juny 2026
Central fotovoltaica a Alcarràs (Segrià). Autor: Jaume Sans
CRISTINA SEGURA / Al mapa del futur de les energies renovables a Catalunya, segons el pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica [PLATER], s’hi distingeixen dos colors diferenciats: el de les comarques amb més probabilitat d’augmentar la generació d’aquestes energies, i que actualment ja disposen de més hectàrees que les altres, i el de les que en són més receptores i poc o gens generadores. Aquesta distinció corrobora que el PLATER perpetua la ubicació de centrals renovables en l’entorn rural i en comarques on ja hi ha una concentració d’instal·lacions, sobretot a la Plana de Lleida, Terres de l’Ebre i Catalunya Central, en lloc d’acostar-les a zones més poblades i amb més consum.
EXCLUSIÓ D’ESPAIS PROTEGITS • El pla contempla que els actuals 5.018 MW procedents de les renovables arribin als 61.861 MW el 2050, amb l’ocupació de l’1,2 % de la superfície i l’exclusió d’espais naturals protegits i terrenys de més valor agrari. La previsió del Govern és que l’energia eòlica terrestre arribi aquell any a 23.136 MW, i la solar fotovoltaica a terra, a 19.394 MW.
Però el desplegament de tot el potencial implicaria que només 12 comarques generessin més del 500 % del consum. Per al sindicat, la contribució de cada territori també hauria de tenir en compte la demanda i no la capacitat d’acollida.
En les al·legacions al Portal de participació ciutadana sobre el PLATER, el sindicat va demanar, el 10 d’abril, la nul·litat de l’actual projecte i la redacció d’un de nou, perquè no inclou una anàlisi correcta d’afectacions agràries d’acord amb la Llei d’espais agraris. El coordinador de la Comissió d’Energies Renovables d’Unió de Pagesos, Jaume Pedrós, adverteix que el Govern no ha tingut en compte la pagesia en cap moment en l’elaboració del pla: “La pressió de noves instal·lacions continua a les mateixes zones, i els més beneficiats seran els grans inversors, que busquen terrenys barats. Tot plegat, perjudicarà l’espai agrari”.
Per al sindicat, que presentarà les al·legacions definitives abans del 30 de juliol, el pla, que afectarà unes 38.000 hectàrees de sòl agrari (les zones compatibles per a la instal·lació sumen 1,3 milions d’hectàrees), posa en risc les terres agrícoles i la sobirania alimentària, a més de tenir mancances legals en la tramitació i falta de transparència. Tot i que la memòria d’avaluació d’impacte reconeix la repercussió en l’agricultura i la ramaderia, el PLATER no contempla els impactes econòmics, socials i ambientals en aquestes activitats, com assenyala la Llei d’espais agraris. Pel que fa a la manca de l’anàlisi de l’orografia i el clima, no planteja cap referència a les indundacions. Entre els incompliments del projecte, Unió de Pagesos denuncia que no estableix cap mesura compensatòria per la pèrdua de producció agrària, com també preveu la Llei d’espais agraris.
TEULADES I SÒLS FORESTALS • Del projecte es desprèn que l’espai agrari és el sòl més afectat perquè els criteris del PLATER no el protegeixen respecte de la ubicació d’energies renovables en teulades o sòls forestals; en aquest sentit, és el més barat disponible. A més, les instal·lacions en edificis encara són mínimes, i en zones forestals són més difícils de dur a terme perquè calen rompudes i altres actuacions. El responsable d’Energies Renovables d’Unió de Pagesos, Antoni Borràs, considera que les instal·lacions a peu de terra atrauran molt més els inversors que a altres espais: “Els promotors busquen aconseguir el major rèdit amb la menor inversió, i el sòl agrari és el que ofereix més possibilitats”.
Per al sindicat, el model de transició energètica cap a les renovables ha de ser justa i equilibrada, sense pèrdua de terres agràries, amb instal·lacions de petita dimensió i implicació del territori. Cal recordar que el 2018 la superfície agrària útil de Catalunya era de 0,15 hectàrees per habitant, mentre que a l’Estat espanyol era de 0,50, i la mitjana de la Unió Europea, de 0,33, segons Agricultura. Aquestes dades palesen la necessitat de preservar els sòls agrícoles per situar Catalunya a un nivell que l’acosti a la sobirania alimentària.
El sindicat també argumenta que la pèrdua de parcel·les agràries suposa pèrdua de carboni del sòl, de biodiversitat i del manteniment del mosaic forestal, que contribueix a evitar incendis.
Per a les noves instal·lacions, Unió de Pagesos sempre ha defensat la prioritat d’espais degradats o industrials abans de sòls agraris, l’impuls de l’autoconsum i la generació distribuïda. Per informar la pagesia sobre l’afectació del PLATER al sector, el sindicat va iniciar al maig un cicle de xerrades pel territori que han començat a la Catalunya Central.
Unió de Pagesos ha presentat, des del 2019, al·legacions a 259 projectes solars, 62 recursos d’alçada i 20 contenciosos administratius, a més d’al·legacions a dues línies de molt alta tensió.
MOCIÓ DEL PARLAMENT • El sindicat celebra que el Ple del Parlament aprovés el 4 de juny dos punts d’una moció de la CUP que reclama al Govern que modifiqui l’anàlisi de les afectacions agràries del PLATER i que reconeix que en el projecte no han participat tots els actors, entre els quals la pagesia; tanmateix no es va aprovar la retirada del projecte per redactar-ne un de nou.
Un moment de la mobilització contra la línia de molta alta tensió a Reus, el 18 d’abril.
Unió de Pagesos, amb la Plataforma No a la MAT Aragó–Catalunya, GEPEC-EdC, l’associació Prioritat i la Vall Sostenible, i amb entitats de Terol, van convocar el 18 d’abril una concentració a Reus (Baix Camp) contra el projecte de la línia de molt alta tensió [MAT] Escatrón-Els Aubals-la Secuita, impulsat per Red Eléctrica. El projecte preveu la repotenciació de l’actual línia, d’uns 200 quilòmetres de longitud, que passaria de 220 quilovolts actuals fins a 620 i perjudicaria greument les terres agràries de prop d’una trentena de municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, així com també territoris del Baix Aragó.
TORRES ELÈCTRIQUES DE 50 METRES • Les entitats havian recollit, prèviament, en un mes, 14.400 al·legacions contra aquesta MAT, que van presentar a la Generalitat i al Ministeri de Política Territorial. En roda de premsa, el 14 d’abril a Reus, van remarcar l’oposició generada per aquesta línia, amb plataformes ciutadanes, ajuntaments, consells comarcals, sindicats, organitzacions i associacions agràries, entitats conservacionistes, denominacions d’origen, teixit empresarial i particulars afectats. L’actuació comportaria la construcció de noves torres elèctriques amb una altura mitjana de gairebé cinquanta metres, en substitució de les actuals, de 26 metres. Aquest canvi suposaria un impacte ambiental, econòmic i social rellevant en el territori. • C. S.
