juliol 2025
PEP CORRAL · Crit d’alerta dels ramaders extensius catalans per l’amenaça de la tuberculosi en bestiar boví i oví contagiat per fauna salvatge. Els tres focus de casos positius confirmats fins ara pel Govern aquest any a casa nostra —a Navès (Solsonès), Peramola (Alt Urgell) i el darrer, a principi de juny a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)— han empès els ramaders i ramaderes del país a demanar un protocol de sanitat clar, epecífic i que vetlli pel futur i la viabilitat de les explotacions.
Així ho van traslladar al Govern català el 30 de maig quinze associacions professionals ramaderes catalanes, entre les quals hi ha Unió de Pagesos, tot fent entrega d’un document amb propostes concretes per a la gestió d’aquesta malaltia en ramats extensius. El document, que podeu consultar al QR que trobareu al final d’aquest article, és fruit del treball conjunt de les entitats durant mesos per establir un protocol d’actuació conjunt arreu del país.
La transmissió de la malaltia està estretament vinculada a l’augment de la fauna salvatge a les muntanyes i a la seva interacció amb els ramats. A Catalunya, les principals espècies que contagien la malaltia són els senglars, les cabres salvatges i els cérvols.
Aquests contagis, i les mesures de prevenció de la malaltia, han fet que des del 2017 s’hagin hagut de sacrificar a Catalunya més de 2.000 caps de bestiar, comptant tant els animals malalts com els buidatges sanitaris.
Criteri únic i viabilitat • El sindicat i les associacions signants de la proposta de pla de treball van sol·licitar al Departament d’Agricultura que activés l’emergència cinegètica per fauna salvatge tan bon punt es detectés un sol cas de tuberculosi en fauna salvatge, bestiar boví o oví o animals domèstics i que aquest procediment fos flexible i vinculat a criteris veterinaris en les proves diagnòstiques i en els buidatges sanitaris. Tot plegat per tallar d’arrel i de manera efectiva qualsevol focus de malaltia quan es detectés.
Més enllà de la gestió cinegètica, les entitats van demanar també gestos per garantir la viabilitat econòmica d’aquelles explotacions en què s’hi detectessin casos. Uns gestos entre els quals hi van incloure la tramitació de compensacions econòmiques que tinguessin en compte el valor real dels caps sacrificats, així com d’altres despeses vinculades a conceptes com ara la limitació de la pastura als prats, la immobilització de les explotacions i les inversions necessàries per repoblar els ramats als quals s’hi haguessin d’aplicar buidatges sanitaris. També van reclamar que l’aparició de casos positius de la malaltia no suposés una càrrega desproporcionada en la pòlissa contractada per a l’any posterior al cas.
Pla insuficient i ineficaç • La presentació d’aquestes mesures va topar amb la realitat el 4 de juny, quan es van conèixer els casos positius de la malaltia en una granja de Cornellà del Terri i l’obligació del Departament de realitzar un buidatge sanitari a les instal·lacions.
En aquest cas, la quinzena d’entitats van tornar a emetre un text conjunt, ara detallant sis eixos que resumeixen els punts en què l’acció del Govern queda curta. Van alertar de nou de la manca d’un protocol clar davant de la malaltia, així com de la inacció del Govern en el control de la fauna salvatge i el fet que el Departament treballi amb dades de mostreig descontextualitzades que no encaixen amb la realitat del sector.
Un altre blanc de les queixes dels afectats va ser el tractament administratiu que reben. Així, van aixecar la veu davant del que veuen com unes indemnitzacions insuficients i antiquades que, diuen, es compten a partir de taules calculades l’any 2011 i, per tant, molt lluny dels preus de mercat actuals.
A banda dels problemes amb els imports, també van alçar la veu davant del que consideren un sistema d’ajuts inexistent i lligat a unes convocatòries que no estan operatives i que no han estat presentades als representants sectorials.
En aquest segon comunicat, les entitats també van lamentar les “promeses vagues” del Govern a l’hora de realitzar acompanyaments a les explotacions afectades. Unes promeses que, diuen, no s’han traduït en accions, cosa que deixa les explotacions desemparades.
Compromisos • Unió de Pagesos i les altres entitats ramaderes van aconseguir, després d’una reunió el 10 de juny amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, una sèrie de compromisos que es van fer públics en una roda de premsa conjunta el 19 de juny. Destaca l’acord d’adoptar algunes mesures reclamades pels professionals, com ara un increment en els controls de fauna salvatge, la millora del sistema d’indemnitzacions o la creació de taules de seguiment.
A més, el conseller es va comprometre a treballar amb el Ministeri els aspectes que són de les seva competència, com ara l’establiment dels protocols de prevenció dels contagis o la gestió de les imdemnitzacions a les explotacions afectades.
