desembre 2022
Joan Moret amb les seves eugues a Llanars (Ripollès)
MARIA CARRERAS – Llanars (Ripollès)/Salut i alimentació tenen més significat i sentit que mai en el projecte eQuaid que es personalitza amb el bon saber fer dels criadors d’eugues Joan Moret i Eva Gonzàlez, de la Ramaderia la Illa de Llanars (Ripollès) i la tenacitat d’en Juti Gusi que, des de la Vall d’en Bas (Garrotxa), elabora i ven llet d’euga sense pasteuritzar, és a dir, amb un grau de conservació de les propietats òptim. Tots dos, carregats de principis, formen des de fa 13 anys un gran equip amb un bon fi: millorar la salut de la gent.
BONA VIDA, BONA LLET • En Joan i l’Eva són criadors extensius i ecològics d’eugues al Mas la Illa. En tenen una seixantena de la raça Cavall Pirinenc Català, la pròpia del lloc. Treballen en cicle tancat. Per una banda, crien, engreixen, sacrifiquen, especegen i venen carn de poltre a restaurants, carnisseries i menjadors escolars; però, el tret diferenciador és que també són productors de llet, una llet amb moltes virtuts.
De la mateixa manera que “les muntanyes fan les eugues“, diu en Joan, la seva alimentació i qualitat de vida té una traducció directa en el producte. Ho explica: “El secret de la llet és que l’euga pasturi. Aquí només estabulem les de munyir, una dotzena, i només quan les munyim. L’euga necessita moure’s, aigua fresca, interactuar amb les altres… Si la seva alimentació és bona i tenen una bona qualitat de vida, la llet i la carn sortiran bones“.
Per fer la munyida, en Joan tanca les eugues un parell d’hores al matí a la quadra durant les quals no deixa que el pollí mami, per llavors, “robar-li” el litre de llet que durant aquella estona hauria mamat el pollí. El ramader remarca: “Això no és una explotació de litres. El concepte de la munyida no té res a veure amb la de la vaca de llet. L’euga, si no té el pollí a prop, no treu llet“. I afegeix: “En condicions òptimes pot produir uns 30 litres/dia. Però els hi donarà al pollí, no a nosaltres. La capacitat del seu braguer és petita, calculem que cada mamada del pollí són uns 250 ml. Un pollí, però, mama entre cada 7 i 12 minuts, i això, durant 24 hores, són molts litres“.
Tècnicament, la munyida és molt casolana: “Utilitzem una màquina amb dues mugroneres, com les de les cabres. Munyim al costat de la quadra, en un espai net on l’euga pugui estar tranquil·lament al costat del seu pollí“.
A partir d’aquí congelen la llet en unes bosses especials per liofilitzar (és a dir, aptes per a deshidratar després) i quan convenen l’hi porten a en Juti. “Cada any acordem el preu a què ens la paguen, però un cop s’ha processat, liofilitzat, envasat, etiquetat… el preu puja molt. Ara, econòmicament, ens suposa, aproximadament un 20 % del volum de negoci“, rebla en Joan Moret.
BONA LLET, BONA. SALUT • És l’experiència vital d’en Juti Gusi que l’ha portat a elaborar i vendre llet d’euga. Ell explica que és viu, en gran part, gràcies a la llet d’euga: “Estava ingressat en estat crític quan vaig descobrir, per casualitat, que la llet d’euga portava una proteïna idèntica a la que m’administraven, la seroalbúmina. A partir d’aquí, em vaig fer portar llet d’euga d’Holanda i cada dia me’n bevia una mica“. I afegeix: “Els metges van estudiar-la amb detall i em va dir que portava pràcticament tot el que l’organisme necessitava: vitamines, proteïnes, aminoàcids, enzims… hi havia una sèrie de funcions que no podia fer el meu fetge que aquesta llet ja portava fet“.
La millora va ser exponencial i arran d’aquí, en Juti va decidir dues coses: estudiar-ne bé les propietats i posar-la a l’abast de la gent. És per això que, amb l’ajuda de metges i científics de diverses universitats, va tirar endavant el projecte que avui coneixem com eQuaid (un nom que fusiona la paraula èquids i ajuda, en anglès). Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que és autosuficient amb les vendes del producte. “La meva intenció no ha estat mai vendre“, puntualitza.
Obtenir una llet d’euga de qualitat és molt complex. La llet crua la va descartar, per ser massa delicada (i més, tenint en compte que va dirigida especialment a pacients de risc). La pasteuritzada aniquila la major part de les propietats. Per això ha apostat per liofilitzar-la amb unes tècniques pròpies. “Això no és munyir i vendre. És una altra història. Tinc definits tota una sèrie de processos que hem anat treballant amb les universitats i les empreses farmacèutiques per aconseguir conservar el màxim de propietats“, explica en Juti. Aquesta manera de fer requereix treballar amb partides petites: “Treballar-lo a l’engròs no és viable“.
A partir d’aquí l’envasa en dos formats diferents: o bé en pols, en sobres monodosi, o bé en càpsules. La venda és directament al client, prèvia comanda al web.
En Juti acaba explicant què diferencia el seu producte: “Sanitat alimentària ha arribat a un punt que diu “perquè no et faci mal m’és igual que no et faci cap bé”. Mentre que nosaltres prioritzem aconseguir vendre un producte tal com és, amb les seves propietats, en lloc, de prioritzar la venda d’un producte al preu que sigui“.
