gener 2025
Foto: Javi Martín
L’arrelament a Ponent li ha fet prendre consciència de la manca de reconeixement d’algunes zones?
Defenso una aliança entre territoris rurals i urbans. La muntanya, la Catalunya interior, pot oferir moltes coses a la metropolitana, i a l’inrevés. Cal que cada territori aporti progrés. Moltes vegades no ha estat així per desconeixement de les zones rurals. El projecte de país que defensem té com a protagonista el territori, la producció d’aliments de manera sostenible, l’activitat agrària. Tothom s’hauria d’identificar amb el sector, amb la producció d’aliments i la pagesia.
L’activitat agrària no està prou reconeguda. Com la farà valer?
Catalunya ho té tot per ser una referència en la producció d’aliments a Europa i al món, però necessitem creure’ns-ho i destinar-hi recursos. I el reconeixement de la societat i els poders públics. El projecte ambiciós de país ha d’incloure recursos per crear coneixement, un sector innovador, incorporació de joves i dones, que la societat se senti cridada a participar d’aquest sector, i infraestructures perquè això sigui viable: fibra òptica, carreteres, camins que porten a les explotacions, etcètera.
Com repercutirà en el pes del Departament el fet que ara no inclogui Medi Ambient?
Hem recuperat la importància del nom, que no s’havia d’haver perdut mai. La nostra prioritat són els sectors que donen nom al Departament i el món rural. Això en cap cas suposarà una pèrdua de coordinació i de col·laboració amb les polítiques ambientals, tot el contrari.
En el seu full de ruta parla de treball transversal.
Sí, totalment. Els departaments de la Generalitat estan implicats en la viabilitat i modernització de tot el sector agroalimentari. I res té sentit si no és a través de l’ajuda al sector primari, que és la base de tot. Hi ha el compromís per fer aquest treball transversal de facilitació i reconeixement. Estem per facilitar les coses a l’agricultor i per tenir un sector més resilient, sostenible i professional. Mobilitzarem tots els recursos de normes i de lleis necessaris i ho defensarem.
Els nous pressupostos tindran en compte les necessitats de la pagesia?
Cal la contribució de tothom perquè hi puguin haver pressupostos amb més diners per al sector. Ja tindrem més diners amb el fons agrari, aprovat a final del 2024, i la proposta de pressupostos del 2025 també n’inclou més per a l’agricultura. Hem prioritzat infraestructures, modernització de regadiu, relleu generacional, formació, polítiques per fomentar el coneixement, investigació de nous cultius, lluita contra les plagues. Necessitem que totes les innovacions estiguin a l’abast de l’agricultor. Aquí tenim un problema perquè les pugui aplicar el petit agricultor professional i necessitem que no hi hagi cap barrera.
És possible avançar en la desburocratització per a la pagesia?
Desburocratitzarem tots els procediments que ens permeti la llei, i instarem a modificar totes les lleis que puguem per aconseguir-ho. L’agricultor ha de fer la seva feina i no papers. Tenim un grup de treball perquè tothom hi aporti solucions. Ja tenim una bateria de mesures presentades perquè acompanyi el pressupost. Hem donat instruccions a tots els responsables del Departament perquè facin propostes de reducció de tràmits, i a tots els treballadors, perquè facilitin les gestions. Hem aprovat els 70 milions d’ajudes per a la sequera sense haver de presentar un sol paper, pactat amb les organitzacions. Anirem aplicant mesures de manera permanent.
Joves d’Unió de Pagesos demana desenvolupar la Llei de terres en desús i un preu màxim per arrendament.
Ens comprometem a complir la Llei d’espais agraris i a posar en funcionament el reglament de terres en desús. Hem creat la Direcció General de Regadius i Espais Agraris per evitar l’abandonament i facilitar la incorporació. Hem d’acompanyar els joves, corregir errors i crear una xarxa pública de suport per al futur.
La modernització de regadius farà augmentar preus per a la pagesia?
Cal que totes les normes de l’Administració tinguin un biaix cap a l’agricultura familiar. Defensem tot el sector agroalimentari, però no a costa que desaparegui l’agricultor professional. Ens comprometem a fer un pla de regadius 2025-2040 perquè fa quatre anys que està caducat. Aspirem a modernitzar i fer eficients el 100 % de regadius, a més de portar aigua regenerada o dessalada a zones que ho necessiten. La modernització s’ha de fer amb ajudes màximes amb cofinançament i bonificació d’interessos per a petits agricultors. Hem de treballar amb les comunitats de regants per no deixar ningú enrere.
Es pot modificar el Pla especial de sequera perquè no discrimini el sector agrari respecte a d’altres?
Cal preservar l’activitat econòmica agrària, i garantir que si s’han fet els deures amb la gestió eficient de l’aigua se’n pugui conservar el consum, que hi hagi discriminació positiva si es fa un ús el més responsable possible de l’aigua. Per demanar que es tinguin en compte les necessitats hídriques del sector agroalimentari necessitem haver creat la infraestructura de modernització de regadius i demostrar que estem gestionant cada gota d’aigua de la manera més eficient.
Hi ha decisió política per tirar endavant la redacció del Pla territorial sectorial agrari?
Sí, s’ha de complir amb la llei. Estem redactant plans territorials. Defensem la preservació i potenciació de les zones agràries. No podem perdre zones de cultiu, especialment les que tenen un gran valor agrari. Necessitem saber quins espais tenim i quin valor tenen, i quin impacte poden tenir segons quines infraestructures en la pèrdua de cultius i econòmicament. Amb Unió de Pagesos n’estem parlant, de com ho hem de complir perquè sigui una eina útil.
L’acord europeu amb Mercosur obre un nou greuge a la pagesia.
El Departament ha encarregat un estudi per conèixer l’impacte que tindria Mercosur si s’apliqués en el sector agroalimentari català. Farem una reflexió amb les organitzacions agràries per veure quins sectors en poden sortir beneficiats i quins, perjudicats, i com podem implementar mesures de suport.
Demanareu al Ministeri canvis sobre aquest acord?
Primer cal veure si hi ha sectors perjudicats i amb quin abast. Ja s’han modificat les quotes d’aranzels respecte als plantejaments inicials, i si no es poden modificar més, caldran compensacions indirectes, econòmiques per a sectors afectats o perquè puguin competir, i caldria saber quins diners necessitaríem per compensar-ho. No tenim cap inconvenient a demanar determinades millores o mecanismes de suport per a determinats sectors afectats.
