En peu de guerra contra la baixada del preu de la llet pels abusos comercials
maig 2024
Moment de l'acció a Girona el 26 d'abril
MARIA CARRERAS – El 26 d’abril, Unió de Pagesos va impulsar una altra acció de protesta a Girona per denunciar la baixada del preu que la indústria paga als ramaders per la llet, en el marc de les protestes recurrents que impulsa el sindicat contra els abusos de la indústria i la gran distribució en aquest sector. Unes 50 persones, principalment vaquers, es van concentrar davant de la Subdelegació del Govern de l’Estat a Girona, on van deixar-hi diversos carretons de la compra. Durant el transcurs de la mobilització, alguns sindicalistes van ser identificats pels cossos policials, un fet que Unió de Pagesos reprova contundentment.
Preu just • El sindicat denuncia que el preu que perceben els productors per la llet ha tornat a baixar, situat a 0,47 €/litre, amb la previsió que segueixi baixant. Unió de Pagesos considera que la baixada dels costos de producció que al·lega la indústria no justifica la baixada de preus al ramader perquè, a banda que cal tenir en compte l’escenari de sequera, el que no pot tolerar el sector productor és treballar per sota costos de producció i perpetuar la precarietat que s’ha normalitzat en aquesta baula de la cadena. “Els ramaders estan desesperats i espantats. Amb la sequera, s’han apujat els costos i, percebent 0,47 €/litre, no cobrim despeses”, apunta el responsable de la Llet d’Unió de Pagesos, Marc Xifra. I afegeix: “Exigim un preu just, és a dir, no només cobrir costos sinó tenir un sou digne que ens aporti beneficis, i això significaria que ens paguessin la llet al voltant dels 0,60 €/l”.
Les dades oficials de l’Observatori de la Llet donen fe de com de tocat està el sector lleter català: del 2006 al 2022, les explotacions lleteres només han generat beneficis en 5 anys, els altres 12 han estat amb pèrdues. Fruit d’aquesta situació, Catalunya ha passat de 993 granges lleteres el 2006 a les 345 que hi ha ara.
La causa, per al sindicat, és la imposició dels preus al sector productor per part d’algunes indústries i, sobretot, de la gran distribució, que abusen de la seva posició de domini (a l’Estat, les cinc primeres cadenes de distribució tenen una quota de mercat d’un 51 %). “Als ramaders ens han portat a la ruïna, i a la ciutadania li fan perdre sobirania alimentària. Si no capgirem la tendència aviat Catalunya es quedarà sense vaques de llet”, observa Xifra.
Cal millorar les lleis • L’única solució que veu factible el sindicat per sortir d’aquesta dinàmica de números vermells en què estan immersos els ramaders de la llet és que la llet tingui un preu just i estable en el temps, i que no s’utilitzi com a producte reclam. El sindicat demana un canvi estructural del sistema, que passa perquè els governs millorin i facin complir la legislació, especialment, la Llei de la cadena alimentària i la Llei de defensa de la competència. En aquest sentit, cal que regulin la prohibició de la revenda a pèrdues i que determinin a partir de quina quota de mercat es pot parlar de posició de domini a la cadena alimentària.
Unió de Pagesos també emplaça els governs a no defugir les responsabilitats en el control de les pràctiques comercials de la indústria i la distribució sobre el sector lleter, establint mesures, controls i sancions dissuasives. “No pot ser que se’ls sancioni però els surti més a compte pagar”, reprova el responsable sindical de la Llet.
Denúncies pendents de resoldre • Unió de Pagesos recorda que tant la indústria com la distribució ja han estat multades per diferents òrgans de regulació i control per males praxis comercials (vegeu La Terra núm. 501). En aquest sentit, el sindicat reclama a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència [CNMC] que resolgui amb la màxima celeritat possible la denúncia que el sindicat i la seva organització estatal, Unió d’Unions, van lliurar-li el 2022 demanant que investigués i, si s’esqueia, sancionés Mercadona, Bonpreu i Lidl per haver fixat preus idèntics en la venda del cartró de llet de vaca UHT de marca blanca durant més de quatre anys. “La marca blanca ha passat d’una quota de mercat d’un 9 % fa 20 anys, a més d’un 60 % avui en dia”, il·lustra Xifra.
