gener 2023
Concentració davant de la Delegació del Govern de l'Estat el 19 de desembre del 2022
CRISTINA SEGURA / La pagesia reclama des de fa quasi una vintena d’anys millores en les condicions de l’assegurança agrària, que gestiona Agroseguro SA i el model de la qual defineix Enesa, organisme autònom que depèn del Ministeri d’Agricultura, a més del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en el cas de Catalunya. Per a la majoria dels sectors, les indemnitzacions de l’assegurança no responen a les pèrdues reals, i en les últimes campanyes, els danys climàtics continuats als conreus ho han confirmat. Les greus deficiències en les cobertures, inalterables any rere any, i l’actitud immobilista per part d’Agroseguro i Enesa, tot i les propostes plantejades pel sindicat per millorar-les, van portar Unió de Pagesos a denunciar-ho públicament amb una concentració davant la Delegació del Govern estatal a Barcelona el 19 de desembre (vegeu portada), mobilització que vol traslladar a Madrid a través d’Unió d’Unions les properes setmanes. A més del coordinador nacional del sindicat, Joan Caball; el responsbale d’Organització, Josep Carles Vicente; el responsable de Sectors Agrícoles, Miquel Piñol, i el responsable d’Assegurances Agràries, Ramon Augé, diferents responsables de sectors hi van expressar el descontentament: Sergi Martín (fruita seca), Jordi Pascual (olivera), Josep Marrugat (vinya i vi) i Albert Pons (arròs).
Les baixes cobertures i els baixos preus d’assegurament (la pagesia no pot assegurar els quilos que vol i els preus no es corresponen amb els reals) suposen un cost molt alt per als productors perquè no cobreixen les pèrdues reals. Això comporta que la pagesia no assumeixi l’assegurança com una eina de prevenció de riscos, i tampoc mai arriba a cobrir les pèrdues totals.
Eina de política agrària • El sindicat defensa que l’assegurança agrària hauria de ser una de les principals eines de política agrària per al manteniment de les explotacions i el territori, però alerta que està gestionada incorrectament i n’exigeix un canvi profund perquè sigui útil. Entre altres qüestions, cal un replantejament de les condicions en les quals els nous assegurats l’han de contractar, tant pel que fa a les cobertures com al cost de l’assegurança, ja que parteixen de les mateixes per a tots; també cal definir els riscos per a les parcel·les de secà i les de regadiu, i en cas de sinistre, que es determini la indemnització per a unes o per a les altres, així com una diferenciació del preu d’assegurament entre les produccions tradicionals i les ecològiques i una millora de les cobertures per danys de fauna salvatge, cada vegada més nombrosos, en el sector d’herbacis i en molts altres conreus.
Durant la protesta a Barcelona, el coordinador nacional va alertar de la necessitat de canviar el model per un altre que s’adapti a la realitat: “Seria hora de pensar a posar una altra eina en marxa, com les mútues que funcionen a Europa. L’actual model ha anat evolucionant cap a beneficis per a Agroseguro i ha deixat de ser útil”.
Pel que fa a la necessitat de canviar el sistema d’assegurances agràries, el sindicat ha plantejat fa anys a Agroseguro i Enesa que se n’implantatés una que cobrís els costos de producció de tota l’explotació. Quant a la millora de la cobertura de danys i tenint en compte que les adversitats climàtiques aniran en augment, Unió de Pagesos també defensa un model d’assegurança universal que permeti a la pagesia cobrar tots els danys en el cas de sinistres importants i amb càrrec al productor els petits danys.
Per palesar aquesta manca d’eficàcia, el sindicat posa en relleu, entre altres exemples, que en el cas de la de l’ametller i en explotacions en regadiu, amb produccions entre 3.000 i 4.000 quilos per hectàrea, l’assegurança només permet contractar produccions entre 700 i 1.000 quilos, amb una cobertura del 70 % del rendiment assegurable. Així, en una explotació en què es permeti assegurar 1.000 quilos per hectàrea, si es produeix un sinistre del 100 %, només es cobraria el valor de 700 quilos.
Pel que fa a l’olivera, els rendiments proposats per Agroseguro, així com les garanties, també son molt baixos. Per a aquest sector, a més, l’assegurança resulta molt cara i caldria que se’n particularitzés el cost segons el risc que tingués cada zona. En el cas dels conreus herbacis extensius, el sindicat també demana l’actualització dels rendiments en cultius com els pèsols i la colza, i la millora de les cobertures per danys de fauna. Quant a l’arròs, són necessàries millores per a les cobertures per danys a causa de les ventades.
Tipologia de l’explotació • Per a la fruita dolça, un dels sectors amb més assegurances perquè tradicionalment ha estat més afectat pels fenòmens com pedregades i gelades, Unió de Pagesos reclama un increment de les cobertures en funció de la tipologia de l’explotació. Quant a la vinya, cal un augment dels preus màxims assegurables i una diferenciació més real entre el preu màxim de l’assegurament del raïm convencional i el de l’ecològic, qüestió que també afecta la majoria dels sectors, així com la incorporació de la cobertura dels greus danys que ocasiona el fong míldiu.
Un satèl·lit que no detecta la pèrdua real de les pastures
Una de les batalles del sindicat per aconseguir millores en les assegurances agràries se centra en la denúncia pel mal funcionament de la compensació per pèrdua de pastures. Durant els últims anys, el resultat de la detecció de la sequera no s’ha correspost amb la realitat constatada pels ramaders. Els resultats recollits pel sistema de detecció de sequera, a través d’un satèl·lit, no reflecteixen el veritable nivell de la manca de pastures, sempre molt més alt, segons denuncia la pagesia. Unió de Pagesos alerta que aquesta assegurança acaba comportant que hi hagi una davallada pel que fa als animals inclosos, a causa del mal funcionament en la detecció, però també perquè té un preu molt elevat.
El sindicat adverteix des de fa anys de la manca de voluntat, tant de les administracions com d’Agroseguro, per no resoldre les deficiències de detecció de sequera en pastures, ja que tot i les peticions reiterades perquè es canviï continua funcionant de la mateixa manera. El sindicat va denunciar fa un any aquest mal funcionament persistent i va advertir, com a exemple paradoxal, que el resultat que va obtenir el satèl·lit de la detecció de la sequera el 2021 va ser d’un nivell de pastures fins i tot superior al de la mitjana dels darrers anys a gran part de Catalunya, amb l’excepció d’algunes comarques de Girona i Barcelona, mentre que, segons la constatació dels ramaders, els nivells de vegetació eren inferiors tant en àmplies zones de muntanya com a la resta del territori.
El sindicat exigeix a les administracions una millora en la detecció de la pèrdua de pastures tenint en compte que els afectats són els sectors ramaders extensius, més sensibles perquè estan localitzats majoritàriament en zones amb limitacions naturals, tant de muntanya com a la resta del territori, i perquè la seva funció comporta beneficis per a la societat i el medi ambient.
