gener 2022
Acció davant Mercadona de Girona/ÀNGEL VILÀ
ALBERT GARCIA/ Unió de Pagesos va denunciar diversos aspectes de la Llei de mesures de funcionament de la cadena alimentària a la Comissió Europea, després de ser publicada al BOE el 15 de desembre. En primer lloc, el sindicat va traslladar aquell mateix dia a la Comissió Europea que aquesta Llei és contrària a dret respecte part de la Directiva europea relativa a les pràctiques deslleials en les relacions entre empreses a la cadena de subministrament agrari i alimentari (UE 2019/633). I el 21 de desembre, el sindicat va interposar una segona denuncia perquè la llei espanyola permet eludir l’obligació de formalitzar contractes per escrit amb la pagesia pel lliurament de la producció en força casos, cosa que incompleix el reglament de l’Organització Comuna de Mercats.
INCOMPLIMENT DIRECTIVA · La transposició d’aquesta directiva té dèficits legals per quatre motius. En primer lloc, perquè l’Estat no contempla que cal que compleixin la normativa europea de pràctiques deslleials les cooperatives i altres entitats associatives agràries, així com les empreses d’hoteleria i restauració entre més de 2 milions d’euros i 10 milions d’euros de volum anual de facturació i les d’allotjament entre més de 2 milions d’euros i 50 milions d’euros de volum anual de facturació. En segon lloc, perquè també deixa fora del seu àmbit d’aplicació les pràctiques comercials deslleials vinculades als contractes de dipòsit agraris i alimentaris.En tercer lloc, perquè no atribueix, a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris [AICA] i a les autoritats competents de les autonomies, la facultat de publicar periòdicament les decisions sobre la constatació de l’existència d’infraccions i l’exigència de posar-hi fi, sobre iniciar procediments sancionadors i imposar infraccions lleus o mesures provisionals. En quart lloc, perquè l’Estat espanyol permet que els contractes agraris i alimentaris subscrits entre l’1 de novembre del 2021 i el 15 de desembre del 2021 no s’hagin d’ajustar a l’establert a la Directiva fins a l’1 de maig del 2022.
INCOMPLIMENT OCM • La nova Llei incompleix també diversos apartats del Reglament de l’organització comuna de mercat dels productes agraris (UE 1308/2013). Aquest incompliment és també per quatre aspectes. En primer lloc, quan deixa fora de l’àmbit d’aplicació de les relacions contractuals per escrit amb la pagesia el lliurament de productes agraris i alimentaris el valor dels quals sigui inferior a 1.000,00 d’euros. En segon lloc, quan permet eludir a les cooperatives i entitats associatives agràries l’obligació de formalitzar contractes per escrit quan els seus socis els lliuren producció, sense que els estatuts d’aquestes entitats prevegin l’habilitació expressa que els òrgans socials acordin normes internes que s’assimilin al contingut mínim d’un contracte per escrit. En tercer lloc, quan permet eludir a les cooperatives i entitats associatives agràries part de les obligacions mínimes que han de contenir les normes entermes que doten de similitud de contingut els contractes per escrit. I, per acabar, quan permet, durant sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, eludir a les cooperatives i entitats associatives agràries les obligacions en les relacions contractuals amb els seus socis.
El sindicat va advertir a tots els grups parlamentaris, tant al tràmit d’esmenes al Congrés dels Diputats com durant el del Senat, que el llavors projecte de llei a iniciativa del Govern de l’Estat contenia propostes de disposicions que no s’ajustaven a l’establert a la normativa europea. Per això, lamenta que els grups parlamentaris de major representació a les Corts Generals, inclosos els dos que formen part del Govern de coalició, impedissin l’aprovació de les esmenes suggerides pel sindicat per superar els dèficits legals del text legislatiu, cosa que deixa parcialment desemparada la pagesia catalana i espanyola enfront de les pràctiques abusives i deslleials a la cadena alimentària mentre les autoritats europees no facin rectificar l’Estat Espanyol.
REVENDA A PÈRDUES I POSICIÓ DE DOMINI · De fet, el 2 de desembre, quan el Congrés va aprovar la modificació de la Llei de mesures de funcionament de la cadena alimentària, el sindicat va lamentar l’oportunitat perduda de regular la revenda a pèrdues a la cadena alimentària. També va lamentar que l’Estat no establís una quota específica de posició de domini a la cadena alimentària amb l’objectiu d’aplicar el règim sancionador de la Llei de defensa de la competència als abusos de les grans empreses de la distribució comercial.
QUÈ DEMANAVA UNIÓ DE PAGESOS? · En primer lloc, el sindicat defensa que la Llei inclogui com a infracció greu la revenda a pèrdues i, per tant, la prohibeixi. La definició de revenda a pèrdues entre les primeres baules de la cadena hauria d’incloure el preu de compra del producte, els costos fixos i els variables de comercialització.
En segon lloc, el sindicat defensa que la Llei fixi la posició de domini com la posició de força econòmica d’una empresa quan aquesta disposa d’una quota del 8 %.
Acció del sector lleter a Mercadona /Unió de Pagesos 17 de desembre 2021
EL SECTORT DE LA LLET EN LLUITA PER L’ABÚS DE LA DISTRIBUCIÓ · La manca de regulació de la posició de domini repercuteix, per exemple, en el sector lleter, el preu pagat als ramaders del sector de la llet és lluny de cobrir els costos de producció: mentre que el llindar de rendibilitat se situa en 41 cèntims d’euro per litre de llet, el preu mitjà que rep un vaquer català és de 33 ct/l. Per això, el sector ha protagonitzat protestes davant la indústria i la gran distribució. L’última va ser el 17 de desembre amb la concentració de vint tractors i centenars de manifestants davant el supermercat que la cadena Mercadona té a la carretera de Barcelona a Girona (Gironès). La firma valenciana aglutina un percentatge molt elevat de la llet líquida que es ven a l’Estat espanyol en forma de marca blanca, la meitat de la qual la comercialitza Mercadona. Tot plegat deixa la cadena valenciana amb una quota de mercat làctic que se situa al voltant d’un terç del volum total. “Mercadona, Carrefour i Bonpreu pacten preus entre ells vigilant-se uns als altres, fan col·lusió tàcita per aprofitar-se de la pagesia. Per això, creiem que seria correcte afirmar que en el nostre país tenim un càrtel de la llet que exerceix un control sobre l’oferta i la demanda.”, remarca el responsable nacional del sector de la Llet, Marc Xifra.
El sindicalista d’Unió de Pagesos es proposa fer una campanya de denúncia perquè el consumidor sigui conscient i doni el valor que correspon a la llet comprant-la per sobre 0,85 euros, i que es faci política contra a l’abús: “Demanem que es prohibeixi i es persegueix la revenda a pèrdues, que es redefineixi la posició de domini a la cadena alimentària i que no es permeti la formalització de contractes que emparin vendes sota costos de producció. Dit d’una altra manera, exigim transparència en els contractes, seria normal disposar d’un portal de transparència públic on consultar els contractes.”
