juny 2022
Som l’organització sindical agrària majoritària de Catalunya perquè treballem per la pagesia de manera independent i utilitzem les eines sindicals com toca, en calibrem l’eficiència per donar resultats.
És clar que també podem cometre errors, però tenim un criteri global de sector, tenim capacitat de debat, anàlisi i proposta, i ens guia la deliberació interna a partir d’escoltar-nos, territorialment i sectorialment, cosa que fa difícil que ens desviem dels objectius, i sobretot ens fa forts amb bons arguments davant la negociació de cara enfora. Tot això ho podríem resumir dient que actuem amb responsabilitat, aportem anàlisi i propostes de solucions.
El treball sindical davant els danys causats per les gelades d’abril a comarques de Lleida, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Camp de Tarragona i que va malmetre, sobretot, la fruita dolça i la fruita seca, ha acabat amb
un principi d’acord per als ajuts als afectats. El sindicat ha fet entendre al Departament que havia de prendre la iniciativa i comprometre’s en uns ajuts directes, així hi posarà el 50 % d’aquest suport, i que cal que l’Estat s’hi comprometi, també.
Nosaltres estem treballant perquè el Ministeri ens escolti; l’endemà del dia que tanquem aquest número de La Terra
ens reunim amb la delegada del Govern de l’Estat, i ja ho hem fet amb diferents diputats al Congrés.
Al seu moment, vam articular una proposta que feia possible que la pagesia afectada obtingués els ajuts màxims permesos per la Unió Europea. No n’hi ha prou de demanar ajuts directes i ja està, cal fer proposta i, sovint, articular-la amb tots els ets i uts perquè davant una taula de negociació l’Administració no pugui refusar-la. Mentre nosaltres ens carregàvem de raons per obtenir una solució als danys per les gelades, una mena de sindicat d’alcaldes de comarques afectades a Lleida i altres organitzacions, sense representació a la Taula Agrària, es dedicaven a la politiqueria i la protesta folklòrica. No n’hi ha prou de picar de peus a terra, cal fer diagnosi, proposta, negociació, i si aquesta queda bloquejada, passar a altres instruments de pressió. N’hi ha que actuen a la lleugera.
I, a més, no prediquen amb l’exemple. Davant la crisi causada per les gelades, cal fer actuar les administracions catalana i central, però la municipal també té mecanismes per ajudar la pagesia, com ara el d’articular excepcions a l’IBI als afectats, cobraments ara recuperables pels municipis amb expedients que es poden presentar davant l’Estat.
Tampoc es pot anar pel món mirant-se el melic, les afectacions per les gelades van estendre’s més enllà de vint municipis. Cal tenir una visió de conjunt de sector i de territori per treballar per la pagesia. A nosaltres no ens
manca. Serveixin aquestes reflexions per explicar-nos, que la comunicació també és un ingredient important de la feina sindical
