febrer 2016
MARIA CARRERAS – Manresa (Bages)/ A la falda del turó de Collbaix, a pocs quilòmetres de Manresa, en Sebastià Catllà i en Josep M. Claret van decidir recuperar la vinya, un cultiu que havia tingut molta notoreitat al Bages però que va entrar en decadència, a partir de principi de segle XX, arran de l’èxode rural que va provocar l’auge de la indústria tèxtil, sobretot en aquesta zona al voltant de les lleres del Llobregat i el Cardener.
Entre els dos menen el celler el Molí, des d’on elaboren i distribueixen els vins Collbaix, que ja s’han convertit en referents de la zona i en una garantia de qualitat. “El nom és una manera de donar importància al lloc on conreem les vinyes, ja que el recer d’aquesta muntanya crea un microclima que aporta caràcter i diferenciació als nostres vins”, explica en Josep M. Claret.
La primera vinya, la van plantar cap al 1990, i avui en dia disposen de 16 hectàrees plantades, 14 de les quals estan en producció. A més, també treballen 7 ha d’arbequina i ara han incorporat la corbella, una varietat d’oliva pròpia de la vall del Cardener. “L’oli i el vi serveixen mútuament de fil conductor”, observa en Josep M. Tanmateix, explica que,
inicialment no tenien intenció d’elaborar vins: “La idea inicial era subministrar a cellers, però les vinificacions que vam fer de prova ens van donar uns resultats excel·lents i això ens va fer decidir a tancar el cercle”. I afegeix: “El primer any del celler, el 2006, vam produir 15.000 ampolles, que representaven un 20 % de la producció, i al cap de sis anys ja vam vinificar tota la producció”. Tot i que el celler no ha parat de créixer, Claret explica que no volen fer-ho massa més: “La nostra identitat la determina la qualitat, per això no volem superar les 20 ha”.
El fet de pertànyer a la DO Pla de Bages, que té un àmbit territorial petit i on es produeixen pocs quilos en comparació amb la majoria de les altres DO catalanes, també accentua el fet que treballin per obtenir vins de qualitat i diferenciats. L’aposta del celler el Molí és per la producció ecològica —“per filosofia abans que per mercat”—, per la utilització de varietats autòctones, i per tenir molta cura en l’elaboració.
EL CULTIU • Al celler el Molí, de varietats autòctones, cultiven la picapoll blanc i el mandó. Sobre la picapoll blanc, en Josep M. destaca: “Ofereix vins blancs molt afruitats, amb un perfil aromàtic que recorda els cítrics. És difícil de vinificar perquè és molt oxidativa i se n’ha de tenir molt controlada la producció perquè si no pot quedar mancada de potència aromàtica”. I pel que fa al mandó, que és una varietat negra que encara no està reconeguda com a varietat vinificable, diu: “Té molt cos. Enguany, de manera experimental, hem vinificat el primer mandó monovarietal i el resultat ens ha sorprès a nosaltres mateixos i tot!”.
Un altre aspecte que aporta qualitat al celler el Molí és que disposen d’una vinya centenària que ja havia treballat l’avi d’en Josep M. D’aquesta vinya, n’extreuen empelts per a les noves plantacions de macabeu i fins i tot en reprodueixen els peus: “Hem vist que amb peus actuals, la varietat es comporta diferent. És una feinada, però volem mantenir aquesta vinya com ha estat sempre per obtenir un dels vins de major gamma del celler”.
Pel que fa al manejament ecològic de la vinya, tenen plantes sembrades en files alternatives per regular, gràcies a la competència per l’aigua, la producció del cep. I també organitzen les feines tant al camp com al celler segons els principis biodinàmics. “La clau de qualsevol explotació ecològica és equilibrar tots els elements de manera natural: en el nostre cas, des del sòl, fins a la planta, als raïms i als vins. I aquest perfil equilibrat és una característica comuna en tots els nostres vins”.
ELABORACIÓ I COMERCIALITZACIÓ • També són molt curosos en l’elaboració, per exemple: “Aprofitem el desnivell del terreny per haver de bombejar el vi el menys possible, i treballem molt en fred”.
I per mantenir l’interès del consumidor, recorren a la innovació; l’última: l’elaboració de vi en àmfores d’argila. “N’embotellem unes 300 ampolles. Els vins blancs, els fem fermentar a dins. Per als negres, utilitzem l’àmfora per a la criança. La característica d’aquest recipient és que, a diferència de la bóta, no aporta res al vi, i, per tant, manté la puresa”. El vi d’àmfora el començaran a comercialitzar aquest any, amb motiu del desè aniversari del celler.
Sobre la comercialització, en Josep M. reconeix que en aquest moment els falta raïm per la demanda que tenen. Un motiu que explica l’èxit és el bon posicionament que han aconseguit dels vins: “Vam decidir no vendre a grans superfícies i fer-ho només en botigues especialitzades i a l’hosteleria”. A més, també estan potenciant la venda directa, sobretot a través de les visites al celler. Pel que fa a l’exportació, van començar, sobretot, l’any passat: “Els contactes han arribat un cop hem tingut creada la demanda. Comercialitzem a Suïssa, a la Xina, a Alemanya, a Bèlgica i a Holanda. Però és poc, un 15 % de la producció”.
Per acabar, i preguntat per com encaren el futur del celler el Molí, en Josep M. respon: “Volem mantenir-nos on som, seguint el camí que ens vam marcar i que ens ha portat fins aquí. Com diu en Sebastià: ‘Les coses mai no són fàcils, però si tens clar on vols arribar, hi arribes”.
