juny 2022
David Torrelles, president del CCPAE
PEP CORRAL/Pagès dedicat al cultiu de fruita dolça ecològica, David Torrelles (Vilanova de Segrià, 1960) l’any 2019 va ser escollit president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), entitat a les portes del seu 30è aniversari. El seu mandat ha estat marcat per l’abrupta irrupció de la pandèmia de covid-19 i els esforços que el sector ha hagut de fer per adaptar-se i créixer en volum malgrat les dificultats.
Quin volum representa el sector ecològic dins de l’agricultura catalana?
La producció ecològica ara mateix se situa al voltant del 9 % del total. És una xifra baixa, però això també ho podem interpretar com que encara tenim molt marge per poder créixer. Pel que fa a superfície agrària útil actualment estem al 22 %, tot i que aquesta xifra és una mica enganyosa perquè s’hi inclouen també moltes zones de pastura que no són cultivables. Actualment al CCPAE tenim donades d’alta com a ecològiques unes 270.000 hectàrees i dins d’aquestes n’hi ha una trentena que es considera que no són útils per treballar-hi.
El sector ecològic va facturar l’any 2020 un total de 992 milions d’euros a Catalunya. Quin volum representa això en el conjunt del mercat actual?
Les dades de l’any passat depenen de Consum i són cosa del Departament, de manera que no les tenim i no les hem pogut treballar com tocava. De totes maneres, les estimacions que hem fet respecte de l’any passat ens situen en el 4 % de quota de mercat. Cal que tinguem present, però, que d’altres països, com ara Alemanya o França, actualment estan entre el 9 i el 10 % del global de facturació.
A què atribueix aquesta diferència?
Suposo que és un tema de cultures diferents respecte dels productes ecològics i respecte de, si cal, destinar més diners a l’alimentació que a altres conceptes. De totes maneres, aquestes dades són molt variants i cal tenir present que dins del territori espanyol també hi ha moltes diferències entre les diverses comunitats autònomes.
Una etiqueta que arrossega el producte ecològic és la de ser més car que el convencional. Què té de cert, això?
El producte ecològic és més car de produir, ja que fa falta més mà d’obra per a la seva obtenció i que el rendiment per hectàrea treballada és menor, però el preu que n’acaben pagant els consumidors depèn més de les cadenes del mercat que no pas d’altres factors. Aquí, però, hi ha un altre factor que cal tenir en compte i que sovint no es contempla com s’hauria de fer: realment paguem el que hauríem de pagar pel producte convencional, sobretot tenint en compte la petjada mediambiental que deixa i el que costarà de netejar posteriorment aquest impacte? Si tinguéssim en compte això, crec que fins i tot veuríem que ens resulta més econòmic produir en ecològic que no pas seguir-ho fent de manera convencional com fins ara.
Com ha afectat l’entrada de les grans superfícies en la venda de productes ecològics?
L’entrada de les grans superfícies i de les grans cadenes en la distribució de producte eco ha tingut coses molt bones, com ara fer que la producció arribi més a prop del consumidor, però també n’ha tingut de dolentes, ja que les grans cadenes, de valors, més aviat en tenen pocs. Aquestes empreses només es basen en l’aspecte econòmic i això per al sector no és bo. Hauríem d’evitar caure en els errors en què ha caigut el sector convencional amb un mercat lliure i sense valors, ja que produir de manera ecològica és precisament apostar per uns valors mediambientals i un sistema de fer diferent.
Tot això, el consumidor ho sap?
El consumidor convençut sí, però encara queda molta pedagogia per fer. El sector és petit i molt atomitzat i multisectorial i això requereix feina per donar a conèixer la tasca que es fa en cada camp, per exemple, per a la mitigació del canvi climàtic
En les seves prop de tres dècades de vida, quin paper ha tingut el CCPAE en l’evolució del mercat ecològic a casa nostra?
Crec que ha exercit un paper molt important per donar la garantia suficient al consumidor i demostrar que és un segell seriós i de qualitat. Tot i que ara hi ha molts distintius que es posen a les etiquetes dels productes, en molts casos no hi ha darrere una normativa que els avali. En el nostre cas, en canvi, tenim darrere una normativa molt exigent com és l’europea i que el CCPAE fa aplicar. En aquest sentit també és molt important el fet de ser una certificació pública. Per exemple, en algunes comunitats de l’Estat hi conviuen segells públics i privats que apliquen la normativa a la seva manera. Aquí apliquem la normativa que marca la Unió Europea i gràcies a això el segell CCPAE està molt ben valorat no només dins de Catalunya i Espanya sinó també arreu d’Europa. Dins dels mecanismes de control que hi ha actualment, el nostre està vist com un segell de qualitat i de referència, un senyal de coses ben fetes.
Amb dades del 2019, Catalunya consumeix menys de la meitat del producte ecològic que produeix, amb el 45 % per a consum propi, el 22 % a la resta de l’Estat, el 23 % a països de la Unió Europea i el 10 % a fora de la UE. Com es pot ampliar el mercat català?
És una xifra bona, tot i que crec que si ens fixéssim només en el producte fresc, com ara fruita i verdura, pujaria fins al 80-90 % de la producció. Si tenim en compte productes elaborats, com ara vins escumosos, formatges o olis, la cosa canvia, però. Ara bé, el volum que consumim aquí crec que és positiu.
Durant el 2020 i la pandèmia l’agricultura ecològica va créixer en tots els aspectes arreu d’Europa, assolint rècords històrics de facturació. Com es va traduir aquesta dinàmica a casa nostra?
Cal tenir en compte que aquest augment tampoc va ser en tots els sectors, ja que, per exemple, el sector del vi escumós o el de la carn ecològica van tenir caigudes per culpa del tancament del sector de la restauració. De totes maneres, hi va haver un pic en el sector del producte fresc amb l’augment del consum de productes de proximitat i, dins d’aquests, segurament molts consumidors que no estaven acostumats al producte ecològic i que el van provar, ja han fet el canvi. Posat en xifres, en un any vam créixer en un volum de facturació de 180 milions d’euros, un creixement com no havíem registrat mai fins a aquell moment,
Què n’espera de la nova Política Agrària Comuna (PAC) pel que fa al seu impacte en el sector ecològic?
Doncs la veritat és que no n’esperem gaires variacions. Han entrat alguns productes nous que es poden certificar, com ara el suro i la mel, hi haurà l’obligació en ramaderia de recórrer a alimentació de proximitat i es podran fer pràctiques com les certificacions en grup de productors, però no esperem canvis gaire profunds.
L’any que ve s’acaba el seu mandat al capdavant del CCPAE, quin balanç fa d’aquests quatre anys?
Ha estat un període complicat, ja que en aquests anys hem hagut de canviar radicalment la nostra manera de treballar per passar de fer-ho presencial a telemàticament per culpa de la covid i, a més, hem viscut un trasllat d’oficina que també ens ha pres molt temps i esforços. Això ha fet que no poguéssim desplegar part del programa amb què ens vam presentar a les eleccions del 2019, com per exemple el compromís de revisar les quotes, una feina que tard o d’hora s’haurà de dur a terme.
