març 2023
Olga Cid és una de les sis cooperativistes
Maria Carreras – Camarles (Baix Ebre)/ Susana, Marcela, Olga, Lourdes, Adela i Núria són els noms de les sis dones del Delta de l’Ebre vinculades al món de l’arròs que han decidit associar-se cooperativament per produir i comercialitzar un arròs singular, de la varietat Arodelta, amb un objectiu de fons: visibilitzar i homenatjar la dona arrossera.
Aquest és un reportatge que no hauria de ser notícia. Un grup de sis dones que munten una cooperativa per visibilitzar justament el paper de la dona arrossera, per dignificar la feina de les pageses del Delta i per acollir i donar suport a les que vindran. “La dona arrossera sempre ha estat una peça clau; abans de la maquinària, estava present en tot el procés de l’arròs. Treballava el doble, al camp i a casa, i sense cotitzar, i encara es considerava que l’únic que portava els diners a casa era l’home”. Per tant, i malauradament, sí, aquesta història d’empoderament avui en dia és notícia per la necessitat que hi ha de restaurar i de reivindicar el paper de la dona, en aquest cas, l’arrossera. Una de les sis integrants de ‘Dones Arrosseres del Delta’, l’Olga Cid, de Camarles (Baix Ebre), explica: “A mi, m’ha fet prendre consciència de tot el procés del cultiu de l’arròs que, fins ara, només veia en papers, sense preocupar-me quasi ni de què significava”.
La idea va sorgir de la proposta d’un artista local, en Jaume Vidal, qui, ara fa un any va reunir dones vinculades al món de l’arròs d’arreu del Delta i el seu procés de debat i de sinergia, que ell va entendre com a art, va esdevenir el corpus del seu treball final de màster. Això va ser l’embrió de la futura cooperativa, constituïda el passat gener, on ara les sis dones arrosseres que la tiren endavant també desenvolupen l’art de l’equilibrisme, la conciliació i la superació; i amb bona nota. Elles són: la Susana Castells i la Marcela Otamendi, de Deltebre (Baix Ebre), l’Olga Cid, de Camarles (Baix Ebre), la Lourdes Gisbert, de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), i l’Adela Tomàs i la Núria Rosillo, d’Amposta (Montsià).
Entre totes, tot • Les sis tenen en comú la seva vinculació al sector arrosser, tot i que no es coneixien entre elles. “Parlant, vam comprovar que amb totes les feines que ja estàvem fent, cada una a la seva explotació, cobríem tots els papers de l’auca: una domina el reg, l’altra, els tractaments, l’altra, les llavors, l’altra, la maquinària, altres, la comptabilitat i temes d’oficina, com jo mateixa… i que sí, que ens en podríem sortir”. Fan un bon equip. “Les decisions són consensuades, decidim totes igual. I del que no sabem, doncs ens n’assessorem”, apunta l’Olga.
Per començar, l’Adela va posar a disposició sis jornals de terra (poc menys d’una hectàrea i mitja) al terme d’Amposta, a la zona dels Ullals; la Susana, que té l’empresa de llavors certificades Semillas Castells, ens va portar una llista de llavors per poder escollir. I així, entre totes, vam començar a fer.
El primer any de cultiu · Van decantar-se per una llavor de nova creació, l’Arodelta. “Encara no s’ha comercialitzat a Europa, i al Delta només l’ha fet servir la Susana a les seves finques, per tant, les altres cooperatives arrosseres d’aquí no la tenen, i això aporta encara més singularitat al nostre projecte”, observa l’Olga. I afegeix: “És un arròs aromàtic, llarg, basmati. No és tan per cuinar paelles com per utilitzar com a acompanyament”.
“Vam començar a sembrar molt tard, el 21 de juny, quan tothom ja tenia l’arròs molt crescut. Això va ajudar a guanyar més escèptics amb nosaltres…”. Però va resultar un encert: “A l’agost, quan els arrossars estaven en el punt àlgid de malalties, el nostre arròs, com que era tan menut, no les va agafar i quasi no hi vam haver de fer cap tractament. Mentre, per exemple, el meu home va haver de fer doble de tractaments per culpa de la calor… el nostre arròs estava verd i preciós! Vam estalviar molts costos en tractaments, no sabem si per la llavor, que és molt resistent als fongs, o perquè vam sembrar tard… en tot cas va anar molt bé”.
Després els va tocar birbar, és a dir, treure les herbes adventícies, que es fa manualment —”Jo no ho havia fet mai!”, comenta l’Olga—, i, passats uns mesos, a l’octubre, van segar i guardar l’arròs al magatzem perquè s’assequés abans d’entrar al molí.
Ara, el seu primer arròs està a punt d’entrar al molí. Calculen que n’hauran tret entre 3.000 i 4.000 kg, una producció petita, però un èxit per ser el primer any. “No ha estat fàcil, però com que ho coneixíem de casa, ens n’hem ensortit”.
COMERCIALITZACIÓ • Ara, les sis cooperativistes estan en un procés que cap d’elles ha fet mai: comercialitzar la producció pròpia. I la burocràcia i els tràmits les tenen aturades. “Estem esperant que ens acceptin la marca que hem escollit, però sembla que pot anar per llarg i és un problema perquè necessitem els ingressos de la producció per pagar les despeses d’aquest primer any”.
Si res no es torça, l’arròs de ‘Dones Arrosseres del Delta’ es comercialitzarà amb el nom d’Essència. “L’arròs és l’essència del Delta, el caracteritza i li dona color: blau, quan està inundat; verd, a partir de quan neix; daurat, quan està madur, i marró, un cop segat”.
Han escollit vendre’l amb envàs de cartró i envasat al buit. “Nosaltres no podem ni volem competir amb les cooperatives d’aquí; el nostre arròs és premium-gourmet i tenim previst vendre’l a botigues d’aquí i també a través d’una botiga electrònica al nostre web, i ens plantegem destinar-ne una part a l’hostaleria”, preveu l’Olga.
APRENENTATGE • “Vendre’l i tornar a començar el cicle. Potser ampliar una mica de terra… No tenim cap més objectiu”, valora l’Olga. I en l’àmbit personal, conclou: “M’ha aportat experiència i autoconfiança. Ara, al meu marit, li pregunto coses que abans no li preguntava… i a ell no li quadra!”, diu rient.
