desembre 2021
Que el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2022 deixi de banda la pagesia en la lluita contra el canvi climàtic és un mal senyal. Davant la crisi climàtica s’han de tenir clares les causes i, alhora, els sectors clau que contribueixen a la mitigació d’aquest anar pel pedrgar. Govern i grups polítics badaran si no posen el sector agrari i la pagesia com a actors de gestió de la crisi climàtica, com a mínim en tres àmbits: garantia d’aliments de proximitat contra la petjada de carboni, mosaic agrari i forestal per l’absorció de CO2 i equilibri territorial. La defensa de la pagesia i el manteniment de l’activitat agrària al llarg i ample del país és la manera de tenir un país sostenible. Amb tot, un cop més, el sector és menystingut en la llei més important que determina les polítiques d’un Govern.
Segons el Projecte de llei de pressupostos, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural només donaria resposta a un 15 % de les sol·licituds de mesures per mitigació del canvi climàtic a l’explotació. La pagesia catalana ha apostat per fer els canvis convenients i per adaptar les seves empreses a una demanda social, que és l’ús d’energies netes i minimitzar l’impacte ambiental de l’activitat. Això vol dir introduir el consum de biomassa a través de calderes i generació d’electricitat a través de sistemes alternatius, com per mitjà de plaques fotovoltaiques per un cantó i accions que disminueixin altres tipus d’emissions, per exemple cobrir basses de purins, per l’altre. La pagesia ha presentat al Departament al voltant de 2.000 projectes, els quals ja han suposat una inversió. I ara, en l’actual conjuntura política, el Govern tombarà el 85 % d’aquests projectes?
Quan dic l’actual conjuntura, vull remarcar que diversos representants del Govern i de grups polítics catalans han assistit al novembre a Glasgow a la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26). Allí s’hi han fet fotos i han fet veure que es comprometien en la lluita contra la crisi climàtica. No pot ser que un tema tan seriós sigui només un postureig. És incoherent deixar de cobrir les necessitats d’un sector clau com és el sector productor agrari amb el que es predica. Ens preguntem si tenim uns polítics de mentalitat urbana miop, que no veuen més enllà de la recollida selectiva i de promoure l’ús de la bicicleta. No és rellevant tenir un sistema alimentari sostenible, comptar amb la gestió ambiental de l’activitat de la pagesia i garantir l’equilibri territorial del país? Molts polítics parlen ara sovint de sobirania alimentària, però en canvi no són conseqüents. Al 2017, Unió de Pagesos va organitzar la Marxa Pagesa per la diginitat cap a Barcelona davant les constants mostres de menysteniment de la pagesia al país. Si cal que ens tornem a reivindicar, ho farem. Lluita contra la crisi climàtica sense la pagesia?
