novembre 2026
Raquel Serrat Tubau
Quan, en poc temps, la majoria de sectors de producció cauen en una situació de crisi, es fa més que evident que calen reformes estructurals.
Unes reformes que fa anys que reclamem i que només seran una realitat si el sector primari és considerat, una vegada per totes, sector essencial i estratègic de país i això deixen de ser paraules buides de contingut per part del Govern estatal i l’autonòmic.
Som l’únic esgraó de la cadena de producció que no pot repercutir l’augment de costos als aliments que genera i això ens converteix en extremadament vulnerables davant qualsevol pertorbació, ja sigui la situació geopolítica mundial, els abusos de la gran indústria i distribució
o les adversitats climàtiques.
L’Estat és qui té potestat en els controls a les fronteres, qui ha d’incloure tots els sectors a l’observatori estatal i a qui exigim que les reformes fiscals —com l’establiment d’un gasoil professional amb la mínima tributació que permet la Unió Europea i un IVA reduït per a tots els béns
i serveis que necessitem per produir— siguin una realitat.
La Llei de la cadena alimentària hauria de servir per protegir-nos, però només s’aplica per afavorir la gran indústria i la gran distribució que ens ofeguen. Fa els ulls grossos davant importacions fruit de tractats internacionals de lliure comerç per afavorir altres sectors econòmics.
Els pagesos estem cansats de polítiques de pedaços. Defensar l’autoabastiment és una obligació d’Estat per garantir el futur de tots. El Departament d’Agricultura va redactar l’Estratègia Alimentària de Catalunya. Diu que vol desenvolupar la llei de l’alimentació de Catalunya. Té línies d’ajut per a la transformació agroalimentària. Intenta impulsar la producció ecològica i de proximitat. No us diré que no siguin bones intencions, però allò important continua desatès.
També ens volen fer creure que estenen una catifa per als joves i les joves que es volen incorporar i creen noves marques per protegir la producció local. Però en 25 anys, hem perdut més de 17.000 autònoms agraris. Alguna cosa s’està fent molt malament. Perquè les noves
generacions tinguin futur, necessitem estructures noves, no promeses velles. De res serveix tot aquest grapat de bones intencions si no es converteix en polítiques reals que facin de la pagesia un sector fort, viable i estratègic per a tots.
Mentre continuem treballant a pèrdues; mentre es permeti la concentració de terres absorbides per grans empreses o fons d’inversió que especulen amb aquestes; mentre no hi hagi la valentia política d’aprovar una llei per a la gestió sostenible de la fauna cinegètica i mentre
no es redactin convenis amb els departaments de Consum i d’Interior per perseguir el frau en l’origen i l’etiquetatge dels productes, cada dia serem menys.
No volem haver de dependre dels ajuts. La solució real no són les ajudes, són els canvis d’arrel. No volem línies de finançament en una situació de crisi que ens obliguen a endeutar-nos. Modernitzarem i invertirem en les nostres empreses quan aquestes siguin rendibles. Per tots i totes nosaltres, no afluixarem!
Unió de Pagesos de Catalunya aplega homes i dones de totes les comarques catalanes que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar les condicions de vida i treball. Amb més de 6.000 afiliats i afiliades, és el sindicat majoritari del camp català i el més representatiu a Catalunya.
Carrer d’Ulldecona, 21, Planta 2
08038 Barcelona
+34 932 680 900
veure altres oficines i seus