desembre 2020
El 2 desembre, Unió de Pagesos va participar a l’acte de presentació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. El sindicat celebra que aquest esdeveniment no es redueixi a una cimera d’alcaldes —prevista per a l’octubre—, sinó que sigui una estratègia agroalimentària. Barcelona ha entès que l’alimentació sostenible reclama un compromís amb la pagesia. Hem signat també la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (d’una adscripció voluntària d’ajuntaments i entitats), que remarca encertadament que el model alimentari influeix en el model territorial. Benvinguts! Els hem subratllat que la pagesia ben establerta al territori és un factor clau per garantir l’alimentació sostenible i la sostenibilitat ambiental. Per tant, cal que governs i institucions facin política per preservar el model agrari que té el país: l’agricultura familiar. Es tracta que hi hagi pagesos i pageses distribuïts al llarg del territori amb diversitat de conreus, agricultura combinada amb ramaderia intensiva de petita i mitjana dimensió i ramaderia extensiva i gestió forestal.
Aprofitant l’avinentesa, els hem dit que, per als objectius que es marca la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, Catalunya té un bé preciós per protegir: la pagesia. I per fer-ho calen polítiques coherents i decidides, com corregir els desequilibris i les males pràctiques comercials provocades per l’agroindústria i la distribució més concentrades. Cal legislar en aquest sentit: decidir si defensar la gran distribució o la pagesia i la ciutadania. Cal preservar el valor afegit dels productes de la pagesia. Quan aquest es perd al mercat, la pagesia està amenaçada i també ho està el model alimentari sostenible. Es tracta de fer valer la dieta mediterrània i el consum estacional.
Fixeu-vos amb l’oli d’oliva, un producte bàsic en la nostra cultura mediterrània, del qual a casa nostra en produïm menys que no en consumim, i que, no obstant això, la gran distribució el banalitza, l’estandaritza i li treu valor afegit — fins i tot, manipula el consumidor, atès que només de l’oli verge i el verge extra en tenim plenament seguretat que són d’oliva, la resta ja els poden etiquetar com “intens” i “suau”, però en realitat poden ser barreges d’altres olis.
Potser si aconseguim corregir aquesta banalització dels productes de la pagesia i donem identitat i valor als productes alimentaris incidirem en el respecte a la nostra activitat i als espais agraris. L’incivisme i la manca de sentit comú d’alguns ciutadans quan accedeixen a la propietat privada rural és un tema que ens preocupa, com reflecteix aquest número de La Terra [vegeu pàgina 14]. Unió de Pagesos busca també protecció en aquest àmbit i lluitarà perquè l’Administració entengui el lloc clau de la pagesia en la gestió del territori. L’aliança entre el camp i la ciutat és una qüestió de valors.
