setembre 2019
Amadeu Ros, president de la comunitat general de regants del Canal d’Urgell. / CRISTINA SEGURA
Amadeu Ros (Tornabous, Urgell, 1957), exalcalde d’aquesta població, va guanyar les eleccions de la comunitat general de regants del Canal d’Urgell el 16 de desembre del 2018, amb l’objectiu urgent de modernitzar la infraestructura. Ros aposta per la introducció de nous cultius per contribuir a conservar la gent al territori i per una gestió ambiental del canal oberta a la població, amb una via verda i la difusió del valor patrimonial
El primer objectiu de la nova junta va ser presentar un projecte de modernització del canal d’Urgell.
Ens vam presentar a les eleccions del desembre amb dos objectius: la modernització del canal i el projecte mediambiental d’obligat compliment per la Unió Europea. Al gener ja vam demanar a Agricultura que encomanés infraestructures al projecte i fa 15 dies l’hem presentat a tots els alts responsables de l’aigua, i aquest mes el presentarem a les generacions joves de les cinc comarques implicades. I ja ho estem elaborant.
Què implicarà la modernització?
Per la seva importància, el Canal d’Urgell és un projecte de país. A més, serà el canal més sostenible del món, perquè de les 72.000 hectàrees, 53.000 ja són a pressió natural, i les altres funcionaran amb energia fotovoltaica, amb algun embassament a les zones laterals per poder regar també a pressió natural. El cost energètic de tota la zona serà molt mínim. Tot i que la situació política general no ens acompanya gens, perquè falten aprovar els pressupostos a l’Estat i a Catalunya, estem batallant per aconseguir les ajudes corresponents per engegar la modernització, si pot ser a final d’any. La previsió és que es completi la modernització en 8 o 10 anys.
Com repercutirà en els regants?
No contempla la concentració parcellària. El projecte preveu canonades per a unes 1.000 hectàrees, amb hidrants per a 10 o 15 hectàrees, i que al lloc amb parcelles petites hi hagi hidrants compartits. La modernització és obligatòria perquè o ens modernitzem o morim. La gent vol tenir il·lusió per treballar en l’agricultura. Hi ha un 40 %, m’atreveixo a dir, de persones jubilades amb pensions petites, i les 4, 5 o 10 hectàrees que tenen les ajudes a complementar la pensió. Demanem ajuda per fer front a la modernització.
Com es concretarà la millora?
El canal emet 22.000 rebuts de regants a les seves 72.000 hectàrees. Això vol dir una mitjana de tres hectàrees, una propietat molt petita, i necessitem que la indústria aposti per nous cultius, però abans ens cal la modernització de totes les infraestructures. Hi treballem amb l’IRTA, amb totes les indústries agroalimentàries, almenys per tornar la il·lusió a aquest territori i a la gent, perquè pugui viure d’altres cultius de més valor adquisitiu. Ja sabem que el cereal necessita molta superfície i cada vegada en necessitarà més. Això és el que pretenem perquè el territori no quedi despoblat; si no, ens el prendran.
Com ha respost el Govern?
Hi aposta totalment. És un projecte de país, també perquè implica tot el Govern. Hem explicat el projecte a Agricultura, Territori i Economia. Quan tots els organismes internacionals diuen que el món passarà gana, si els polítics no hi aposten potser la història els hi passarà factura. També ho hem explicat al Govern de Madrid, i els propers dies ho presentem a la Comissió d’Agricultura de la Comisió Europea.
A Europa, quina resposta hi ha?
Per les informacions que tenim del mateix Govern de Madrid, pensem que hi estarà disposada. El canvi climàtic s’està notant moltíssim i s’estan constituint comunitats de regants. S’han de modernitzar els regadius. Aquest és l’objectiu, però no ho han aprovat definitivament.
El càlcul del pressupost per a la modernització és de més de 1.000 milions d’euros.
Els tècnics, que sembla que han fet un càlcul ajustat, preveuen 936 milions per a tota la xarxa general i després més de 300 milions més per adequar l’interior de les finques, uns 1.200 milions. Cal pensar que només és el 10 % del que va costar la línia 9 del metro de Barcelona.
Quin cost suposarà per als regants?
Ja que el Canal l’Urgell és un projecte de país, perquè garantim aliments a la gran capital, a una part important de la població, avui demanem que se’ns pagui el màxim d’aquesta modernització; si no, no hi podrem fer front. Ja hi ha algunes accions d’última hora. A diferents parts del món, els fons d’inversió aposten per on hi ha aigua, tenint en compte que l’ONU i la FAO diuen que faltaran aliments al món. Serà un dels projectes més sostenibles perquè aquesta part que no pot regar a pressió natural, hi regarà a través de l’energia fotovoltaica. Per tant, per transportar l’aigua de dia, calen uns embassaments més grans, i amb un mínim de cost energètic. La fotovoltaica obre camins importants. El regadiu dura uns sis mesos a l’any i els altres sis mesos alliberem aquesta energia fotovoltaica. Segurament hi haurà ciutats de Catalunya interessades a apostar per aquesta energia que alliberem.
Comportarà estalvi d’aigua?
El reg modernitzat porta a un ús més eficient de l’aigua i a una millora per als cultius. Per descomptat que hi haurà estalvi. Avui tenim una dotació de 9.000 m 3 . Els tècnics han comptat que amb 7.500 m 3 seria suficient per portar a terme tots els cultius. En xifres rodones deu representar 100 hectòmetres d’estalvi, un 20 %.
Una vegada en marxa la modernització, l’aigua sobrant podria anar a Barcelona o a una altra zona?
Nosaltres volem modernitzar el Canal d’Urgell. Possiblement sobri aigua i des-prés es destini als usos que convinguin. Ho sabrem quan estigui modernitzat.
Hi ha una aposta pel canvi de cultius.
Sí. Agafem com a exemple el Canal de Navarra: tomata per a indústria, pèsols per a conserva… L’IRTA, juntament amb les empreses agroalimentàries, farà aquestes proves perquè no es despobli el territori i perquè la gent es pugui guanyar la vida. Aquest és l’objectiu i no ens descuidarem ni les grans ni les petites empreses. Totes hi estan interessades.
Augmentarà la producció?
Hi haurà més producció, més diversificació, amb un producte de més valor adquisitiu. Això ho marca la mitjana de tres hectàrees de propietat. Hem de buscar aquestes alternatives.
Com es farà la gestió ambiental?
Aquest projecte és el que atreu més simpaties. Contempla una via verda a l’entorn dels canals per caminar i anar en bici, amb dos o tres metres d’amplada. També, tota una plantació d’arbres a l’entorn de les banquetes, on tenim finques. Després hi ha 60 caselles de més de 150 anys que tenen valor patrimonial, on vivien els canalers, totes de pedra, que cal restaurar. Tenim una colla de salts pels canals i que han de complir l’aspecte social, que cada salt d’aigua pugui beneficiar cada ajuntament. També tenim l’aspecte de la biodiversitat de la fauna, l’estany d’Ivars d’Urgell, Torre-ribera i, com a centre neuràlgic, el Castell del Remei, i que tot aixó permeti un turisme de qualitat i difondreho a la societat.
Us heu reunit amb les entitats ecologistes?
Amb totes. Hem ajudat aquest any a la Banqueta de Juneda amb la plantació d’arbres. Als de Canal Viu, a posar plaques fotovoltaiques. Totes les entitats estan contentes de poder engegar.
// Cristina Segura
