novembre 2025
Raquel Serrat Tubau
RAQUEL SERRAT TUBAU · Quan veus pagesos que ploren, quan l’angoixa i la por s’apodera de nosaltres, sabem que alguna cosa no s’està fent bé. El 3 d’octubre, una trucada del conseller anunciava el que feia temps que li estàvem advertint: la dermatosi nodular contagiosa havia arribat a Catalunya. Una malaltia que obliga a fer buidats sanitaris del bestiar boví. Es va fer evident la manca de prevenció i la gestió nefasta davant tot el que treu de la zona de confort la nostra Administració. És tan gran l’impacte emocional, econòmic i territorial que el tema del mes d’aquesta La Terra no podia ser un altre. Però, dins de la desgràcia, no sabeu fins a quin punt hem d’estar d’orgullosos dels ramaders de casa nostra i de l’equip tècnic i de comunicació que tenim, estant en tot moment a l’altura. Liderem la gestió de la crisi informant-ne els ramaders, sent contundents amb les administracions i aportant propostes a aquest despropòsit. Un cop més, som referents per a la pagesia fent l’acompanyament i la defensa que es mereix.
Sabeu que el sector boví em toca de prop. Els meus fills també són ramaders i el seu patiment i nits sense dormir han estat compartits. Això m’ha fet reflexionar sobre una cosa que necessito compartir: espero que cap de vosaltres hagi pensat que prioritzava aquest tema per sobre d’altres per una quëstió personal. Si jo he acabat sent la cara més visible ha estat per decisió consensuada amb les sectorials del boví perquè és un tema d’afectació nacional, i, que el Servei en Prevenció en Sanitat Animal del Departament no funcioni, acaba repercutint a tots els sectors, com el de l’aviram, que veu les orelles al llop amb la grip aviar, que ja obliga a sacrificar milions d’aus a altres comunitats; i aquí ens continuen dient que “hem d’esperar”. Els hi hem fet arribar recomanacions de bioseguretat i reclamem un pla de contingència i ningú en fa res.
Hem de posar fi a totes aquestes irresponsabilitats. El retard en l’aprovació del Pla de control poblacional de fauna cinegètica a l’Alt Pirineu per lluitar contra la transmissió de la tuberculosi al bestiar és un altre exemple de les poques ganes de fer feina de l’Administració. L’Ebre ha patit dos episodis de pluges torrencials que han afectat l’arròs, cítrics, oliveres i han malmès finques. Els peritatges han estat lents i ha costat que el Govern aprovés ajudes. Per no parlar també de l’afectació de l’aqüífer que proporciona l’aigua de boca de part de la Garrotxa que suposa el projecte de la variant de les Preses i Olot.
Fa temps que diem prou però ara ha arribat l’hora d’encendre foc a tanta injustícia i discriminació cap al sector agrari. Pesa més el que ens perjudica que el que ens beneficia però cal recordar les fites; per exemple: hem aconseguit reduccions del 99 % d’impostos sobre les transmissions patrimonials agràries per als joves professionals i d’un 95 % per a la resta; 6 milions en ajuts dels Fons de Transició Nuclear per a la pagesia professional dels municipis de les zones PENTA; defensem el nostre futur abonant projectes de plantes de biogàs en mans de la pagesia per millorar la gestió de la fertilització i hem fet propostes per a una modernització òptima del Canal d’Urgell. I, és cert que la campanya de fruita conclou amb menys producció i preus enfonsats pel préssec i la nectarina però, 250 infants de comarques lleidatanes han participat en els nostres tastos de fruita dolça “Disfruita-la” . Seguim!
