El Vallès de nou dempeus contra el Quart Cinturó

MARIA CARRERAS/ L’aprovació el 26 de gener al Parlament de la moció presentada pel Partit Socialista per reactivar el Quart Cinturó amb els vots a favor d’Esquerra Republicana, i la formalització de l’acord, l’1 de febrer entre aquests dos grups polítics per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023, va desenterrar de nou aquesta infraestructura coneguda també com a B-40 o Ronda Nord de Sabadell i Terrassa. En el dia d’avui hi ha petits trams actius, però amb aquest acord ambdós partits es comprometen a “fer efectiu, dins del primer trimestre del 2023, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès per a la millora de la mobilitat al Vallès Occidental i amb el Baix Llobregat”.

La resposta social, de bracet amb la Campanya Contra el Quart Cinturó —plataforma de la qual forma part Unió de Pagesos— va ser ràpida i contundent: el territori no pot ser moneda de canvi de l’acord del Pressupost. El dia 27 es van convocar diverses concentracions de rebuig davant dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Granollers, i l’1 de febrer, la Campanya Contra el Quart Cinturó va oferir una roda de premsa, en la qual es va posar de posar manifest la validesa dels arguments argüits per la plataforma fins avui i el gran suport social i del món associatiu amb el qual compta encara ara, 30 anys després de la seva creació. En aquesta roda de premsa, hi van assistir sindicalistes, com el coordinador territorial d’Unió de Pagesos a l’Àrea Metropolitana, Josep Esteve, i el coordinador comarcal del Vallès, Joaquim Cassà.

model caduc d’esquenA al territori • La Campanya denuncia el menyspreu per les conseqüències que aquest projecte tindria al territori. “És un projecte d’una altra època que afectaria els espais naturals, agrícoles i forestals més ben conservats del Vallès, amb uns valors ecològics, mediambientals, paisatgístics i socials molt grans”. La plataforma argumenta, també, que en lloc de tenir en compte el context d’emergència climàtica, energètica i de pèrdua de biodiversitat, el projecte s’emmarca en un model caduc que, a més, no respon a les previsions de creixement pel qual es va pensar 30 anys enrere; en aquest sentit, apunta que caldria prioritzar les actuacions del Pla Específic de Mobilitat que preveu potenciar el transport col·lectiu i reduir els gasos d’efecte d’hivernacle.

Des de la Campanya també van aclarir que la redacció del nou estudi informatiu que el 2017 va adjudicar el Govern de l’Estat no ha passat ni el tràmit d’informació pública i, a més, l’expedient ambiental d’aquest estudi va caducar, per la qual cosa caldria iniciar de nou la redacció i la tramitació del projecte.

Repercussió agrària • El Quart Cinturó afectaria greument sòl agrari, cosa que, sumada a l’impacte a tot el sistema hidrològic, als talls en la xarxa de camins i a la partició del territori i de moltes finques agrícoles, provocaria, segons el sindicat, una pèrdua important de la rendibilitat econòmica de les empreses agràries, i en posaria en qüestió en alguns casos la viabilitat. Unió de Pagesos ho considera inadmissible i exigeix que es retiri el projecte a fi que l’Àrea metropolitana de Barcelona no perdi més sòl agrari.

L’última acció administrativa sindical en relació amb aquesta infraestructura va ser el 9 d’octubre del 2010 —6 dies després d’una gran manifestació a Sabadell [vegeu La Terra núm. 366]—; llavors, el sindicat va lliurar al·legacions a l’estudi informatiu, a les quals ja es demanava la retirada del projecte per la greu afectació que suposava per al territori, sobretot, per als sòls agraris. “En comarques tan pressionades pel creixement urbanístic i les infraestructures, mantenir la pagesia és vital”, deia ja llavors la responsable de Política Territorial d’Unió de Pagesos, Maria Rovira.

La Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat una manifestació el 26 de febrer a Sabadell.