Denuncien, per tercera vegada, l’Estat davant la Comissió Europea per la regionalització del pagament bàsic de la PAC
setembre 2016
ALBERT GARCIA / Unió de Pagesos va denunciar el 13 de setembre la regionalització del pagament bàsic de la Política Agrària Comuna [PAC] davant la Comissió Europea per arbritrària i discriminatòria. També va denunciar que els ajuts associats a la producció en determinades regions agràries incentiven la producció en lloc de ser un suport a productors que tenen dificultats, cosa que contravé la normativa europea. El sindicat va fer arribar la denúncia a l’oficina que la Comissió Europea té a Barcelona i la va lliurar al seu representant, Ferran Tarradellas.
La denúncia posa de manifest, en primer lloc, que el pagament bàsic a l’Estat espanyol no se sustenta en criteris objectius i equànimes en utilitzar com a base les comarques agràries. Aquesta divisió, la darrera actualització del 1996, en 326 comarques de l’Estat espanyol, presa com a base per a l’aplicació del pagament bàsic, contravé l’article 21 del Reglament de la Comissió Europea 1307/2013, atès que es tracta d’una estructura administrativa que no té res a veure amb raons agronòmiques o de potencial agrari regional per conformar la integració dels municipis en cada comarca. Això fa que sota el criteri d’aquestes comarques, dites impròpiament agràries, l’Estat espanyol no s’assegura un repartiment proporcional d’avantatges i desavantatges per als agricultors actius.
A més, en l’escrit de denúncia, Unió de Pagesos qüestiona la metodologia del model de regionalització de la intensitat d’ajuda per potencial productiu. Aquest basa l’assignació de drets del 2015 en les orientacions productives del 2013, sense tenir en compte les hecàrees admissibles que no havien generat pagaments directes -—en cas que l’agricultor declari superfície en més d’una comarca agrària—, ni el flux dels imports provinents de la ramaderia —en les mitjanes dels quatre imports segons els quatre criteris que s’estableixen per comarca. Això fa, segons Unió de Pagesos, una assignació arbitrària i desproporcionada de les superfícies agràries en la regionalització final.
El resultat final d’aplicar aquesta metodologia al model de regionalització espanyol ha comportat que comarques agràries i municipis amb condicions de producció similar estiguin integrats en comarques o regions agroeconòmiques diferents.
AJUTS ASSOCIATS A LA PRODUCCIÓ • En segons lloc, Unió de Pagesos va denunciar que, pel que fa a les ajudes associades a la producció que la Unió Europea reserva per a determinats sectors o regions que afronten dificultats, i són especialment importants per motius econòmics, socials o ambientals, l’Estat espanyol ha optat per establir ajuts a sectors sencers —tot i que en alguns sectors ha diferenciat els imports per la insularitat o zona de muntanya i, en el cas del boví de llet, per a les primeres 75 vaques i per a la resta.
Això ha comportat, un cop ja són públics els resultats de l’aplicació de les ajudes associades a l’Estat espanyol, que determinades ajudes associades esdevinguin un incentiu a la producció en determinades regions, més que no pas un suport a sectors i zones en dificultat. La denúncia posa com a exemple d’això que les explotacions de vaques de llet més grans i de més superfície de Galícia arriben a percebre el doble d’ajuda respecte dels ajuts percebuts el 2014 en el conjunt dels pagaments directes (pagament bàsic, pagament verd i ajuda associada a la producció de llet).
IMPACTE A LES PRODUCCIONS CATALANES • Unió de Pagesos ha analitzat les dades del 2015 que han resultat de l’aplicació de la nova PAC a Catalunya [vegeu L’Informe a La Terra de juliol-agost]. El sector més perjudicat és el de l’oli d’oliva al Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Tarragonès, el Priorat i el Baix Penedès. Així, el Baix Camp perd un 18 % dels ajuts directes totals de la PAC el 2015 respecte del 2013; la Ribera d’Ebre perd un 17%; el Tarragonès, un 14; el Priorat, un 13 %; i el Baix Penedès, un 11 %. Són comarques on la convergència de la producció de l’oli d’oliva amb la fruita seca o la vinya, o amb totes dues, fan caure significativament el càlcul en la percepció dels ajuts.
Tot i que en el conjunt de Catalunya la mitjana de reducció dels ajuts directes és de poc més del 2 %, la redistribució d’aquests canvia substancialment. Així, només una comarca, el Montsià, disposa dels mateixos fons, la Segarra se situaria a la mitjana de reducció del 2% dels ajuts, mentre que 21 comarques estan per sobre de la reducció mitjana, és a dir, resulten clarament perjudicades pel model espanyol de zonificació de la percepció dels ajuts agraris.
