gener 2015
ALBERT GARCIA – A partir de l’1 de gener del 2016, la Unió Europea aplicarà el nou sistema d’autoritzacions de plantació de vinya en substitució del sistema actual de drets de plantació. No es podran transferir drets entre titulars i només l’Estat podrà distribuir autoritzacions fins al màxim de l’1 % de superfície. Emilio Barco (Alcanadre, La Rioja, 1956), doctor en Economia Aplicada de la Universitat de la Rioja va analitzar el nou escenari a la jornada que Unió de Pagesos va organitzar el 20 de desembre a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.
Amb el nou sistema d’autorització s’ha aturat la liberalització?
No s’ha aconseguit aturar la liberalització anunciada a la reforma del 2008. És una fase perquè fins ara l’únic que sabem és que, a 1 de gener del 2016, els drets de plantació deixen d’existir. La liberalització serà en un grau major o menor segons l’ús que es faci d’aquest 1 % de possibles autoritzacions de noves plantacions. És una liberalització controlada, però caldrà reflexionar sobre el fet que la decisió de noves plantacions serà governamental i no pas del sector. Per tant, una decisió de caràcter polític.
Les autoritzacions no utilitzades en tres anys les gestionarà l’Administració de l’Estat. Què en pensa?
No m’agrada. Quin percentatge fins a l’1 % autoritzarà l’Administració? Amb quin criteri d’adjudicació i distribució? Aquests criteris podrien tenir un grau de discrecionalitat. Per a mi, deixar a l’Administració que decideixi no és el més pertinent.
L’autorització de noves plantacions pot esdevenir una escletxa per afavorir interessos?
Pot produir-se una situació que qualsevol regió productora —siguin d’indicació geogràfica i denominació d’origen [DO] o no ho siguin—necessiti plantar perquè la conjuntura de mercat ho aconsella. Qui decideix si és necessari o no? Amb quins criteris? Cal posar tot en el mateix sac d’àmbit estatal sense atendre les particularitats de les regions, les indicacions geogràfiques i les denominacions? Això de decidir per al conjunt de l’Estat un percentatge determinat no ho veig clar. En aquest escenari hi caben molt més les pressions que no pas les característiques particulars que el mercat pugui demanar segons els criteris regionals. Sóc més partidari dels criteris de segmentació geogràfica, indicacions, denominacions i regions que aquest café per a tothom.
Quina serà la repercussió immediata al sector vitícola espanyol?
Dependerà de com actuï l’Estat. Primer en les autoritzacions. Segon, si tindrà un criteri de bossa comuna de país o de regionalització. I, en tercer lloc, les indicacions geogràfiques d’origen i les denominacions d’origen tenen veu en aquesta qüestió? El viticultor podrà sol·licitar fer vi DO i sense DO? I en podrà dir alguna cosa la DO d’això? Mentre tots aquests interrogants no tinguin una resposta clara, i al Butlletí Oficial de l’Estat, ens mourem en l’especulació.
Aquest sistema serà suficient per al control del potencial vitícola?
És un sistema que no m’agrada. Gairebé m’atreviria a dir que entre aquest sistema i la llibertat de mercat, prefereixo la llibertat de mercat. El veig tan sotmès a la decisió política i amb tants serrells per decidir que deixa molts fronts oberts. Per exemple, arranco una vinya en una part determinada del país i exerceixo la replantació d’aquesta vinya i la puc replantar onsevulla, en un territori de DO i, fins i tot, amb una varietat protegida i no la inscric per protegir vi de la DO. Però jo he transferit uns drets d’una zona a aquesta zona territori DO per produir vi no DO. Això ara no és possible i amb la nova norma entenc que ho podrà ser. Aquesta confusió no m’agrada.
Quins seran, doncs, els reptes de les DO?
Hauran d’administrar al seu territori plantacions per produir vi no DO. Això a alguns llocs existeix però a la Rioja no.
TTIP • L’acord Transatlàntic UE-EUA és una oportunitat per entrar al mercat nord-americà sense barreres tarifàries o una amenaça per al sistema europeu de denominacions d’origen?
Com a ciutadà, em preocupa la poca informació que, hi ha sobre l’acord. I em preocupa que per la via del tractat, les pràctiques enològiques s’homogeneïtzin a una banda i altra de l’Atlàntic i s’acabi d’imposar el criteri que els EUA han defensat durant molts anys —i que ha dut a la pràctica a Austràlia, Nova Zelanda i altres països— que és el tractat de bones pràctiques enològiques que reconeix l’autoritat de cada país. Això significaria que si els EUA tenen unes pràctiques diferents de les assumides per la UE, més laxes a les nostres, aquesta legislació més laxa obriria el mercat europeu als vins elaborats als EUA sense cap problema.
Parlem de competència deslleial?
No. Parlem del fet que per la via d’aquest tractat, indirectament, ens modificarien les nostres regles de joc. Aquest tractat se situaria per sobre dels parlaments dels estats. Per la via d’aquest tractat, se’ns pot imposar una pràctica que supera els reglaments europeus i les pràctiques enològiques que ara mateix tenim. Un operador podria dir: no em pot posar una barrera de tipus no aranzelari; si podem acreditar que aquest vi està elaborat emparat amb la pràctica enològica de l’Estat de Califòrnia i el venem en el mercat americà, no em pot posar cap trava per vendre’l al seu mercat.
UNA MIRADA DES DE LA DO RIOJA • Com es veu la viticultura catalana des de la Rioja?
No tenim una visió de conjunt de Catalunya, la nostra mirada és una visió segmentada des del concepte DO i veiem les DO catalanes per separat. Rioja ocupa una posició còmoda a l’àmbit estatal, té una quota de mercat entre el 35 % i el 40 %. Les dades Nielsen diuen que el consum a l’àrea de Barcelona és la primera denominació d’origen i la següent és a anys llum a l’11 %. Cal dir que això no és casual, és el fruit d’una inversió. És el resultat del fet que durant els anys vuitanta ningú del sector del vi no invertia en promoció —qualsevol marca de cervesa invertia molt més que tot el sector del vi a tot Espanya— i el poc que s’invertia ho feia la Rioja. Això ens dóna uns anys d’avantatge que han deixat petja al mercat. Ahir [19 de desembre] la DO Rioja va decidir invertir 14 milions del pressupost en promoció.
PREUS • Unió d’Unions ha denunciat que hem tingut una campanya normal i en canvi els preus són anormalment baixos al vi de taula. A què ho atribuieix?
El mercat del vi de taula, que és bàsicament a doll, preu baix i molt baix, si no s’ordena sempre ens donarà aquestes situacions. A determinades zones del país es produeix a 25.000 quilos per hectàrea, llavors, no em puc queixar que el quilo de raïm vagi a 15 cèntims. El nostre rendiment a la DO Rioja és de 6.500 quilos en negre i 9.000 en blanc. La DO, excepcionalment, pot autoritzar el 105 % de la collita com enguany, perquè veníem de collites escasses i hi havia necessitat de vi, però això només són 300 quilos més.
