EDITORIAL: Volem Govern i projecte per a l’Agricultura

Les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya han obert un període d’impàs que no ens convé, a la pagesia. Volem un Govern i volem que governi amb un projecte per a l’Agricultura. En primer lloc, el Govern en funcions no pot deixar de fer coses i eludir les seves responsabilitats. Hem fet algunes reunions durant aquest punt mort i ens sembla que no és el moment de defallir en l’acció de Govern davant l’emergència que viu el camp català. En segon lloc, reclamem que la carpeta agrària estigui en el lloc central que li pertoca en el Govern que entri. Des de la Marxa Pagesa per la diginitat de la pagesia, que Unió de Pagesos va organitzar el gener del 2017 a la capital catalana, la campanya continuada els darrers anys de #LaPagesiaDiuProu, fins a la mobilització de la pagesia del darrer hivern, aquest sindicat no ha deixat de posar sobre la taula el següent: model agrari, model de país. El debat monogràfic sobre la pagesia del març no va ser útil per posar el problema del camp a l’agenda política. No ha acabat de donar els fruits esperats. Si hi ha manca de solucions a curt termini, per un cantó, no cal dir que, per l’altre, la majoria de forces polítiques no tenen un projecte agrari clar i de futur per a Catalunya. 

Les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny configuraran una nova Comissió Europea que obrirà el debat del nou període de la Política Agrària Comuna a partir del 2028. Des de Catalunya caldrà incidir en aquest debat. No s’hi val a dir que és cosa d’altres. El Govern de Catalunya ha de defensar el model de la pagesia a les conferències sectorials d’Agricultura i a tots els fòrums, ha de fer proposta i tenir influència; les forces catalanes han de tenir projecte agrari. No han d’esperar a veure què diuen des d’Europa, la proposta política per al sector agrari ha de respondre més que mai a l'”actua localment i pensa globalment”. 

L’agricultura és una estratègia de país. La crisi ambiental la posa al centre de les polítiques de benestar, per això cal condemnar que es relegui la qüestió del camp. El Pla especial de sequera ha deixat retratada la classe política en aquest sentit, no respon a aquesta importància estratègica del nostre sector en posar-lo al darrere d’altres sectors econòmics a l’hora de preservar els seus interessos davant la sequera.  

Ja des del debat monogràfic de la pagesia al març, hem vist uns partits més preocupats en la dialèctica per esgarrapar vots que per posar-se a treballar amb propostes braç a braç amb el sector. Va ser Unió de Pagesos qui va haver de promoure una solució per la gestió urgent de la fauna cinegètica, i almenys tenim una eina mentre no arriba la llei de gestió de la fauna que tant hem demanat i per la qual cal que empenyem els partits. 

Necessitem un Govern que aposti per l’Agricultura i una oposició que, si no hi veu aquesta aposta, presenti alternatives, com ara proposicions de llei, que busqui aliances i es mulli. Uns i altres haurien d’assolir una acció en benefici d’aquest model agrari de país. • Joan Caball i Subirana