EDITORIAL La Terra 518. Tot crema, menys el que ha de cremar

Raquel Serrat Tubau,
coordinadora nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya

El PLATER, la PAC, la Llei de Pressupostos, els incendis, la crisi de la vinya, les lleis encallades al Parlament, la pagesia, la societat, Europa, el Ministeri d’Agricultura, el Govern de Catalunya… tots sembla que anem a ritmes diferents.

El nostre equip tècnic ha elaborat un informe de gairebé vuitanta pàgines d’al·legacions al pla sectorial de les energies renovables, el PLATER. Només dient això, i sabent amb el rigor que treballem, ja hauria de ser suficient perquè aquest projecte cremés i se’n comencés de nou la redacció.

Els membres de la Taula Agrària vam elaborar un document de posicionament comú respecte de la nova reforma de la Política Agrària Comuna, la PAC, només per dir, en conclusió, que el Govern espanyol es posi a treballar d’una vegada i defensi el pressupost i la regionalització en la governança de les polítiques agràries i de desenvolupament rural. Ells s’ho agafen amb calma mentre la nostra preocupació s’encén.

Es va aprovar la Llei de pressupostos, a la qual vam presentar, també, diverses al·legacions, ja que se saltaven directament la legislació vigent, i no se’ns en va acceptar cap. Aquesta manera política d’actuar no ens pot portar a res de bo. La política de favoritismes i discriminació fa pudor de socarrim.

Tenim la llei de la pagesia professional directa, redactada per nosaltres i signada per tots els grups parlamentaris, per tant, que ha d’entrar per lectura única al Parlament; però es veu que fins al setembre no la poden aprovar. No fos cas que tant d’estrès els fes sortir fum del cap.

Qui tindria tot el dret a incendiar-ho tot és el sector de la vinya. Viu una crisi estructural per decisions mal preses des de fa anys. La sequera havia mig emmascarat la realitat perquè servia d’excusa que el sector no anés bé, però aquest any, es veu que tots hem deixat de beure vi de cop i és la causa principal que hi hagi viticultors al quals ja se’ls ha dit que no els volen comprar el seu raïm. Apostar pel sector primari no és anar a cop de polítiques d’acció-reacció; un bon polític, com a gestor de la “cosa pública”, és el qui sap anticipar-se a les dificultats.

La calor pega fort. Els boscos, els cultius i els prats queden rostits pel sol. Les comarques de muntanya estan patint una baixada de producció d’entre en 30 % i un 40 % en la campanya de recol·lecció d’herba de prat i farratge i les pastures de muntanya fan que ja es plantegin baixar animals per poder alimentar-los a casa. A més, tots sabem que qualsevol espurna pot iniciar un incendi, però que aquest es converteixi en una desgràcia en un país mediterrani com el nostre, és culpa de la mala gestió forestal i rural que arrosseguem de fa massa anys. Això no ho capgirarem en dos dies. Com em va dir el nostre responsable del sector forestal, el David Coll: “Els boscos cremen, tan si estan gestionats, com si no. Però cremen diferent”. Els pagesos i pageses tenim clar que som part important en la solució d’aquesta situació. Si ens deixen treballar, el país no cremarà. • Raquel Serrat Tubau