juny 2022
Joan Guitart a Castellar de Tost
PEP CORRAL/Castellar de Tost (Alt Urgell) – Els costos que suposa mantenir en funcionament una explotació agrària, sigui del sector que sigui, són un maldecap constant per als seus responsables. Oimés en un context com l’actual en què quelcom tan bàsic com l’energia elèctrica per fer-ho funcionar tot avança a preus desbocats dia sí, dia també. Amb aquest escenari, i l’amenaça constant del canvi climàtic derivat del consum excessiu de combustibles fòssils, qualsevol iniciativa per obtenir energia més econòmica i neta és un as a la màniga que no es pot obviar.
Aquest és el cas, per exemple, de l’opció que ha pres el ramader Joan Guitart, responsable d’una finca familiar del sector boví de llet al terme de Castellar de Tost, a la comarca de l’Alt Urgell. Feinejant entre els camps on pasturen els seus ramats i les instal·lacions de la granja de la família, Guitart ha trobat en l’energia solar una via per reduir costos i obtenir un producte compromès amb la mitigació del canvi climàtic.
En el seu cas, la iniciativa és ben senzilla i passa per la instal·lació d’una sèrie de plaques solars fotovoltaiques amb una potència total aproximada de 120 kW a les teulades d’algunes de les construccions que componen la seva explotació.
La peculiaritat del seu cas, però, resideix en el tractament que es destina a l’energia excedent, ja que en comptes d’acumular-la en bateries com sol ser habitual passa a ser acumulada en forma de gel per tal d’utilitzar-la per refrigerar la llet que produeixen les seves vaques. Un procés, aquest, pensat per amortitzar al màxim cada watt d’energia i, alhora, per donar el tractament menys agressiu possible a cada litre de llet, i que, diu Guitart, ha despertat l’interès d’aquells companys de professió a qui els ho ha explicat: “Quan els expliques l’experiència i els resultats, de seguida tothom ho troba molt interessant”, recorda.
FUNCIONAMENT • Mitjançant un sistema refrigerador similar al de les neveres convencionals, l’energia que generen les plaques solars manté l’aigua que circula per un circuit tancat de canonades a una temperatura constant de 2 ºC. Una temperatura, explica Guitart, que fa que tot i que l’aigua estigui al punt just abans de la congelació es mantingui en un estat líquid que facilita enormement el seu moviment a través d’un sistema de tubs per on també hi circula la llet. Aquests tubs, al seu temps, estan degudament aïllats per mantenir la llet separada de l’aigua per mitjà d’un sistema de plaques que impedeix que els dos líquids mai no arribin a entrar en contacte i, per tant, a contaminar-se mútuament.
La transferència tèrmica fa que, en un temps que oscil·la entre 3 i 4 minuts, la llet baixi fins a una temperatura òptima per ser conservada i passi dels entre 37 i 38 ºC a què surt de la vaca en condicions normals a un primer graó tèrmic al voltant dels 15º C gràcies a un refredament inicial amb un circuit d’aigua sense refrigerar i, posteriorment, s’estableixi als 4 ºC un cop entra en contacte amb l’aigua semicongelada gràcies als refrigeradors d’energia solar.
La curta durada del procés de refredament del producte és un altre dels elements que el ramader posa en relleu d’aquest sistema de treball, ja que, resumeix, “en reduir el període de temps que passa fins a refrigerar la llet, disminueix el risc bacteriològic” a què s’exposa aquest aliment i que el faria malbé de manera irreparable.
Aquest sistema de treball per refrigeració és similar al que Guitart, exresponsable del sector lleter d’Unió de Pagesos, ha utilitzat amb bons resultats durant més d’una dècada emprant l’energia elèctrica convencional i que ara, gràcies a un projecte de mitigació dels processos causants del canvi climàtic ha reconduït i modernitzat per adaptar-lo a l’ús de les energies renovables.
ENCAIX DE FUTUR · Malgrat assegurar que és difícil posar una xifra exacta a l’estalvi que pot suposar en el dia a dia de la granja fer servir aquests mètodes, Joan Guitart destaca l’impacte econòmic de mesures com les que ha dut a terme en explotacions com la que actualment mena, formada per uns 500 caps de bestiar comptant les vaques productives i les eixutes.
Un impacte, afegeix, que no només té implicacions en el balanç econòmic actual sinó que, a més, marca el camí cap a un escenari que té com a meta final, tot i que Guitart admet que amb un punt utòpic, l’autosuficiència energètica. Així, l’objectiu del ramader a mitjà i llarg termini és que l’electricitat obtinguda de manera renovable cobreixi totes les necessitats presents i futures de la granja, des del sistema de refrigeració de la llet fins al funcionament dels sistemes de ventilació o calefacció dels coberts que allotgen les plaques i on s’agrupen els animals fins la càrrega de possibles vehicles elèctrics. Tota mena d’aplicacions que, pel productor, serveixen per fer una crida a replantejar el model actual d’aplicació de les estacions generadores d’energies renovables per adaptar-les a la convivència amb la pagesia.
De moment, afegeix, aquesta aposta de futur es tradueix en un treball constant que nodreix un sistema que permet la recollida constant de dades a partir de les quals es poden millorar processos i rendiments amb l’objectiu de dependre cada cop menys de l’energia contractada a la xarxa.
Fins al moment d’aquesta hipotètica desconnexió, però, Guitart explica que la instal·lació de la seva granja compta amb un interruptor automàtic que fa el salt de la xarxa pròpia a la general segons el cas. És a dir, que manté la granja funcionant amb l’energia que generen les seves infraestructures d’energies renovables i, només quan s’esgoten aquests recursos o no són suficients, passen a fer ús de l’energia elèctrica convencional.
