abril 2026
RAQUEL SERRAT TUBAU · El 27 de febrer, per vuitena vegada, la pagesia de casa nostra ens escollia, democràticament, per ser els qui portem la seva veu on faci falta. Pagesos i pageses tornaven a confiar en la Unió de Pagesos. Mantenir aquesta representativitat no era fàcil en el context que vivim. Han sorgit nous actors, noves maneres de pensar, una bona part de la pagesia s’ha abstingut i, una altra, ha aplicat vots de càstig.
Amb tot el respecte i responsabilitat que comporta la representativitat no podem fer veure que no passa res i continuar pensant en la nostra organització com fins ara. Hem de reflexionar i debatre com adaptem el sindicat a una realitat canviant. Molts dels que van votar en aquestes eleccions agràries, d’aquí a cinc anys ja no ho podran fer. El sindicalista de sentiment, s’acaba. Vivim en una societat cada vegada més individualista, amb menys predisposició a treballar pel bé comú i amb la necessitat d’obtenir resultats immediats. I, també, perquè no ho hem de dir?, amb una bona part de la gent que no vol llegir més de tres línies seguides, ni informar-se o analitzar el seu voltant. El populisme creix. Els corrents d’extrema dreta i les dogmàtiques també… el panorama no sembla gaire engrescador. El camí es complica, però hem de veure els nostres límits com a reptes que cal superar. Som menys, és cert. No podem continuar pensant en la Unió estructurada com la teníem ara fa 30 o 40 anys. En aquest últim any veiem com surten pagesos i pageses joves que s’impliquen i volen formar part dels quadres sindicals de la Unió de Pagesos. Segur que algun de vosaltres, en acabat de llegir aquesta frase ha pensat: sí, però pocs. Ja ho sabem! Però poden ser més si es fan passos al costat, si aprenem a treballar junts i continuem demostrant que nosaltres som els que fem la feina. Mai l’hem deixat de fer. El novembre iniciàvem la campanya Pagesia o Foc, a la qual donem continuïtat, ara centrant-nos en moltes de les polítiques fiscalitzadores, criminalitzadores i persecutòries del Departament de Territori i el d’Interior, que fan molt difícil el desenvolupament de la nostra activitat. La gestió de la pesta porcina per part dels agents rurals n’és un exemple: ni fan, ni deixen fer, però el virus es va escampant.
La representativitat també ens permet fer arribar les nostres reivindicacions al Govern estatal. I cal que ho fem. La pujada del preu del gasoil i dels fertilitzants, que justifiquen per la guerra a l’Iran, tots som conscients que és una especulació pura i dura de la qual en podem sortir molt perjudicats perquè els nostres costos de producció augmentaran de manera important. Hem d’exigir als governs que facin complir la llei de la cadena alimentària, que tinguin en compte aquests augments de costos i que ningú vengui les seves produccions per sota del preu de cost. Així com, també, calen mesures urgents en ajuts per mitigar els efectes econòmics. Sense deixar de reclamar un gasoil professional amb els impostos reduïts com fa anys que exigim. Les guerres són totes una bestiesa i no n’hi ha cap que tingui sentit. L’especulació que en fan alguns pel seu propi benefici econòmic és indecent i inhumana. A Unió de Pagesos diem ‘No a la Guerra’ i continuarem treballant perquè no sigui la pagesia catalana qui en pagui part de les conseqüències indirectes.
