juliol 2021
Granja de conills dels germans Aragons a Riudecols. 2 abril 08
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [TSJC] ha estimat parcialment el recurs interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, del 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts gràries, segons un comunicat d’Unió de Pagesos del 4 de juny.
El TSJC va considerar nul l’apartat que establia que si després d’un any a partir de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquessin dejeccions en els municipis designats com a zones vulnerables.
Inacció i arbitrarietat • El sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió d’aquest programa, després d’un any de la modificació o de l’ampliació de les designacions de les zones vulnerables, comportés més limitacions a les explotacions de les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC va considerar: “Aquest règim, més costós que l’establert en el mateix Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se en l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, i per això el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera”.
El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees. Pel que fa a les propostes de modificació del Decret, més d’un any després que hagi entrat en vigor, Unió de Pagesos considera, entre altres qüestions, que cal reduir les distàncies previstes en l’aplicació de fertilitzants nitrogenats respecte a nuclis de població en zones de muntanya, ja que aquestes distàncies exclouen els millors camps de conreu, justament situats a prop dels pobles. Quant a la distància que cal respectar en l’apilament de fems a les explotacions de muntanya, el sindicat demana reduir-la respecte als nuclis de població, i eliminar-la respecte als habitatges aïllats, tenint en compte l’estructura dels pobles amb les terres cultivables agrupades a l’entorn dels nuclis.
EMMAGATZEMAMENT • El sindicat també proposa la reducció de la distància en el cas d’instal·lacions d’emmagatzemament respecte als nuclis habitats, polígons industrials, centres de treball i àrees de lleure, amb l’aplicació de mesures com cobertura per evitar les olors o altres per reduir l’impacte visual. Així mateix, Unió de Pagesos proposa la reducció superior de la distància d’aquestes instal·lacions respecte dels habitatges aïllats.
D’altra banda, el sindicat va aplegar una vintena de persones a Àger (Noguera) el 16 de juny, en una xerrada informativa sobre el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de dejeccions ramaderes. // C.S.
