novembre 2019
Francesc Ribas a la finca de Can Puxic a Premià de Dalt (Maresme). // UNIÓ DE PAGESOS
Plantes que produeixen durant tot un any sencer i collites fora de temporada. Ara fa dos anys, l’agricultor Francesc Ribas, de la finca Can Puxic de Premià de Dalt (Maresme), va decidir donar un tomb al negoci agrícola que, durant quatre generacions, ha marcat el dia a dia de la seva família. I, posats a sacsejar el llegat familiar, millor fer-ho d’una manera sonada.
Després de quinze anys treballant a l’explotació familiar, Ribas va voler emprendre un camí propi amb un objectiu entre cella i cella: aconseguir una producció de tomàquets regular pel que fa a qualitat i quantitat durant tots els mesos de l’any. De moment, aquesta producció es basa en el cultiu i la venda de tomàquets de les varietats xerri i rosa. Ara bé, a partir del primer trimestre de l’any vinent les varietats s’ampliaran amb la comercialització del tomàquet dark, una variant pròpia que barreja la carnositat del tomàquet rosa amb un to fosc que el diferencia en el mercat.
Presa la decisió d’especialitzar-se únicament en el cultiu del tomàquet, i davant la voluntat dels seus familiars de mantenir el model tradicional, Francesc Ribas va començar a investigar pel seu compte fins a localitzar un mètode de cultiu que podia servir per allargar les campanyes d’aquest producte i que ja gaudia de certa implantació i cert èxit entre els agricultors holandesos.
“Al principi tot va anar molt a poc a poc i vaig fer els primers canvis mentre encara treballava amb la família”, explica Ribas alhora que, recorda: “Quan vam trobar el Model 365 i vam veure que funcionava, el vam anar perfeccionant i vam decidir apostar per aquest projecte”.
UN CONTROL TOTAL • Però en què consisteix realment el Model 365? El mateix Francesc Ribas es mostra prudent a l’hora d’explicar la seva metodologia de treball intentant no caure en riuades incomprensibles de terminologia tècnica i informàtica.
Segons Ribas, el que fa especials els cinc hivernacles dels quals disposa Can Puxic és el fet que l’interior de tots està controlat per un programa informàtic que en monitoritza
paràmetres, com ara la temperatura, la humitat, el nivell de diòxid de carboni, la llum i el reg.
Per mitjà d’una aplicació per al telèfon mòbil, l’agricultor pot consultar a temps real l’estat de qualsevol d’aquestes variables per, si ho creu oportú, intervenir augmentant
la temperatura dins dels hivernacles, augmentar el reg o, simplement, obrir els finestrals perquè es renovi l’aire que hi ha entre les quatre parets.
El nivell de control sobre les instal·lacions arriba fins al punt que, si per algun motiu es produeix una alteració brusca en algun dels aspectes de l’interior de les naus, el programa que vetlla pel bon funcionament dels hivernacles envia una alerta instantània al telèfon del productor.
UN OFICI SENSE HORES • Però tots els aspectes a priori positius tenen la seva contrapartida, ja que la supervisió constant de tots els elements i la connexió amb el telèfon mòbil fa que, en qualsevol moment, pugui sonar una alarma que indiqui que fa falta algun reajustament, com de fet passa en un parell d’ocasions durant l’entrevista.
Això fa que un ofici que tradicionalment no entén d’horaris laborals, com és l’agricultura, es torni si és possible encara una mica més esclau. “Hi ha dies que ens ha sonat el mòbil a les dues de la matinada i hem hagut d’anar a veure què passava”, recorda el productor.
Les jornades a l’hivernacle i la disponibilitat són dues de les potes d’un negoci que es complementa amb la publicitat a Internet i a les xarxes socials i amb la venda, majoritàriament a comerços i restauració. Una feina, aquesta última, també a disponibilitat completa i que, en el cas dels tomàquets de Can Puxic recau en Marta Figueredo, sòcia i parella de Ribas.
Tota una manera de fer de la producció de tomàquets no només un ofici sinó, també, una manera de viure. Així, apunten Ribas i Figueredo, la seva vida quotidiana s’articula al voltant del que passa entre les parets dels cinc hivernacles que produeixen durant tot l’any, ja sigui en el treball dels dies feiners en els cultius o en els molts caps de setmana de fira en fira promocionant i venent les seves hortalisses.
TECNOLOGIA I SOSTENIBILITAT • En aquesta mateixa línia de concebre la seva tasca com quelcom més que una simple feina, Figueredo destaca també l’interès de Can
Puxic en la sostenibilitat. “Vèiem molt clar des del principi que volíem que el nostre model fos sostenible. Abans de treballar junts ja ho vam acordar i pactar, perquè sinó no ho vèiem viable”, recorda sobre els orígens de la firma.
Un compromís que, il·lustra, s’estén tan en la fase de producció com en la de distribució dels seus productes. Així, durant l’etapa de creixement dels tomàquets dins dels hivernacles, quan els sensors detecten que ja fa falta augmentar la temperatura es posa en funcionament una caldera alimentada amb biomassa per tal de donar-los escalfor.
En el moment de la comercialització, aquesta aposta per la sostenibilitat es manté, amb la reducció de l’ús de plàstics en l’empaquetament i la seva substitució a favor de materials reciclables. Procurar pel medi ambient és, juntament amb l’ús de noves tecnologies, una altra d’adaptar el cultiu i el negoci a les preferències de la clientela del segle XXI. Unes maneres de fer que disten enormement de les utilitzaven els avantpassats de Ribas que havien treballat a la finca, com és el cas dels seus avis. “Ho veuen surrealista”, diu, tot afegint: ”Ells veuen els hivernacles i els agrada veure com és i els resultats que dona, però no entenen tota la tecnologia i tot el que hi ha al darrere”. // PC
