febrer 2023
Eva Amposta
MARIA CARRERAS – Pinell de Brai (Terra Alta) / SolBrai és la primera comunitat energètica cooperativa que es va presentar a Catalunya, el maig del 2022. Impulsada per l’Ajuntament del Pinell de Brai (Terra Alta), i l’ajuda del Gepec i l’enginyeria Azimut360, neix per oferir-la al poble i possibilitar una transició cap a les renovables de manera participada, enfront de l’hegemonia dels macroprojectes que assolen la comarca. Eva Amposta (1993), alcaldessa del Pinell de Brai, és qui ha liderat aquesta iniciativa.
Quina és la radiografia energètica de la zona i, en concret del Pinell?
Aquí fa més d’una dècada que vam començar a patir una massificació eòlica; ens han instal·lat el que no volien en altres territoris i això ha convertit la nostra comarca, on l’amenaça del despoblament és constant, en grans productors d’energia renovable però sense cap tipus de repercussió per a la població. Al Pinell, en concret, no tenim ni un sol aerogenerador però ho patim igualment com a territori.
Ets contrària, doncs, a qualsevol macroprojecte energètic?
Sí perquè no és només un model caduc sinó que s’ha executat en detriment d’un territori i de la seva gent. I aquí és on han de néixer les alternatives. Tot i així, sembla que volen que convisquin els grans projectes amb les comunitats energètiques. I per a mi no és viable.
Com esteu fent front des del municipi a aquesta segona allau de macroprojectes energètics?
En la legislatura passada era diferent, però avui en dia, als municipis ens costa d’assabentar-nos quan hi ha un projecte en tràmit que ens afecta. És un tema molt preocupant i sembla que siguis tu, com a Ajuntament, que amaguis informació, quan en realitat hi ha molt poca transparència del Govern que, com a mínim, a l’hora d’implantar aquests projectes haurien de fer-ho saber al territori.
Creus que el món rural no ha après la lliçó i està repetint errors?
No, no hem après la lliçó. A la nostra comarca, per exemple, no hi ha consens municipal en aquest tema… però és que tampoc hem treballat mai en un model de territori. Tenim consells comarcals i fins i tot ajuntaments plens de plans estratègics, però mai s’ha treballat el model: què volem ser com a territori? S’ha fet una lluita molt individualista, cada poble ha anat a la seva i, en aquest context, els que volen macroprojectes energètics se n’aprofiten amb arguments estrictament econòmics i basats en la urgència.
Què li diries a un pagès que rep una oferta d’una promotora energètica pels seus terrenys?
Li diria que no pensés en ell i preguntés als seus néts o nebots què volen.
El món rural és el principal perjudicat pel fet de no disposar, com a país, d’un pla energètic?
Sí, cal una mirada global i si volem caminar cap a la transició energètica haurem de pactar; però com a mínim hauríem de poder participar en el debat d’on les volem posar, en quines condicions… Tots haurem de contribuir, però cal planificació, perquè si no, s’aprofiten de l’enfrontament entre pobles… i aquí hi perdem tots. Nosaltres hem patit aquest oportunisme; només cal pujar aquí a l’altiplà i veure el que hi ha.
SOLBRAI • El maig del 2022 vau presentar SolBrai, la primera comunitat energètica cooperativa. Per què opteu pel model cooperatiu?
SolBrai neix impulsada per l’Ajuntament del Pinell de Brai, el Gepec i l’enginyeria Azimut360 amb la voluntat de construir una alternativa davant l’allau de macroprojectes. Des de l’Ajuntament, però, vam començar amb una mirada equivocada: volíem portar llum als veïns per abaratir-los la factura a través de la generació d’energia renovable. Però ens vam equivocar perquè un tema tan important com la transició energètica seguia depenent del sector polític. Durant el procés de pensar el projecte vam fer un aprenentatge conjunt per canviar aquesta mirada en el sentit de posar la base perquè si algú es volia organitzar, volia produir i volia repartir aquesta llum, ho tingués fàcil i, sobretot, que no depengués de l’alcalde o l’alcaldessa de torn. Per això vam acabar optant pel model cooperatiu, perquè responia millor a aquesta filosofia. Per a nosaltres va ser important definir que el que volíem emprendre era una comunitat energètica de la ciutadania i per a la ciutadania.
Com funciona?
Consisteix en una cosa tan fàcil com tenir plaques solars entre diferents veïns (també hi incloc petites empreses, fins i tot l’Ajuntament…), produir energia i portar-la a casa dels veïns; és a dir, és un model que depèn dels mateixos socis i vol ser tècnicament i econòmicament viable per si mateix.
Quin paper hi té l’Ajuntament?
En som els impulsors. Hem fet que això passi, però a la cooperativa som un soci més. En el nostre cas vam plantejar d’instal·lar les plaques en sostre municipal, al pavelló del poble, i la compensació proposada és que una part de llum es destini consensuadament a projectes del poble: per exemple, a l’escola, a famílies que pateixen pobresa energètica…
Quina dimensió té el projecte?
Tenim la visió d’un creixement molt natural. És un model que et permet créixer segons la necessitat que tens. A més, aquest model no és per a tothom, sinó per a aquells a qui no els val el demés i busquen aquest punt de participació.
Quants veïns s’hi han interessat?
S’han fet 70 estudis de consum i ara hi ha 7 veïns que ja han definit la participació. Mentrestant estem treballant per legalitzar els comptadors.
Amb quines dificultats heu topat?
Primer, que no pot ser que per legalitzar un autoconsum compartit la teva companyia comercialitzadora et faci esperar més de mig any per compensar-te una part de llum que és teva i que tu estàs produint. Això és totalment injust i il·lògic. I segon, pel que fa a les participacions, allò lògic seria que dins d’una comunitat energètica, si una persona no gasta la potència que li pertoca la pugui aprofitar algú altre de la comunitat, però això, avui en dia no es pot fer i el que no es gasta s’ha d’abocar a la xarxa, i per això paguen misèries; cosa que significa que, a sobre, ens convertim en productors de les nostres companyies. El que no podem fer és omplir-nos la boca de transició energètica i després que no es faci res per combatre aquests impediments.
En quin moment esteu ara?
A tots els veïns que s’han interessat per la comunitat se’ls ha fet un estudi dels hàbits de consum, una previsió de l’estalvi que tindrien, quan amortitzarien… i ara els veïns estan definint la seva participació, que es va decidir que seria entre un ventall de mig quilovat i 10 quilovats. Abans del maig tancarem el període perquè la gent es pugui sumar a la cooperativa i amb quina participació, i l’objectiu és que a l’estiu estiguem consumint la nostra pròpia llum.
Quines possibilitats d’exportació té aquest model a d’altres municipis?
Totes. De fet, estem compartint els estatuts a tothom qui ens ho demana perquè a banda de la comunitat energètica en si entenem que formem part d’una comunitat més gran amb la qual hem de teixir vincles per caminar cap a les renovables de manera participada. No hem entès mai aquest projecte com una cosa exclusiva del Pinell; s’ha fet per compartir i per fer taca d’oli: com més gent s’hi sumi i a més gent arribi, millor.
