Demandes sense defallir

CRISTINA SEGURA i ALBERT GARCIA | Sense defallir i apuntant les mesures que millorin les condicions de treball de la pagesia, desgastades pels preus baixos, costos alts, efectes de la sequera, disminució de la renda amb la nova PAC i la càrrega burocràtica; Unió de Pagesos ha continuat mobilitzant-se el febrer i el març i va formular propostes per al Debat monogràfic de la pagesia, celebrat el 5 de març, al Parlament de Catalunya.

MONOGRÀFIC AL PARLAMENT • Unió de Pagesos va presentar fins a 38 mesures als grups polítics del Parlament perquè les vehiculessin dins les 25 propostes que podia presentar cada grup. El sindicat va fer el possible perquè el debat no caigués en sac foradat i les resolucions responguessin directament a les necessitats de la pagesia. En primer lloc, Unió de Pagesos va instar a definir estratègies adreçades a mantenir un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible vinculat a diversos àmbits del desenvolupament social.

Què considera haver assolit el sindicat? La resolució del Parlament incorpora tots els sectors i la integració ramadera, abans d’acabar el 2024, a l’Observatori de preus agroalimentaris; la revisió dels criteris del Pla de la sequera respecte a l’agricultura i la ramaderia; el desplegament urgent de l’Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya; la redacció o licitació de la redacció, sense més dilacions, del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, i el compliment íntegre de la Llei dels espais agraris.

Altres punts inclosos són la reversió del transvasament del Ter a l’Àrea Metropolitana en un termini màxim de cinc anys, trobar una solució urgent per a l’aprofitament de l’aigua de la depuradora de Reus per als regants de Riudecanyes, i assegurar l’acompliment de l’Acord de treball per la simplificació administrativa en el sector primari de juliol del 2023 [per a més detall, vegeu l’Informe tècnic].

El sindicat va lamentar, però, que la resolució no recollís alguns aspectes essencials. D’entre aquests, fer tot el que està a les mans del Govern en matèria de mercat just, transparent i equitatiu, com ara una regulació adequada dels contractes tipus o l’adequació de la normativa de les llotges i mercats d’origen per ajustar-la a les exigències de l’Organització Comuna de Mercats [OCM].

Acció a Mercadona • Unió de Pagesos va organitzar el 12 de març el bloqueig del centre logístic que Mercadona té a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Una quinzena de tractors van bloquejar durant tot el dia el magatzem i al final de la jornada es van traslladar al supermercat de la marca al centre de la població per fer una acció explicativa de l’abús d’aquesta gran distribució. Això va coincidir amb el fet que, al matí, el president de la cadena de supermercats, Juan Roig, va anunciar que Mercadona havia guanyat 1.009 milions d’euros al 2023, un 40 % més que l’any anterior. Mercadona té la quota de mercat més alta de la gran distribució, el 26 %. Justament, el sindicat reclama la modificació urgent de la Llei de millora del funcionament de la cadena alimentària perquè inclogui l’establiment de la quota de mercat específica en la cadena alimentària de la posició de domini. Així mateix, aquesta modificació hauria d’incloure la revenda a pèrdues, cosa que contemplaria els costos afegits en condicionament, transformació, emmagatzematge, gestió, etc., en el preu de venda al següent graó de la cadena.

Dies abans, el 23 de febrer, Unió de Pagesos i Revolta Pagesa de Girona van traslladar directament al secretari general del Ministeri d’Agricultura, Fernando Miranda, a la Delegació del Govern a Barcelona, aquesta demanda. A més, Unió de Pagesos va aconseguir el compromís d’eliminar l’obligatorietat del Quadern digital.

Segon cicle de protestes • Després de les protestes de la primera quinzena de febrer i el 21 a Madrid [vegeu La Terra 500], Unió de Pagesos va convocar mobilitzacions, seguides per més de 1.200 tractors, el 27, 28 i 29 de febrer, als passos fronterers i a la Plana de Lleida en protesta contra la competència deslleial d’importacions que no compleixen les condicions de la producció europea. A Pontós (Alt Empordà), conjuntament amb Revolta Pagesa de Girona, van tallar l’AP-7 durant tres dies, el 28 s’hi va sumar un grup de pagesos de la Confédération Paysanne Occitana i de la Catalunya Nord i van signar el Manifest de Pontós, que reclamava eines de regulació de mercat i el reforçament de la preferència comunitària, i també van reclamar que els eurodiputats no donessin suport a l’acord de lliure associació amb Xile, acord que es va acabar aprovant aquell dia.

Els talls van tenir seguiment a Muntanya: Puigcerdà (Cerdanya), Coll d’Ares (Ripollès), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Bassella (Alt Urgell). També a la Plana de Lleida, Soses, Alfarràs, Almacelles, Alcarràs (Segrià) i Tàrrega (Urgell), on el sindicat amb altres organitzacions i Revolta Pagesa van allargar la protesta fins al dissabte 2 de març. El dijous 29 de febrer, Unió de Pagesos, Revolta Pagesa i algunes organitzacions més van signar un acord al Departament amb alguns punts [vegeu següent informació].

Roda de prema d’avui a Mollerussa (Pla d’Urgell): Miquel Piñol, Jordi Armengol, Joan Caball i Vicenç Reñé.

La convocatòria d’eleccions no ha d’impedir complir acords

Unió de Pagesos en roda de premsa el 18 de març a la Fira de Mollerussa va exigir al Govern que complís els acords tot i la convocatòria d’eleccions, especialment els de la taula per la sequera. El sindicat va remarcar que no hi ha cap motiu fàctic ni legal perquè el Departament no els compleixi, tot i la continuïtat de la pròrroga pressupostària. Així, va dir que cal resoldre diligentment les convocatòries d’ajut als herbacis de secà i de regadiu, l’arròs, les hortalisses i el farratge; cal convocar els ajuts vinculats a l’encariment de costos i sequera a la vinya, que ja compten amb les bases publicades; cal publicar les bases d’ajuts i convocar-los per a l’olivera i els herbacis de regadiu, aconseguits a proposta del sindicat, així com ampliar la línia d’Agroliquiditat de l’Institut Català de Finances.

Acord segon cicle de protestes • Cal recordar que les mobilitzacions de final de febrer van acabar amb un acord a la seu del Departament d’Acció Climàtica on, entre altres, el sindicat va fer seu l’assoliment que els ajuts per sequera del 2023 no inclouran l’obligació d’assegurar la producció durant 5 anys ni de mantenir l’activitat el mateix temps. També el complement dels ajuts als conreus herbacis anuals 2023 en regadiu amb un ajut addicional, d’uns 200 €/ha a les comunitats de regants on es va restringir l’aigua. I, en tercer lloc, fer extensible els ajuts a l’horta de regadiu a tota la superfície que ha tingut restriccions, incorporant-hi els regants d’horta de Margalef, dels Guiamets i de Riudecanyes.• C.S. i A.G.