febrer 2020
La directora de l'Agència Catalana del Consum, Elisabet Abad
La directora de l’Agència Catalana del Consum, Elisabet Abad (Esplugues de Llobregat, 1962), valora un augment del compliment de l’etiquetatge els últims anys i destaca que la inspecció ha de servir perquè els establiments l’integrin en la seva política comercial
L’Agència Catalana del Consum [ACC]es va comprometre amb Unió de Pagesos a posar en marxa aquest any una campanya d’inspecció per a l’etiquetatge de carn de boví, oví i cabrum. En què consistirà?
L’any passat, a proposta d’Unió de Pagesos, vam fer una campanya d’etiquetatge de fruites i verdures, i enguany tenim previst, també a proposta del sindicat, com a membre del Consell de Direcció de l’Agència, la d’etiquetatge de carn. Però l’objectiu no és només l’etiquetatge correcte, sinó també la inspecció, i difondre què significa disposar d’aquest etiquetatge en comprar carn: és un producte de proximitat i s’ha de tenir en compte. Les campanyes d’etiquetatge tenen una fase informativa per als consumidors, perquè sàpiguen què compren i com poden reclamar, i una segona fase d’inspecció, en la qual constatem els possibles incompliments, i aconsellem i orientem perquè se subsanin. Si passades aquestes fases trobem incompliments, passem a les sancions.
A partir de les campanyes sobre l’origen dels aliments, l’ACC pot col·laborar en el foment dels productes de proximitat?
Quan vaig entrar a l’ACC, un dels temes que vaig pensar que calia potenciar molt més era el dret a la informació, fent difusions a les xarxes socials o als mitjans tradicionals. Ho tinc com un objectiu estratègic. Per garantir el dret a les persones consumidores, el primer que hem d’aconseguir és que estiguin informades. A part d’aquestes campanyes també hi ha les de consum responsable i sostenible, que ens ajuden a difondre la importància de consumir productes de proximitat.
Hi ha més incompliments en mercats, supermercats o petits comerços?
Primer, en petits comerços; després, en mercats i supermercats. Com que en som conscients, intentem parlar amb els gremis d’alimentació per buscar-hi solucions, perquè els petits comerços apliquin el codi de consum. Sovint això passa perquè hi ha un desconeixement de la norma. Per això treballem amb els gremis d’alimentació, perquè hi ha d’haver una sinergia, una tasca de col·laboració,.
Cal reforçar les inspeccions? Falten inspectors?
Cal tenir en compte que l’objectiu principal de l’ACC no és sancionar; és el darrer que voldríem. L’objectiu és informar, educar, i després, en tot cas, sancionar. Tenim un cos d’inspectors per tot el territori. Sempre en voldríem més, però amb els que tenim el que hem de fer, com a objectiu estratègic i com a política de l’agència i política pública de consum, és utilitzar totes les eines que puguin garantir els drets de les persones consumidores. Per això cal estar informats, i que tots els establiments i comerços sàpiguen què diu el codi de consum i el compleixin. No és tant si tenim més o menys inspectors o si cal sancionar sinó fer una tasca pedagògica de sensibilització, d’acostumar també el consumidor a ser responsable. Un fet important és que treballar amb les empreses del sector és una porta d’entrada per conèixer com funcionen i saber què està passant al mercat per poder-hi incidir.
Com ha evolucionat el compliment en l’etiquetatge els últims anys?
Des que vaig entrar com a directora [el 2018], el grau de compliment ha augmentat considerablement, sobretot després de les campanyes d’informació i d’inspecció. Notem l’esforç de tots, de l’Agència però també dels gremis i les empreses. Cal aquesta col·laboració. En la darrera campanya, de fruita i verdura, el 2019, dels 79 % dels establiments que vam requerir, només en vam sancionar 26. L’objectiu és que no només es compleixi perquè hi ha una inspecció, sinó que la inspecció serveixi perquè s’interioritzi i formi part de la política comercial de l’establiment. Etiquetar bé assegura més qualitat a l’hora de vendre.
No tots els consumidors són conscients del dret que tenen a la informació sobre l’etiquetatge dels productes i no l’exerceixen, i aquest dret es vulnera sovint.
Cada cop més, els consumidors en són conscients; ara, no del tot. La tasca de l’Agència també és informar-los que tenen aquest dret. És important fer campanyes perquè sapiguen que tenen uns drets i uns deures. Però la campanya també ha de ser per als establiments. D’una banda, per veure com hem d’actuar d’una manera més responsable i conscient a l’hora de consumir, i de l’altra, per poder garantir la qualitat dels productes.
Quines altres campanyes teniu en perspectiva?
Sempre en tenim d’estratègiques, a més de les habituals. Una d’estratègica és per conscienciar del consum responsable. Cal incidir en els drets i els deures, no adoctrinar, sinó reflexionar sobre determinats temes com el consum sostenible, els valors ètics, el comerç just, l’impacte del canvi climàtic… Tot això afecta el dia a dia del consum. En aquesta campanya evidenciem situacions perquè el consumidor reflexioni. En una campanya de joguines, per exemple, no sempre les nenes han de jugar amb nines i els nens amb cotxes. L’altra campanya important és la de l’etiquetatge del peix, i després començarem amb la del de la carn. I l’altra estratègica és la de l’arbitratge, per resoldre conflictes sense anar a la via judicial. A banda, les de transport aeri a l’estiu o la de defensa de tots els consumidors vulnerables, gent gran i joves, a través de les xarxes, amb consells, per exemple, sobre la revenda d’entrades.
Considereu positiu treballar des de diferents àmbits per fer campanyes conjuntes i amb continuïtat, amb diferents entitats i productors?
És el camí. L’Agència Catalana del Consum no incidirà si no té la complicitat de les parts. Per garantir drets i deures a les persones consumidores has de treballar amb sinergies. En una acció col·lectiva hi guanyem tots, consumidors i productors. Arran d’aquesta idea, quan Unió de Pagesos ens va dir quins eren els sectors que els preocupaven més i en els quals nosaltres havíem detectat més incompliments, vam fer la campanya de fruites i hortalisses i ara farem la de la carn. Hem d’incidir perquè el consumidor sàpiga si el que compra és de qualitat. No vol ser enganyat.
En general, quines són les reclamacions i les queixes més habituals?
Els serveis bàsics són els que tenen més reclamacions: telecomunicacions i internet. Amb el canvi d’hàbits de consum dels joves, també canvia l’actitud. Per a la gent més gran la reclamació no formava tant part de la seva cultura. La segona, el subministraments d’electricitat. Després, el transport aeri en èpoques punta i els serveis bancaris.
Fins a quin punt el comerç electrònic està canviant els hàbits de consum?
Molt. Ho podem detecar perquè tenim la queixa i la reclamació, i l’escola del consum, que forma nois i noies fins a 16 anys, i aquí es veu l’impacte d’aquesta nova manera de consumir, de reclamar, de l’ús de les xarxes i de l’impacte del comerç electrònic.
