El cultiu de poma ecològica reactiva el sector agrari a les zones de muntanya
octubre 2016
MARIA CARRERAS/ A la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), fa quatre anys que, de la mà de la Patrícia Miralles i en Josep Pintó, s’hi cultiven pomes. No tenen res a veure amb les de les grans plantacions que podem trobar a les planes de Lleida o Girona, entre d’altres motius, perquè el clima i l’orografia en condicionen el sistema de producció. El que no es pot negar és que aquesta iniciativa, al voltant de la qual el 2012 es va constituir l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya, ha contribuït a reactivar el sector agrari en una zona on tenia els dies comptats. “Arran d’aquest projecte, el sector agrari ha reviscolat completament: hem passat d’erms o pastures a camps productius”, explica la Patrícia. I afegeix: “L’objectiu és que puguem viure completament de la poma; per això, prenent com a referent la producció de poma de Bolzano (als Alps italians), vam triar un producte de qualitat que el mercat valorés i del qual poguéssim viure dignament”. Així, el cultiu de la poma ha suposat un revulsiu per a l’explotació agrària de la Patrícia i en Josep, fins ara centrada en la cria de cavalls bretons, les pastures, els trumfos, i l’agroturisme. I que la poma en sigui la causant no és una casualitat. La Patrícia remarca que és un cultiu de muntanya: “El clima d’aquí contribueix a la seva qualitat: la poma vol fred i contrast tèrmic, i això és el que té aquí i el que li aporta els sucres, el punt cruixent, el color… Són pomes més cruixents, més fortes, més contundents, amb més suc i més sucres…”. I recorda: “Al Pirineu i al Prepirineu hi havia molta poma i pera, el que passa és que amb la industrialització el cultiu es va traslladar a la plana perquè era més fàcil mecanitzar-lo i fer-ne més quilos. Però ara la gent torna a voler qualitat”.
L’ASSOCIACIÓ • L’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya va començar la seva activitat el 2012 amb set socis que, entre tots, agrupaven unes 2 ha i una collita d’una tona. Aquest 2016, els socis ja són 16 —a banda del Solsonès, també n’hi ha del Pallars i de la Cerdanya—, entre tots disposen d’unes 16 ha, i la collita se situa entre les 40 i les 50 tones (tenint en compte que fins al quart any de plantació una pomera no comença a tenir un rendiment normal). A més, de les 3 ha en concret que menen la Patrícia i en Josep, n’hi ha mitja que és experimental, on hi ha plantades 41 varietats de poma i alguna de pera que els han fet arribar alguns viveristes i l’IRTA.
L’Associació està oberta a tothom sempre que es compleixin tres requisits: qualitat, proximitat i altura. La qualitat passa per la producció ecològica, la proximitat, com a criteri per a la comercialització i l’altura, cultivar-la a un mínim de 700 metres per oferir la qualitat i la diferenciació organolèptica que caracteritza la poma de muntanya.
GESTIÓ DEL CULTIU • “El manejament, aquí, és molt més difícil que a la plana”, explica la Patrícia. A banda d’encarar les dificultats que suposen el desnivell del terreny i el sòl pedregós, també es troben que han de protegir-se contra les pedregades i contra les malalties, especialment, la carpocapsa i el clapat. “No només hem de posar unes malles antipedra —si no, no colliríem—, sinó que també instal·lem malles laterals per evitar la plaga de la carpocapsa; així evitem molts tractaments i, evidentment, pèrdua de producció. Ens va molt bé, però la inversió inicial és molt alta: estem sobre els 48.000 euros/ha d’inversió inicial”, apunta. I per evitar o minimitzar el clapat, que és una malaltia que agafa la planta per excés d’humitat, ho fan escollint varietats resistents a aquesta malura.
A més, seguint els principis de la producció ecològica, per afavorir la pol·linització disposen d’hotels d’insectes i planten flors vora les pomeres: “Ens interessa que hi hagi força vida, generar un equilibri natural, un sistema que funcioni per si sol i que sigui el mínim d’agressiu possible”.
LES VARIETATS • És també des de l’Associació que s’acorda les varietats amb les quals poden treballar els socis sota les indicacions d’un tècnic contractat per la mateixa Associació. Sobretot, es busca, com hem dit, que siguin resistents al clapat. Es divideixen en quatre grups: les roges, que engloben varietats com la gala, la fuji o la crimson crisp; les grogues, com la golden delicious o l’opal, les negretes, que provenen de la varietat story, i, la varietat estrella, la bruna, una varietat que produeix i comercialitza en exclusiva l’Associació Agrària de Muntanya i que prové de la varietat renoir o reineta.
COMERCIALITZACIÓ • Aquest setembre, des de l’Associació han constituït la Biolord Cooperativa per agilitzar i facilitar els tràmits de comercialització. “Ara, els productors venem les pomes a la cooperativa, i la cooperativa és la que ven”, apunta la Patrícia. La marca és Poma de muntanya Biolord i tota la producció està certificada pel CCPAE.
Sobre les condicions de producció, el pagès està obligat a portar el 75 % de la collita a la cooperativa. El 25 % restant, si vol també, o si no, el pot vendre pel seu compte. Les pomes es reben i s’encaixen a l’explotació de la Patrícia i el Josep, on van contruir-hi una càmara frigorífica.
Tot i que no ho posa a l’etiqueta, ‘Petits amb vocació de petits’, és el lema de l’associació, com explica la Patrícia. Un estàndard que, de ben segur, els durà per bon camí.
