D’aquestes incorporacions, quantes n’hi ha realment que porten la responsabilitat de l’explotació? Jo he fet trucades per donar la benvinguda a les incorporacions i em trobo que em diuen: “No, això ho porta el meu marit”. Falta educació feminista.
GL: El repte gran per a la societat i el territori és fer possible que l’agricultura sigui un sector laboralment viable i encoratjar els nostres fills a seguir i comunicar de manera inclusiva aquest encoratjament, perquè la gent LGBTI ens puguem quedar també al territori i puguem treballar i que no haguem de patir un sexili i haver d’anar-nos-en a les ciutats.
Com podem contribuir al relleu generacional?
LA: L’arma més potent que té un pagès és dir-li als seus fills: “Sigues pagès”, sobretot a les dones. El primer motiu pel qual no hi ha hagut relleu femení és perquè sempre se’ns ha dit que no era una feina per a nosaltres. Si la propera generació l’animem i intentem posar recursos perquè es puguin guanyar la vida dignament, la pagesia catalana té futur.
