febrer 2018
Albert Garcia /
Rabassaires • La família pagesa de Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954) és part activa de la història del país. El besavi, Joan Tura, funda el Sindicat Agrícola de Mollet el 1907; l’avi, Feliu Tura, és un dels impulsors d’Unió de Rabassaires, el 1922.
Catalanisme • República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire (Pòrtic, gener del 2018) és més que un llibre de memòria: explica la transversalitat de l’organització de la pagesia a Catalunya.
Com es transmeten els valors de la implicació en la vida pública?
Heredo del meu pare la convicció que l’interès general està per sobre de l’individual. El que caracteritza els protagonistes del llibre és que tenien una generositat molt intel·ligent: units eren més forts. Units es podien equiparar als grans propietaris i podien anar a negociar a la llotja millors preus i el resultat és que creaven més oportunitats. El pare és el que viu l’etapa més dura, perquè ja no hi ha el sindicat, ja no hi ha autogestió; el condemnen a sobreviure amb una explotació agrària familiar amb totes les dificultats del món. Tot i així, manté intacta la idea que algun dia l’economia col·laborativa es recuperarà.
No és un llibre d’història local, hi ha política de país.
Sí, efectivament, la tesi és que el catalanisme —ja sigui dels primers temps de la Lliga Regionalista, Solidaritat Catalana, primer, i la proposta de la Mancomunitat, després—, no s’hauria estès si no hi hagués hagut pagesos actius amb fortes conviccions polítiques. Després neix una cosa molt poderosa, perquè com que se senten enganyats pels grans propietaris, s’adonen que els masovers, els arrendataris, els rabassaires i jornalers, l’única possibilitat que tenen és unir-se i crear estructures molt sòlides. I aquesta és la base del catalanisme republicà popular.
El 1907, Joan Tura funda el Sindicat Agrícola de Mollet.
El besavi va ser membre de la cambra agrària, organització de propietaris que li fan creure que podrà fer coses encara que ell sigui masover, però quan no és així, crea el Sindicat Agrícola de Mollet amb seu a l’Ateneu —l’Ateneu exerceix un paper, ja que és el lloc on es comparteixen reflexions de caràcter social. I acaba essent capdavanter en formes organitzatives i en la internacionalització de la seva economia.
Un sindicat capaç de portar als tribunals Primo de Rivera.
La fil·loxera obliga a la diversificació dels conreus perquè una sola plaga no els arruïni del tot. I des del sindicat s’intenta convèncer els masovers que han d’incorporar ramaderia. Llavors tenen llet i productes làctics i al Govern de Primo de Rivera, que econòmicament va ser un autèntic desastre, per obtenir amics a Europa, no se li acut una altra que abaixar aranzels als Països Baixos, amb la qual cosa arruïnava l’esforç de la ramaderia d’aquí. S’autorganitzaven sense esperar res de l’Administració, però el que no podien suportar és que aquesta els destruís allò que havien assolit. Ells s’enfaden i la dictadura decideix perseguir-los: que és el primer exili de Feliu Tura.
L’avi Feliu Tura, impulsor el 1922 d’Unió de Rabassaires. Dius que és una organització políticosindical.
Es configura com una federació de molts sindicats, territorials, sectorials, fins i tot de matriu diversa: uns de més anarquistes, uns d’altres més republicans, uns d’altres més socialistes. Conflueixen el 1922 en una gran federació que és Unió de Rabassaires i Altres Treballadors del Camp. Mantenen el nom rabassaire tot i que cada cop ho són menys i acaben afiliant petits comerciants, basters, cistellers, per tant, la menestralia de la Catalunya rural s’hi incorpora. Un sindicat que des del primer dia exerceix un paper molt important. ¿Com podia Esquerra Republicana [ERC], que s’havia creat el 19 de març ,dia de Sant Josep, guanyar unes eleccions el 12 d’abril del 1931 si no hi havia una xarxa prèvia? Aquesta és Unió de Rabassaires, i força que el programa d’ERC promogui una nova llei de contractes de conreu que els doni seguretat per conrear en arrendaments diversos.
Quins elements defineixen el catalanisme rabassaire?
Són clarament republicans i se’n surten perquè el rei se’n va. Són defensors de l’explotació agrària familiar, autònoma i hereditària, però amb mecanismes d’agrupació d’esforços i, per tant, de sindicació, cosa que dona molt bons resultats: transforma la Catalunya rural. I tenen una obsessió per la culturització dels joves, perquè els seus fills siguin l’avantguarda del món. Fan que compartir la cultura sigui una cosa sindicada. A més a més, no defugen exercir responsabilitats públiques i encapçalar candidatures quan venen eleccions. El meu avi ho fa a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i guanya amb uns percentatges extraordinaris.
Després arriba el franquisme, l’exili i la repressió. S’ha restituït prou la dignitat i la memòria?
No s’ha restituït prou. Aquests anys s’han d’explicar i saber-los incorporar en el nostre aprenentatge. Altres països han museïtzat el passat fosc i l’han incorporat millor. S’ha de reconèixer que no necessitàvem feixisme de fora perquè també hi havia feixisme català.
Parles de la connexió de la lluita rabassaires i el sindicalisme clandestí dels obrers vinguts d’arreu.
A Mollet és molt clar, com en altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. La resistència al franquisme coincideix amb el desarrollismo, els polígons ocupen els camps de conreu, i els que ocupen polígons d’habitatges sense clavegueram, sense enllumenat, sense serveis es van organitzant i es mobilitzen. Aleshores, els vells rabassaires que han tornat de l’exili coincideixen amb la reivindicació contra la dictadura amb aquestes noves classes obreres tractades com a mà d’obra a quilos. En el cas de la meva família, aquesta confluència dels més joves que militen al PSUC i els vells rabassaires és molt evident. Tots formulen l’anhel d’una Catalunya que els hi han robat.
Els que van fundar Ciutadans, per menysprear el catalanisme, en remarquen l’arrel rural.
El lerrouxisme ja utilitzava la imatge del pagès granític que no s’immuta per res. No és veritat de cap de les maneres: les millors propostes de cooperativa autogestionada i la capacitat que van tenir per alimentar la població en un conflicte bèl·lic, ho desmentenixen. El pensament dels rabassaires era tan avançat que ho seria fins i tot avui. S’equivoquen una barbaritat amb aquesta idea de la Catalunya rural. No coneixen res del que és la pagesia, ni la de llavors, ni la d’ara.
El 1974 es funda Unió de Pagesos. Quin vincle hi veus amb els rabassaires?
El pare va identificar Unió de Pagesos amb el retorn del que va ser la seva Unió de Rabassaires i s’hi va afiliar. La primera vegada que va rebre La Terra es va posar a plorar. Unió de Pagesos ha tingut sempre plantejaments molt progressistes i per poc que sàpigues com funciona la societat, veus que està bé que el sector primari estigui organitzat, i que no se’l pot menystenir; s’ha d’entendre que és un sector clau per al funcionament de les societats. Unió de Pagesos ha de ser capaç d’explicar la complexitat de fer de pagès i lluitar contra la ignorància, la desconsideració social o la visió bucòlica.
