gener 2024
Joan Cerdanya, mostra, a la seva finca, la cervesa elaborada amb lavanda que cultiva
MARIA CARRERAS | Montan de Tost (Alt Urgell)
Des de fa 10 estius, unes 4,5 ha de l’Alt Urgell es tenyeixen de color violat gràcies a les lavàndules que en Joan Cerdanya, de Cal Margarit, cultiva a 1.200 metres, a Montan de Tost. Principalment, cultiva lavanda fina (Lavandula angustifolia) i lavandí (Lavandula hybrida), i també, en menor mesura, sàlvia, tot certificat en ecològic. A la mateixa finca, en Joan compta amb la seva pròpia destil·leria, d’on obté els olis essencials d’aquestes plantes, així com l’hidrolat, que serveix de base per a l’elaboració de diversos productes de cosmètica i higiene (gel, xampú, crema, sabó, colònia, ambientador…); i fins i tot, fa dos anys va treure al mercat una cervesa.
Si bé ara les aromàtiques són el pilar del negoci, la idea inicial d’en Joan, de formació enginyer agrícola, era dedicar-se a les tòfones però va adonar-se que no n’obtindria rendiment fins al cap d’uns 10-15 anys. Un viatge a França va fer-lo decidir per les aromàtiques i, ara com ara, les tòfones són un complement durant els tres mesos d’hivern.
A més, a Cal Margarit, hi ha 60 caixes d’abelles, que produeixen l’exclusiva mel de lavanda, i un ramat de 70 ovelles xisquetes, entre d’altres animals.
ESPÍGOL, LAVANDA O LAVANDÍ • En la família de les lavàndules, la varietat més preuada és la lavanda o lavanda fina, que es cultiva sobretot a la Provença i que només creix en zones de muntanya i valls. Després hi ha l’espígol (Lavandula latifolia): “No el cultivem perquè és poc productiu i només és útil per a farmàcia”, explica en Joan. I també trobem el lavandí, que és l’híbrid entre espígol i lavanda. “És molt productiu, s’adapta molt bé en sòls nous, i el tercer any ja està en plena producció. Aquest és el que fem servir més per a la línia cosmètica”, diu el pagès. En canvi, la lavanda la utilitza sobretot per a l’oli essencial amb el valor afegit que està cultivat a més de 1.000 metres: “Hi ha una denominació anglesa per a l’oli essencial de lavanda d’alçada que es diu ‘high altitude’ i que ens prestigia la qualitat que tenim aquí”.
EL CULTIU • En Joan obté el planter de vivers, però li resulta molt complicat aconseguir-ne de lavanda perquè els productors francesos no en faciliten la planta mare per capitalitzar-ne ells el rendiment.
El lavandí té un cicle vital d’entre 8 i 10 anys, i la lavanda, d’entre 12 i 18 anys, “perquè té un cicle de creixement molt lent i necessita uns cinc anys per estar en plena producció, quan el lavandí, amb tres ja l’hi tens i, si el regues, fins i tot amb dos anys”. Aquests tipus de plantes són molt poc exigents: “Només demanen sòl calcari i ben drenat”.
En Joan planta al novembre, sabent que les plantes no es gelaran gràcies als alcohols que tenen. Disposa les plantes en línies d’1,5 m i deixa passadissos de 3 m, on planta l’herba que agrada a les ovelles perquè, a partir del segon any de plantació, hi entrin a pasturar i adobin els camps: “Així mantenim el sòl viu i podem fer dos cicles seguits, tot i que després d’un cicle fem dues sembrades de cereal per matar arrels i possibles fongs, i també fem rotació”.
Per evitar males herbes, utilitza plàstic biodegradable que, a més, reté la humitat i evita que el vent assequi la capa superficial. A partir del tercer any, desherba amb el cultivador els passadissos d’1,5 m per evitar la competència per l’aigua: “Així estalviem entre 3 i 5 regades a l’estiu; la lavanda viu amb poquíssima aigua, però la disponibilitat d’aigua que té quan vol fer l’espigat, al juny, determina si farà 4 flors o en farà 40”.
Un cop collides, a partir de final de juliol, les deixa assecar dos o tres dies per garantir un oli de qualitat i per evitar fermentacions, i després encara les guarda entre una i dues setmanes sota cobert fins que arriba el dia de destil·lar-les.
DESTIL·LAR • La destil·lació consisteix a posar la part on hi ha l’essència de la planta —que en les lavàndules és sobretot al calze— en una caldera i injectar-hi vapor. “El vapor travessa la planta i se n’endu, per arrossegament, l’essència; a partir d’aquí, va al serpentí i entra en contacte amb un altre tub exterior on circula aigua freda per tornar a convertir el vapor en aigua; aquí ja surt l’aigua de lavanda o hidrolat i, flotant, per densitat, l’oli. Llavors, amb un decantador, separes l’oli essencial de l’aigua”, explica en Joan. “Per ser més eficients i per millorar la qualitat de l’hidrolat aquí destil·lem sense tija”.
ELABORACIÓ I VENDES • L’oli essencial l’elabora a Cal Margarit mateix, sobretot produeix el de lavanda, que té propietats desinfectants, cicatritzants, calmants i relaxants; de l’envasament, se n’ocupa un laboratori de Reus, els mateixos a qui té delegada l’elaboració dels productes d’higiene i cosmètica. Tot i així, el producte estrella no és cap d’aquests, sinó la cervesa: “Em va costar cinc anys afinar la fórmula, però comercialment m’està obrint moltes portes”, i ara l’elabora un obrador especialitzat de Torrefarrera.
Les vendes les gestiona ell mateix, i també ven a través del web, a fires i a la finca, on organitza visites i tallers que tenen molta demanda. “Al final, la meva aposta per la qualitat passa per tenir clients que la valorin”, apunta.
SUPORT A LA DIVERSIFICACIÓ • En Joan, en el moment d’engegar el negoci, fa 17 anys, va recórrer al Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya [CTFC], ubicat a Solsona. Ara, aquest centre impulsa el projecte ‘Biomarkets’ orientat a incentivar la producció de plantes aromàtiques i medicinals, tòfones i química verda a les comarques de muntanya de Lleida com a opció per a la pagesia per diversificar. (www.biomarkets.cat).
