març 2021
El ramader Joan Guitart.
Per sobreviure en un mercat salvatge cal fer front comú. Això ho veuen clar molts ramaders de vaques de llet de les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell, que, per evitar les pràctiques abusives de la gran empresa, recorren a entitats com la Cooperativa Lletera del Cadí i la Cooperativa Pirenaica per donar sortida als seus productes en unes condicions més justes.
Aquest és el cas, per exemple, de Joan Guitart, ramader de Castellar de Tost (Alt Urgell), que actualment està al capdavant d’una explotació familiar que compta amb uns 500 caps de bestiar, incloent-hi les vaques que produeixen llet, les eixutes o temporalment no productives i les cries.
Guitart, responsable durant molts anys del sector lleter d’Unió de Pagesos i actualment coordinador territorial de les comarques de muntanya del sindicat, és fill d’una família dedicada al sector de la llet i considera el seu ofici plenament vocacional. Una devoció, il·lustra, que ara fa més de tres dècades el va dur a deixar aparcada una carrera com a funcionari per establir el seu propi ramat. “Vaig estar dos anys treballant a Barcelona. Els caps de setmana, els passava al poble i quan els dilluns tornava cap a la ciutat començava a comptar les hores fins al proper divendres, encara que la feina que hi feia m’agradava molt. Vaig entendre que això no era vida i vaig tornar”, recorda.
OFICI I TERRITORI • A Castellar de Tost, Guitart ha retornat l’activitat a prats que, per la seva orografia, eren impracticables per plantar-hi res degut a la dificultat d’accedir-hi amb maquinària, treballar-hi i finalment fer-hi les collites.
Uns prats que ha rehabilitat perquè hi pasturin les vaques de la seva explotació, alhora que els adoben amb els seus fems. Per a Guitart, el fet que les vaques puguin disposar d’espai on pasturar i per on moure’s és un fet fonamental per a la salut i la qualitat de vida de les bèsties. Així, diu, els animals que pasturen estan més forts, aguanten més bé els parts i es recuperen millor que no pas els estabulats en grans granges. “Ensenyar les vaques a pasturar i moure-les és un esforç per als ramaders, però crec que val la pena”, diu.
Al mateix temps, la presència dels ramats a les muntanyes compleix una funció mediambiental innegable: manté els boscos nets i endreçats i arrela els seus propietaris a uns pobles que, malauradament, cada dia estan més buits.
UNA XARXA DE SALVACIÓ • La llet que produeixen les vaques d’en Joan Guitart té com a principal canal de venda la Cooperativa Lletera del Cadí, organisme del qual Guitart n’és un del seu centenar de socis.
Amb la llet recollida diàriament a les granges de la Cerdanya i l’Alt Urgell, la cooperativa s’ha especialitzat en la venda de productes derivats làctics, com ara els formatges Urgèlia, Montcerdà i Flor del Cadí o el formatge tendre, amb la seva icònica escorça de color vermell. D’entre tots els productes, però, n’hi ha un que sobresurt respecte de la resta: la mantega. Comercialitzada amb el segell de denominació d’origen protegida, les barres d’aquest producte són d’allò més apreciades a les taules d’arreu.
La distribució mitjançant la cooperativa és, segons Guitart, el fet diferencial que permet als ramaders de llet de les comarques de muntanya poder seguir en actiu i no haver d’abaixar la persiana. “Si no fos per les cooperatives, hauríem de plegar, perquè no podríem competir. Gràcies a la cooperativa tenim un diferencial de preu d’entre 3 i 5 cèntims més, ja que produir un litre de llet aquí dalt ens costa més que fer-ho a baix”, explica Guitart.
Precisament, i en la mateixa línia del que explica el ramader, el jurat dels Premis Nacionals Felip Domènech 2020 ha concedit a la Cooperativa Lletera del Cadí el guardó en la categoria d’entitats. Un reconeixement, exposa el jurat, pel seu paper clau en l’economia del Pirineu i en la creació de riquesa i ocupació al territori.
ELS REPTES DEL SECTOR LLETER • Qualsevol ajuda és bona per tirar endavant en un sector immers permanentment en una situació de crisi de preus i on les grans empreses deixen sota mínims el preu per litre que perceben els productors.
Uns preus baixos que, segons Guitart, “fan tirar la tovallola a qualsevol”. En aquest sentit, el ramader subratlla que de les vora 4.500 explotacions lleteres que hi havia a Catalunya a mitjan de la dècada dels noranta, actualment tan sols en queden 400. Una dada prou significativa i a la qual se n’hi afegeix una altra de no menys vistent: d’aquestes, prop d’una quarta part estan ubicades en zones de muntanya i, per tant, vinculades a cooperatives en comptes de a grans empreses. Tot plegat fa que el sector sigui poc optimista a l’hora de projectar el futur i el relleu generacional.
Amb aquest escenari, la continuïtat de les explotacions de casa nostra passa, en opinió del ramader, per, entre d’altres factors, fer que els consumidors donin a la llet i als seus derivats el valor que mereixen. Una situació que actualment no es produeix, ja que, segons Guitart, els compradors no són conscients de tot el que comporta escollir un envàs de llet d’un supermercat dels que rebenten preus, “No s’informa la gent de tot el que hi ha al darrere de cada litre”, expressa, alhora que recorda un dels grans cavalls de batalla del sindicat, com és el fet que s’especifiqui en les etiquetes dels envasos la procedència del producte. Una reivindicació que s’ha aconseguit a mitges ja que, malgrat que actualment s’hi inclou l’origen geogràfic de la llet, Guitart considera que s’hi fa curt i demana que es fili més prim, detallant fins i tot de quina granja provenen les vaques, seguint una línia similar a la que s’aplica en el boví de carn. “No seria difícil identificar cada partida, al cap i a la fi, tampoc en quedem tants en actiu!”, diu amb un punt d’ironia i amargor.
