octubre 2024
Al nou Govern i, específicament, al nou conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i a la nova consellera d’Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, els llancem un missatge clar: els pagesos i les pageses de casa nostra no ens podem permetre el luxe d’esperar els 100 dies de gràcia que s’acostumen a deixar als nous governants perquè se situïn. Hi ha massa fronts oberts que necessiten respostes immediates. Sense anar més lluny: la sequera. Hem passat gairebé quatre campanyes molt difícils i cal garantir aigua a la pagesia, com a sector estratègic de país que és, i cal garantir-li, també, una compensació justa per les afectacions. Com vam traslladar al conseller Ordeig, el 27 d’agost, han de ser més diligents. La pagesia no pot esperar més. Cal que desbloquegin els ajuts per sequera de la campanya passada i que estableixin les bases pels danys de la d’enguany. Nosaltres fa temps que els hem posat sobre la taula quines necessitats té cada sector i territori i els hem presentat una proposta treballada de mesures.
En la llista de prioritats que els hem traslladat, també hi figuren les mesures de mercat per garantir un preu just al pagès. Al cap i a la fi, és el punt de partida per assegurar la viabilitat del sector i, en conseqüència, el relleu generacional. En aquest punt em refereixo a mesures com la regulació catalana de les llotges de preus, la modificació de la regulació dels contractes tipus o la inclusió de tots els sectors i de la integració ramadera a l’Observatori de preus agroalimentaris, així com el reforç de la unitat del Departament CadeCAT (Cadena Alimentària de Catalunya) per assegurar el compliment de la Llei de la cadena alimentària.
També és evident i urgent que cal aportar solucions a l’excés de burocràcia. Se n’ha parlat massa, sense resultats palpables. És intolerable que la sobrecàrrega de tràmits i papers passi factura a la feina al camp.
Els danys de fauna cinegètica també necessiten una atenció immediata i resolutiva. Anem fent passos, però massa lents. Massa poc efectius. Ens cal un Govern més determinat, que ho abordi com a prioritat i que hi destini els recursos necessaris. I aprofito per dir que no acceptarem interpretacions subjectives de cap funcionari. Hem d’anar tots a l’una perquè la problemàtica no es faci més gran del que ja és. El mateix que passa amb la fauna salvatge. No pot ser que els pastors hagin d’abandonar la muntanya per culpa dels atacs d’os o llop. Això ja ho havíem superat. Estem anant enrere. I, com diu la companya Raquel Serrat, la pagesia és vida per a les muntanyes.
Tampoc podem obviar fins a quin punt és bàsic garantir una correcta gestió de l’aigua ni la importància d’assegurar la protecció de l’espai agrari. Per a quan l’infinitament promès pla sectorial agrari? Sense base territorial, no existim.
A Unió de Pagesos treballem altruistament i assembleàriament amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la pagesia catalana. Les nostres demandes busquen garantir la viabilitat del sector agrari, que se sustenta en un model de pagesia familiar, però també busquen assegurar un país amb pagesia, un país de pobles vius. I, estareu amb mi que aquest és un valor incommensurable per a qualsevol territori. Al final, les nostres demandes són, doncs, necessitats de país. Estarem amatents perquè el Govern no les perdi de vista.
