octubre 2021
“La pagesia diu prou”, era el títol de l’últim editorial. Esperàvem laresolució d’alguns dels conflictes que ens tenallen. Han passat les setmanes i no s’ha avançat, ans al contrari, no veiem que es resolguin les coses, i molts d’aquests problemes es compliquen. L’aplicació de la futura Política Agrària Comuna a l’Estat espanyol continua sense estar adreçada a qui li pertocaria: la pagesia professional. Tot fa pensar que els privilegiats de la gran distribució i l’agroindústria difícilment perdran els seus privilegis en el debat sobre la modicació de la Llei de la cadena alimentària al Congrés el 22 de setembre. També parlàvem de la mala gestió de la fauna salvatge i de com, a sobre, per culpa de l’incivisme es provoquen situacions que criminalitzen els ramaders.
Malauradament, hi hem d’afegir més fronts oberts. Un bon exemple d’això és l’amenaça del projecte d’ampliació de l’Aeroport al Prat de Llobregat (en pausa política com a arma llancívola, però no ens enganyem, que l’amenaça persisteix). L’Estat i Aena llancen el projecte sense parlar amb el territori, només amb les elits econòmiques. Després, desempolsen l’argumentari amb què sempre ens volen enganyar: que si crearan milers de llocs de traball, i que hi haurà compensacions (que sabem que mai no arriben), fins i tot bescanviar la preservació de l’espai natural de la Ricarda per algun altre, com si es tractés d’un joc de cromos.
La gent d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat sempre ha vist molt clar que no cedirà a l’especulació de la terra. Han continuat conreant, han continuat produïnt aliments per a la metropolis i no han fet cas dels cants de sirena de models neoliberals: abocar ciment i segellar la terra i allò que no es pugui conrear aquí ja ho portarem d’una altra banda del món. La pandèmia encara cueja, i hem de recordar que, a l’inici ,la gent es va adonar de la importància de la sobirania alimentària i que no la tenim ni de bon tros garantida.
Un escolta les tertúlies i veu el bullit de les xarxes socials i s’adona que els opinaires de torn perden la memòria més recent i tornen a abonar-se a la cultura de la bona moma, de l’enriquiment ràpid mitjançant l’amiguisme. I no els atura ni el fet evident que només beneficia un pocs i els de sempre, ni la sostenibilitat ni l’emergència climàtica. Unió de Pagesos torna a lluitar per la terra, amb sentit comú, i amb criteri de quin és el camí cap a on ha d’anar el país i la nostra societat. Governants i polítics d’aquí d’allí tenen clar quin és el camí?
