octubre 2023
Josep Mercader al taller Tramats, a Torroella de Montgrí
Va canviar l’horta pel cultiu de fibres vegetals per fer cistelleria tradicional i altres tramats. D’això fa uns 25 anys i no va ser d’un dia per l’altre. “Jo anava a vendre els productes de l’hort amb la família; la parada era molt maca: teníem paneres, cistells de tot tipus, coves… I va arribar un moment que ens va costar trobar cistells nous per comprar; llavors va ser quan vaig començar a provar de fer-ne“, explica en Josep. I afegeix: “Era un moment en què tenia la sensació que perquè el negoci familiar continués sent viable havíem d’invertir en més terres“.
La balança es va decantar cap als cistells i ha donat bons fruits. En Josep Mercader i la Magda Martínez feinegen al taller Tramats, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), un negoci que va començar centrat en la cistelleria i la reparació de cadires i que des de fa un temps, a més, treballa en encàrrecs vinculats al sector artístic, arquitectònic i de l’interiorisme.
CULTIU DE FIBRES VEGETALS, una raresa • Una de les particularitats de Tramats és que són ells mateixos els qui es cultiven part de la matèria primera: “No hi ha gaires cistellers que cultivin el seu propi producte, la majoria el compren a fora, és potser fins i tot més viable. A nosaltres, però, ens agrada, i també és veritat que el producte té un altre valor“.
“El càrritx, l’olivera, les canyes i els vims els collim a finques familiars de Torroella i Sant Feliu de Boada; i el jonc marí i la balca i part de les canyes, els collim a fora, demanant-ne permís. A més, comprem vims pelats a Cuenca“, explica en Josep.
En Josep va emprendre tot un treball de recerca abans de començar a plantar: “Vaig parlar amb gent gran i vam plantar vimeres antigues que hi havia als marges per poder fer una cistelleria com la que es feia abans del boom de la varietat americana de vim…“; una feina, la d’escollir les varietats, que ara toca actualitzar per adaptar-se a la sequera.
NI REG NI TRACTAMENTS • “Amb la sequera, cada vegada és més difícil cultivar vims; per això estem provant amb plantes més resistents, com el càrritx“. I afegeix, en Josep: “En els 20 anys que fa que plantem vims no els hem regat mai. N’hem provat de diferents varietats i els més bons els hem replantat i s’han anat tornant més resistents a la sequera“. I el fet de no regar-los aporta qualitat al producte: “Fan millor fusta. És una fusta tendra, d’un any, neix a la primavera i a l’hivern es cull; però és fusta; i si es rega creix molt i la fusta és de menys qualitat, més fluixa; i pel que fem nosaltres necessitem que tingui certa duresa“. I el mateix passa amb les canyes: “Millor que siguin de sequer, que només els arribi l’aigua de pluja o d’algun torrent perquè si sempre està sucada amb aigua creix molt però també es trenca molt, i a l’hora de fer cistells no és tan resistent“.
Pel que fa als tractaments, en Josep explica que no fa per ells: “No ens agrada; si no van tan bé, doncs no van tan bé; ens adaptem al que surt“. Això no vol dir, però, que no es trobin amb certes plagues o insectes que danyin el cultiu: “Hi ha un escarabat que salta dels pollancres als vims i els pessiga i, és clar, llavors s’esbranquen i perden qualitat“. I també, darrerament, degut als hiverns suaus es troben que algunes canyes es corquen: “Sense fred, les canyes quasi que no paren el seu cicle. No descansen gaire, i això les fa més vulnerables a un cuc que se les menja per dins i que abans no hi era“.
En Josep mostra el càrritx, una espècie molt resistent a la sequera
COLLITA I MANUFACTURACIÓ • A Tramats no paren mai, cada cultiu té el seu moment: “Vims i canyes es cullen a l’hivern; la balca, a principi de primavera; el jonc, a principi d’estiu, i l’olivera, a la tardor, o a la primavera“, apunta la Magda. El que sí que tenen en comú les collites és que es regeixen per la lluna: “Amb la gent que hem après sempre ens han remarcat amb quina lluna s’havia de collir, i és la lluna vella, per a les plantes de fulla caduca, i lluna nova, per a les de fulla perenne“.
Un cop collit, cada cultiu té el seu procés d’assecatge: “El vímet i la canya, els deixem drets a l’exterior durant dos o tres mesos; això sí, la canya, amb el plomall per protegir-la de la pluja i que no es faci malbé; la balca i el jonc s’han d’estendre a terra, i anar-los girant fins que s’assequen; i l’olivera, la podem treballar en verd, o assecar-la“. Després d’assecar el material, abans d’utilitzar-lo, sempre cal remullar-lo perquè tingui la flexibilitat desitjada: “S’ha de vigilar, però, perquè cada material necessita el seu punt d’aigua“, il·lustra la Magda.
IMPULS A L’OFICI • “Mantenir un taller així demostra que el sector ofereix una manera molt viable per viure’n“, diu en Josep. I és que de Tramats en surt una gamma variada de productes que combinen tradició amb modernitat sobre la base d’una tècnica molt consolidada: cistells quadrats a mida, pèrgoles, tanques, sostres, llums, nanses de pesca, instal·lacions artístiques… i no obliden la cistelleria tradicional —tot i que cada vegada sigui més per a un ús decoratiu que funcional—, ni la reparació de cadires: “Amb aquesta línia, volem arribar a tot tipus de públic i no esdevenir un producte exclusiu“. En l’àmbit més creatiu, destaquen diversos treballs de gran format que són autèntiques obres d’art, com un observatori d’aus al Parc natural del Mongrí, o el recobriment d’una cúpula i d’un sostre per a la sala de convencions del Celler de Can Roca.
En Josep, de bracet amb la Magda, amb el treball de les fibres vegetals ha trobat un estil i una manera d’entendre la vida semblant al que tenia quan treballava a l’horta familiar: llibertat de decisions, poca submissió a les lleis del mercat, treball a l’aire lliure, disfrutar del cicle dels cultius. Això el fa feliç i és la seva fórmula de l’èxit.
