juny 2022
Bloqueig de la refineria de Repsol, el 26 d'abril
ALBERT GARCIA/ Unió de Pagesos va bloquejar el 26 d’abril durant vuit hores, de deu del matí a sis de la tarda, l’accés a l’entrada nord del Complex Industrial Repsol Química, a la Pobla de Mafumet (Tarragonès), després de la marxa lenta de tractors convocada en protesta per l’escalada de preus dels carburants, fertilitzats i derivats del petroli utilitats com a factors de producció a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals.
Amb aquesta acció, el sindicat va posar l’accent en en el fet que el cost estimat del gasoil B ha pujat el darrer any un 215 %, i, segons el Ministeri d’Agricultura, ja s’havia incrementat un 95,8 % al gener del 2021. Els preus dels fertilitzants nitrogenats a gener del 2022 s’han encarit un 61 % i un 141 % respecte a la seva mitjana anual del 2020, segons dades del Departament d’Acció Climàtica. Mentrestant, Repsol, que disposa de l’única refineria de petroli que hi ha Catalunya, ha fet públic que els seus beneficis del 2021 assoleixen els 2.499 milions d’euros, xifra rècord dels darrers 10 anys.
Unió de Pagesos denuncia que els costos dels carburants creixen en un mercat captiu d’empreses especuladores amb el vistiplau del Govern estatal; per això ha traslladat aquesta protesta a la refineria del Camp de Tarragona, ja que és una de les principals empreses que es lucren amb els factors de producció de l’activitat agrària, com ara el gasoil i els fertilitzants, entre altres.
El 22 d’abril, el sindicat va adreçar una carta al president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, amb la demanda que, atès el caràcter estratègic del sector agrari, el conjunt de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals disposessin del subministrament de gasoil amb la fiscalitat més baixa possible i amb un IVA reduït del 10 %. També va demanar bonificacions fiscals en l’IRPF i en l’impost de societats des del 2021 de les factures de gasoils, plàstics i fertilitzants, així com que permetés la contractació de dues potències elèctriques per al regadiu.
Unió de Pagesos va emmarcar aquesta acció amb una seixantena de tractors i un centenar de pagesos i pageses dins de la la campanya de mobilitzacions #LaPagesiaDiuProu a tot el territori a causa de l’empitjorament de les condicions de treball al camp i l’estancament de les polítiques adreçades a la pagesia.
Reivindiicacions de Muntanya, Puigcerdà, 15 de maig
PUIGCERDÀ, 15 DE MAIG, #LaPagesiaDiuProu • Unió de Pagesos va participar el 15 de maig a Puigcerdà (Cerdanya), com a organització convidada a l’acte “Per un Pirineu viu” d’STOP JJOO, per fer ressò de la seva campanya #LaPagesiaDiuProu. El sindicat no es posiciona ni a favor ni en contra dels Jocs d’hivern en les consultes previstes per al 24 de juliol, però, després de consultar els òrgans sindicals de les comarques de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, Alt Urgell i del Solsonès, Berguedà i Ripollès, sí que aporta arguments davant un esdeveniment que obre un debat necessari sobre el model de futur de les comarques de muntanya.
Així, Unió de Pagesos no acceptaria uns Jocs Olímpics d’hivern si aquests portessin com a conseqüència la pèrdua de més pagesia i haguessin de perpetuar un model turístic insostenible mediambientalment, territorialment i socialment. El sindicat els acceptaria si així ho decidís la totalitat dels territoris implicats, si garantissin la continuïtat i el desenvolupament sostenible de les activitats agropecuàries i forestals, i si establissin infraestructures i serveis públics necessaris per assolir la paritat amb la resta del país.
Unió de Pagesos reclama el reconeixement dels beneficis mediambientals que aporta la ramaderia i l’agricultura del Pirineu i en reclama la compensació adequada tenint en compte les dificultats d’aquestes activitats en un territori amb un clima i un relleu extrems. Recomana una xarxa d’escorxadors de petita capacitat regulats per una normativa adequada a les característiques de muntanya. I demana campanyes de sensibilització perquè comerços i restauració local en siguin còmplices i partícips i ofereixin el consum d’aquests productes.
Unió de Pagesos exigeix que s’aturi el desmesurat creixement urbanístic que estan patint algunes comarques de muntanya. Reclama plans estratègics d’ordenació territorial que garanteixin l’accés al primer habitatge a joves que es vulguin incorporar al sector agrari i puguin construir les infraestructures necessàries per poder desenvolupar la seva activitat agrària.
Unió de Pagesos reclama que es promulgui la legislació que acabi amb la ineficient gestió de la fauna cinegètica i que s’articuli la compensació íntegra dels danys que provoca la fauna salvatge, amb especial atenció als atacs directes de la fauna protegida dels grans depredadors com l’os i el llop, que amenacen la pervivència de la ramaderia de muntanya. Per acabar, reclama una llei de muntanya que reculli les necessitats reals del Pirineu i comarques limítrofs, que garanteixi a les persones que hi viuen la possibilitat de prosperar professionalment i social, gràcies a reforçar l’activitat agrícola i ramadera, i que promogui les sinergies entre tots els sectors econòmics.
EL CENS AGRARI DEL 2020 RETRATA L’ENVELLIMENT DE LA PAGESIA · L’Estat va fer públic el 4 de maig el Cens Agrari del 2020, el qual posa de manifest, en primer lloc, el progressiu envelliment de la pagesia. A Catalunya, quasi el 41 % dels caps de les explotacions (la persona física responsable de les activitats financeres i de producció, corrents i quotidianes) tenen 65 anys o més. A la demarcació de Tarragona són gairebé el 45 %: 9.582 persones grans, mentre que 662 persones, que suposen només el 3,10 % dels caps tarragonins tenien menys de 35 anys. A la demarcació de Lleida, gairebé són el 40 %: 7.973 persones grans, mentre que 938 persones, que suposen menys del 5 % dels caps lleidatans tenien menys de 35 anys. A la demarcació de Girona són gairebé el 37 %: 1.906 persones grans, mentre que 265 persones, que suposen només el 5,14 % dels caps gironins tenien menys de 35 anys. A la demarcació de Barcelona són el 36,26 %: 3.035 persones grans, mentre que 403 persones, que suposen menys del 5 % dels caps barcelonins tenien menys de 35 anys.
El nombre d’explotacions va caure la darrera dècada un 9,64 %, passant de 60.839 a 54.972. On s’han perdut més explotacions ha estat a la demarcació de Tarragona, ja que van passar de 24.220 el 2009 a 21.348 el 2020, cosa que suposa una disminució de l’11,85 %. A Barcelona, van passar de 10.028 a 8.369, una reducció del 16,54 %. A la de Girona, van passar de 6.329 a 5.163, cosa que fa que tingui el percentatge de pèrdua més alt, amb el 18,42 %. Mentre que a Lleida, només es redueix un 0,84 %, i en termes absoluts perden 170 empreses agràries, han passat de 20.262 el 2009 a 20.092 el 2020.
Unió de Pagesos remarca que aquestes xifres negatives demostren que els governs, catalans i estatals, no han endegat les polítiques que requereix el sector els últims deu anys i que cal una aposta política per la pagesia i promoure’n el suport en aspectes bàsics. • A. G.
