abril 2022
Que trist que hagi hagut de ser l’impacte d’una guerra a Europa el que hagi fet que tant el Govern català com el de l’Estat escoltin reivindicacions del sindicat i, en el marc de la Unió Europea, usin totes les opcions disponibles a la Política Agrària Comuna: increment i flexibilització dels avançaments dels ajuts, flexibilització de les obligacions ambientals que limiten habitualment la capacitat productiva, el desencadenament de la pertorbació de mercat i l’ús dels fons de la reserva de crisi, així com l’establiment d’un nou marc temporal d’ajuts estatals. Instruments pal·liatius de l’encariment dels costos de producció del 2021 i de les conseqüències econòmiques de la guerra d’invasió russa d’Ucraïna.
Els governs articulen un suport necessari amb fons europeus i propis, però no suficientment. Continuem exigint al Govern estatal ajuts directes específics i línies de finançament adreçades a la pagesia professional per poder fer front adequadament a l’encariment dels costos de producció, especialment l’alimentació animal, els fertilitzants i l’energia. Sí, hi ha sectors, com el de la llet, que tindran ajudes directes, i n’han anunciat per a altres sectors ramaders. També demanem resposta urgent per als sectors agrícoles afectats per les gelades d’aquest principi d’abril.
Amb tot, aquestes mesures posades sobre la taula o senzillament anunciades no deixen de ser conseqüència d’una política de pedaços. I alguns de ben galdosos, com l’allargament d’un mes més, tan sols, de les quotes de la Seguretat Social o unes ridicules línes de finançament lligades als crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial, que podrien ser com els de la banca privada. Per fer front a l’encariment dels costos de producció -molt anterior al març-, reclamem mesures estructurals, ara amb més motiu, com per exemple, la modificació de la normativa fiscal: que permeti que si no hi ha guanys, no hi hagi pagaments. Com ara un gasoil agrari amb el mínim de gravàmens fiscals, com ara un IVA reduït per als béns i serveis dels factors de producció, i com ara el desenvolupament de la doble tarifa elèctrica. Falta decisió política.
També falta decisió política per ordenar la cadena alimentària i corregir el desequilibri de poder dels oligopolis de la gran distribució i la gran indústria agroalimentàries. La modificació tímida de la Llei de la cadena alimentària no ha servit de res, el temps ens dona, per desgràcia, la raó. Un pedaç més. La pagesia segueix mobilitzada per posar en evidència aquesta política que no va a l’arrel dels problemes, que no dóna continuïtat estràtègica al sector productor agrari i a l’agricultura familiar, el model majoritari a Catalunya. Unió de Pagesos estarà al costat de la pagesia i les seves reinvindicacions de la campanya #LaPagesiaDiuProu com fins ara, sense abaixar la guàrdia fins que assolim els objectius de la plataforma reinvindicativa.// JOAN CABALL
