juliol 2020
Marc Morell, d'Agro-caprina Morell
MARIA CARRERAS/ Calia una resposta ràpida. Una de les primeres conseqüències de l’esclat de la pandèmia de la covid-19 i la posterior declaració de l’estat d’alarma va ser el tancament de diversos canals de comercialització: restauració, comerços, l’exportació… El sector de l’oví i cabrum va viure atemorit la possibilitat que no els recollissin la llet. El Marc Morell, que té una explotació familiar amb 600 cabres malaguenyes a Montgai (Noguera), explica com va viure aquells primers dies: “ Ens vam espantar molt perquè no vèiem com ens en podríem sortir amb tanta llet i una baixada tan exponencial de les vendes. El ritme de l’explotació no es podia aturar: les nostres cabres havien de menjar, beure, les havíem de munyir… a més, ens vam trobar en aquesta situació al març en plena corba exponencial de producció, tant de llet com de cabrit, perquè és a la primavera sobretot quan pareixen les cabres….”. I afegeix: “Sabíem que, amb el tancament de la majoria dels canals de comercialització, el formatger a qui venem la llet, tard o d’hora, en funció de la seva capacitat d’emmagatzematge, tindria un excedent de llet i no sabíem com acabaria tot plegat”.
Amb aquest escenari i unes perspectives poc optimistes a mitjà termini, en Marc, d’acord amb el seu formatger i dins de les seves possibilitats, va treballar per reduir la producció de llet: “Vam optar per baixar una mica les dosis de farratge i pinso, sense passar-nos, perquè són animals que han de seguir els seus processos naturals de producció i a la primavera, que estan en ple període productiu, tenen una demanda energètica enorme. I també vam avançar unes setmanes algunes cobricions perquè una part de les cabres deixessin de produir llet”. El resultat: “No n’hem hagut de llençar cap litre, però sí que n’hem deixat de produir”.
La reducció de la producció podia minimitzar l’impacte, però tenien clar que no era una solució efectiva. “Érem conscients que el problema era al final de la cadena, en la venda del formatge, i també vam veure que ho havíem de resoldre junts, ramaders i formatgers, però eren els formatgers els qui tenien la paella pel mànec”, exposa en Marc.
La resposta: Il·lusió • I la resposta va arribar de la mà de quatre formatgeries: Montbrú (Moianès), Mas El Garet (Osona), Sant Gil d’Albió (Conca de Barberà) i Cal Quitèria (Segrià). Aquestes formatgeries formen part de Llet de Cabres Catalanes, associació que agrupa també una quarantena de ramaderies, les quals produeixen al voltant d’un 70 % de la llet de cabra a Catalunya, l’objectiu de la qual és garantir la pervivència del sector del cabrum de llet a casa nostra. “Defensem, a banda que la llet sigui produïda aquí a Catalunya, una marca de qualitat, que aconseguim anant més enllà del que marca la normativa en termes, per exemple, de benestar animal o d’higiene. A més, veiem molt clar que si les formatgeries volem una llet de qualitat, el ramader s’hi ha de guanyar la vida: aquesta premissa és la raó de ser de Llet de Cabres Catalanes”, explica el president de l’associació, Lluís Mauri, que és tant formatger com ramader, a Mas El Garet.
Amb tots aquests arguments, les quatre formatgeries de Llet de Cabres Catalanes van treballar conjuntament per treure al mercat un nou formatge, al qual van posar el nom explícit d’Il·lusió, per donar sortida als excedents de llet, especialment d’aquelles granges no associades a les quals no els recollien la llet i s’havien vist abocades a llençar part o la totalitat de la producció.
“És un formatge de barra tendre de tall, per al consum diari”, explica en Lluís . I afegeix: “Les quatre formatgeries ens vam posar d’acord amb la recepta, l’etiqueta, el codi de barres, el motlle, la logística… A més, els hi vam proposar al Grup BonPreu Esclat que el tinguessin als seus establiments i ens van comprar la idea des del minut zero. Tot plegat ho vam gestionar per videoconferència i whatsapp. Una feina així normalment comporta entre mig any i un any de feina però, en aquest cas, amb tres setmanes, abans de mitjan maig, teníem el formatge a la venda”.
El formatge Il·lusió ha tingut molt bona acceptació: van començar elaborant unes 300 barres de formatge a la setmana i ara, un mes i mig després, n’elaboren entre 700 i 1.000. A més, des de mitjan juny, també es pot trobar al petit comerç. “La resposta ha estat tan bona que potser ens farà morir d’èxit, perquè ara potser ens faltarà llet”, diu en Lluís.
el nom fa la cosa • El formatge Il·lusió fa justícia al seu nom: “Ho hem passat malament però, a partir d’aquest formatge, tot va començar a anar una mica millor”, explica el ramader Marc Morell. I continua: “Els de casa estem molt agraïts i orgullosos dels nostres formatgers. Crec que han estat un exemple per a tots. Haguessin pogut triar diverses sortides, però han decidit mirar per al conjunt del sector. Només els podem estar agraïts i felicitar-los. En aquests temps tan difícils han sabut aparcar les diferències i han unit forces per idear aquest nou formatge”.
Per la seva banda, en Lluís Mauri, com a ramader, formatger i president de Llet de Cabres Catalanes, de la iniciativa, en destaca els següents aspectes: “En primer lloc, ha servit per donar veu al sector; en segon lloc, ha demostrat que quan hi ha necessitat som capaços de treballar tots en comú. Els formatgers no deixem de ser competència entre nosaltres però, quan ha calgut, hem estat capaços d’ajuntar esforços, i, per acabar: el ramader ha demostrat que si està associat està molt més protegit”.
